Les persones amb autisme pateixen una taxa d’atur pròxima al 90%, fet que situa aquest col·lectiu com el de major desocupació dins de la discapacitat. Per revertir aquesta situació, la confederació Autisme Espanya ha presentat un conjunt de propostes al Ministeri competent en matèria de Funció Pública per incorporar-les al futur Reial Decret que regularà l’accés a l’ocupació pública i la provisió de llocs de treball per a persones amb discapacitat.
«Disposar d’una ocupació és un dret essencial per garantir la igualtat d’oportunitats i promoure el desenvolupament personal, la participació social i l’accés a una vida independent. Per això, promoure l’accés de les persones autistes al mercat laboral és una prioritat per a Autisme Espanya», afirma Paloma Rodrigo Gutiérrez de la Cámara, directora d’Incidència Política i Social de l’entitat. La representant afegeix que «des de la Confederació instem el Ministeri a incorporar aquestes propostes al futur reial decret per avançar cap a un model d’ocupació pública verdaderament inclusiu. Un model que no situï el foc en les limitacions de la persona, sinó en l’eliminació de les barreres de l’entorn».
Reclamació d’una definició objectiva de la capacitat funcional
Un dels eixos de la petició centra l’atenció en la regulació actual del concepte de capacitat funcional. Des de l’associació s’al·lega que la manca d’una definició delimitada a la legislació genera inseguretat jurídica i pot derivar en exclusions arbitràries. «Considerem que la regulació actual de la capacitat funcional no ofereix suficient seguretat jurídica a les persones aspirants amb discapacitat. En tractar-se d’un concepte ampli, no delimitat suficientment per la legislació, pot aplicar-se de manera desigual i donar lloc a exclusions basades en l’existència d’una discapacitat, en lloc d’atendre la capacitat real de la persona», assenyala Paloma Rodrigo Gutiérrez de la Cámara.
Per aquest motiu, Autisme Espanya planteja que la normativa futura estableixi que la capacitat funcional s’ha de valorar de forma individualitzada i vinculada a les funcions essencials de la plaça, tenint en compte les adaptacions i els ajustos raonables necessaris. La presència d’una discapacitat o limitació específica no s’hauria d’associar automàticament a una manca d’aptitud per treballar a l’Administració pública.
Reserves de places per a persones autistes sense discapacitat intel·lectual
La segona demanda principal de la confederació és la creació d’un cupó o via específica de reserva de places per a persones autistes sense discapacitat intel·lectual que tinguin reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33%. Aquestes convocatòries s’haurien de realitzar mitjançant proves selectives independents i adaptades. La formulació d’un diagnòstic d’autisme no comporta necessàriament una discapacitat intel·lectual, motiu pel qual molts aspirants no poden optar a les places reservades a aquest darrer grup, veient-se obligats a competir pel torn general de discapacitat o per l’ordinari sense els suports adequats.
«Aquesta situació obliga moltes persones a concórrer a través del cupó general de discapacitat o del torn ordinari, on les seves necessitats no sempre es troben suficientment contemplades», defensa la directora d’Incidència Política i Social. Segons les consultes internes realitzades pel moviment associatiu, la totalitat de les entitats participants va identificar obstacles específics en la cerca i comprensió de les convocatòries, les inscripcions, la sol·licitud d’adaptacions i l’execució de les proves.
Accessibilitat cognitiva i entorns de treball adaptats
En tercer lloc, la llista de peticions inclou la necessitat de garantir l’accessibilitat universal i la cognitiva en totes les fases dels processos de selecció, des del disseny de les bases fins als exàmens. «Aquesta garantia s’ha d’aplicar sense perjudici de les adaptacions i ajustos raonables que pugui necessitar cada aspirant en funció de les seves circumstàncies individuals», recorda Paloma Rodrigo Gutiérrez de la Cámara. Això inclou l’ús de llenguatge clar, la millora de la comprensió de les instruccions, la reducció d’estímuls ambientals i l’ampliació de temps. Més de la meitat de les entitats consultades indiquen que les persones amb autisme sovint no demanen les adaptacions per falta de facilitats, malgrat necessitar-les.
Per últim, la confederació insta a avaluar la compatibilitat amb el lloc de treball posteriorment a la planificació dels suports, evitant la denegació d’ajustos sota l’argument d’una suposada incapacitat o incompatibilitat prèvia. «Entre les dificultats detectades per les nostres entitats figura la denegació d’adaptacions i ajustos raonables, sota l’argument d’una suposada incapacitat funcional o incompatibilitat, sense haver analitzat prèviament si la persona podria desenvolupar adequadament les funcions amb les mesures de suport necessàries», conclou la representant d’Autisme Espanya.
