Viatjar pot suposar una barrera per a les persones amb algun tipus de discapacitat, ja que algunes tenen la necessitat de comptar sempre amb un acompanyant o un assistent personal que els ajudi al seu dia a dia. Desplaçar-se amb aquests acompanyants suposa un elevat cost econòmic, cosa que pocs turistes es poden permetre. No obstant això, des de fa poc a Espanya hi ha la possibilitat que els usuaris contractin aquests assistents personals a la destinació, una opció que disminueix els costos, redueix la petjada de carboni –en reduir els desplaçaments– i afavoreix un coneixement més ampli de les condicions accessibilitat de la destinació.
Aquest no és un servei públic ni subvencionat actualment a Espanya, sinó que ho ofereixen entitats o empreses privades i és l’usuari qui el paga.
L’assistent personal a la destinació és una persona que ajuda el turista en situació de dependència durant el temps que dura el viatge i l’ajuda a realitzar les tasques necessàries en el dia a dia. Aquestes tasques poden anar des de la higiene i l’alimentació fins a la mobilitat o comunicació, segons les necessitats de cada persona.
Aquest servei es presta per a qualsevol tipus de discapacitat, sempre que la persona, o el tutor legal, puguin prendre les seves pròpies decisions. En els casos en què es requereixin condicions especials (per exemple, un assistent que conegui la llengua de signes espanyola), hi haurà d’haver disponibilitat de personal amb aquestes característiques.
La Plataforma Representativa Estatal de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (Predif) explica que els assistents estan formats en assistència personal i en turisme accessible, per això coneixen les condicions que han de complir els recursos turístics perquè siguin accessibles per a totes les persones.
La figura de l’assistent personal a la destinació no està regulada: per cap norma estatal ni tampoc compta, diu Predif, amb suport econòmic per part de l’Administració. És l’usuari qui, de manera privada, haurà de contractar aquests serveis.
Predif va posar en marxa el 2021 un projecte pilot formatiu amb el suport de la Secretaria d’Estat de Turisme a quatre comunitats autònomes: Castella i Lleó, la Comunitat de Madrid, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana. Actualment són les úniques comunitats que compten amb aquest tipus de serveis.
Com se sol·licita
Per sol·licitar el servei, assenyala Predif, els usuaris han de contactar directament amb les entitats o particulars que ho ofereixin a cada destinació. Per tant, serà el turista qui contracti i pagui el seu assistent i qui, a més a més, defineixi quin tipus d’assistència necessitarà.
La remuneració que es paga a aquest tipus de personal dependrà del preu que imposi l’entitat o el particular a càrrec d’aquests serveis. Predif explica que la factura que pagui el turista per aquest servei sempre serà menor que si viatja directament amb el seu assistent, ja que en contractar-lo directament a la destinació s’elimina el desplaçament i el pagament de les dietes.
La formació com a assistent personal per a viatgers amb discapacitat està destinada a aquelles persones que estiguin formades en turisme o assistència personal i que vulguin especialitzar-se en l’assistència personal per a turistes amb discapacitat.
Predif va llançar el 2021 un curs d’assistència personal en turisme, finançat per la Secretaria d’Estat de Turisme, adreçat a aquells que es volguessin especialitzar en aquest sector. Aquesta formació, que continua activa en algunes comunitats, com la Comunitat Valenciana, està emmarcada en el projecte ‘Innovació, inclusió i sostenibilitat aplicades a la recepció de turistes amb discapacitat’, que consisteix a oferir un servei d’assistència personal per dotar les destinacions d’un model de gestió amb els assistents personals propis.
Font: Servimedia/Maldita.es
