Coincidint amb la commemoració del Dia Internacional dels Drets Humans aquest 10 de desembre, la Confederació ASPACE ha emès una contundent advertència sobre les violacions sistemàtiques dels drets que afecten les persones amb paràlisi cerebral i grans necessitats de suport a Espanya. L’entitat ha anunciat la imminent publicació del seu Informe de Drets Humans 2025, un exhaustiu document que recull més d’un centenar de situacions de discriminació, obstacles institucionals i violències que minen el compliment total dels drets fonamentals.
El treball, elaborat a partir de les aportacions de les entitats ASPACE arreu del territori, posa de manifest les deficiències estructurals en àmbits tan crucials com l’ocupació pública, la protecció social, l’atenció sanitària, la vida independent i l’assistència personal. En tots aquests sectors, l’informe subratlla la persistència d’un model assistencialista i fragmentat que es distancia clarament de l’enfocament de drets humans que promou la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
Denúncies en Ocupació i Protecció Social
Pel que fa a l’accés a l’ocupació pública, el document assenyala que les persones amb paràlisi cerebral han de presentar informes mèdics d’aptitud en processos selectius que ignoren les seves capacitats reals i no preveuen suports raonables. Fins i tot després de superar les proves, es mantenen conductes discriminatòries, com el rebuig per part de centres educatius a treballar amb persones amb discapacitat o a acceptar assistents personals, malgrat ser un dret reconegut legalment.
En l’àmbit de la protecció social, es denuncien els efectes adversos de la recent pujada de la Pensión No Contributiva (PNC). Tot i la intenció de millorar les condicions de vida, aquesta mesura ha causat que moltes famílies perdin beneficis fiscals, com la deducció per descendent amb discapacitat. El motiu és que la pensió supera els 8.000 euros anuals establerts per la Llei de l’IRPF, la qual cosa ha comportat la paralització d’abonaments anticipats i l’emissió de reclamacions per retornar quantitats ja cobrades. Sobre això, la presidenta de Confederació ASPACE, Manuela Muro, és taxativa en recalcar que “la protecció social no pot convertir-se en una trampa burocràtica que castigui les famílies amb més necessitats de suport”.
Violències No Reconegudes contra Dones amb Paràlisi Cerebral
L’informe dedica una secció central a la discriminació i la violència que pateixen les dones amb paràlisi cerebral. Aquestes dones denuncien que la seva experiència de violència sovint queda fora del marc del model de violència de parella que preval en les polítiques públiques. Moltes agressions, incloses les sexuals, es produeixen en entorns de cura, com ara la família o les institucions, i conseqüentment, queden excloses dels recursos, les estadístiques i els protocols d’atenció.
Relaten com, des de la infància, altres persones han pres decisions sobre el seu cos sense demanar-los permís. Es normalitza que siguin professionals de la medicina, terapeutes, docents o familiars els qui decideixen sobre tractaments, anticoncepció o fins i tot on i amb qui viure. Segons la presidenta de Confederació ASPACE, “aquest model tutelar perpetua la violència i nega el seu dret a decidir”. A més, persisteixen les barreres físiques, d’actitud i comunicatives en els serveis de salut sexual i reproductiva, així com en els dispositius d’atenció a víctimes de violència, impedint que les dones amb paràlisi cerebral puguin accedir en igualtat de condicions a diagnòstics, revisions o protecció davant el maltractament.
Discriminació per Omissió
L’estudi evidencia, així mateix, que les vulneracions es produeixen sovint per omissió, per la manca de suports raonables, la ineficàcia administrativa, la rigidesa normativa o la absència de coordinació entre sistemes. Aquests factors comprometen greument l’autonomia, la participació i la dignitat del col·lectiu.
Per tot això, la Confederació ASPACE fa una crida a la implementació de reformes legislatives i polítiques urgents que assegurin el compliment efectiu de la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Manuela Muro conclou: “Avui, en el Dia dels Drets Humans, recordem que no n’hi ha prou amb enunciar-los: cal garantir que totes les persones, sense excepció, puguin exercir-los”.
