El gerent d’Àuria, Albert Piñol, va comparèixer aquest dimecres al Parlament de Catalunya per exposar la “situació crítica” que travessen els Centres Especials de Treball (CET) d’Iniciativa Social, com és el cas de l’entitat que representa. La compareixença, realitzada a la Comissió de Drets Socials i Inclusió a petició del grup parlamentari Comuns (impulsada per la diputada Núria Lozano), va servir per situar al centre del debat polític el dret a la dignitat, la inclusió laboral i el treball per a les persones amb discapacitat i en situació de vulnerabilitat, coincidint amb la vigília del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
En la seva intervenció, Piñol va destacar els més de cinquanta anys de trajectòria d’Àuria, un conjunt d’entitats “pioneres a Catalunya” que ha aconseguit transformar l’assistencialisme en un model d’economia social inclusiva i productiva. Amb més de 800 llocs de treball i una base social superior a 1.800 persones, Àuria és avui un dels principals referents socials del país, oferint una diversificació de serveis que abasta des de la producció industrial i cosmètica, fins al manteniment d’infraestructures, serveis per a administracions i empreses, serveis assistencials i suport a la inserció especialitzada.
Retorn social i risc de col·lapse
Piñol va defensar davant la cambra que la inclusió laboral ha de ser considerada una inversió, no una despesa, ja que genera autonomia personal, cohesió social i un retorn econòmic. Va posar èmfasi en la resiliència de l’entitat, que va ser capaç de mantenir 450 llocs de treball durant la pandèmia. Segons les dades aportades, el model de treball protegit d’Àuria demostra que “per cada euro invertit, es generen entre 3,66 i 4,49 euros de retorn social”.
Malgrat l’impacte positiu demostrat, el gerent va alertar que l’actual model es troba en “risc estructural” per tres grans problemes: l’increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI) sense un mecanisme compensatori associat, la reducció del 20% en el finançament destinat al personal de suport, i l’impagament total de l’any 2025. Aquest darrer punt, segons Piñol, ha obligat els CETs a avançar amb recursos propis més de 153 milions d’euros, generant sobrecostos financers en interessos que superen els 3 milions d’euros. “No som bancs, som entitats socials. Cada euro que no arriba és un euro que no podem invertir en les persones”, va sentenciar.
Contradicció en les polítiques d’inclusió
Durant la seva intervenció, Piñol va reivindicar que “el dret al treball continua sense estar garantit plenament per a les persones amb discapacitat”. Va denunciar la “profunda contradicció” que suposa que l’entitat hagi rebut el Primer Premi Europeu d’Innovació en Integració Social, i que al mateix temps es vegi afectada per impagaments i retallades que posen en perill la seva activitat. “És una profunda contradicció que se’ns premiï per una tasca que, amb aquestes condicions, no es podrà sostenir”, va dir.
Així mateix, el gerent va emfatitzar la necessitat de garantir suports personalitzats i una formació professional adaptada a les necessitats del col·lectiu. Va reblar que “sense suports, sense formació contínua, sense coordinació entre polítiques socials, educatives i de salut, no hi ha inserció real”.
Albert Piñol va presentar una bateria de propostes clares al Parlament que inclouen la reversió immediata de les retallades, el pagament urgent dels imports pendents, l’actualització del finançament lligat a l’SMI, la protecció dels pressupostos dels CETs, la simplificació administrativa, els incentius reals per a la contractació responsable i el suport al treball amb acompanyament. Finalment, va reclamar la implementació efectiva, amb dotació suficient i mecanismes de seguiment, del Pla Estratègic de l’Economia Social. Va cloure la seva intervenció amb una crida col·lectiva: “Som aquí per les persones. Per garantir que el dret al treball, per a les persones amb discapacitat, deixi de ser una promesa i esdevingui una realitat. La inclusió no es retalla, es defensa i es construeix col·lectivament.”
