8.5 C
Barcelona
Divendres, 4 desembre, 2020

Últimes notícies

La Fundació el Maresme impulsa el servei d’acompanyament a l’envelliment actiu comunitari

En el marc de la pandèmia, el projecte d’acompanyament a l’envelliment actiu comunitari de la Fundació el Maresme, ha donat un pas més situant...

Dincat, CZFB, ARAPDIS i Fundació Incyde s’uneixen per la integració laboral de les persones amb discapacitat

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat, la seu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) va acollir ahir...

Salut Mental Espanya llança una campanya nacional per promoure el voluntariat en salut mental

Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat, que se celebra el 5 de desembre, el moviment associatiu Salut Mental Espanya, ha llançat la campanya...

El programa inclusiu ‘Ments Despertes’ del Grup Som Via guanya la 27a edició del Premi Voluntariat

El programa formatiu Ments Despertes de la Fundació Via Activa (Grup Som Via), per a la prevenció, la promoció de la salut i la...

Joventut, divina influència

Jordi Riu article joventut divina influencia
Jordi Riu // Foto: FCSD

Què tenen en comú Malala Yousafzai i Greta Thunberg? Totes dues són joves activistes que defensen causes diferents, però igual de lloables. Ambdues han llançat un missatge al món amb repercussió mediàtica i social. Tan l’una com l’altra han aconseguit captar l’atenció de l’opinió pública i la classe política. La pakistanesa i la sueca han estat reconegudes a escala global amb distincions honorífiques incloses (Malala n’ha rebut més que Greta).

DEFENSORA D’UN SEXE OPRIMIT

Malala Yousafzai va néixer el 12 de juliol del 1997, a Mingora (Pakistan). Amb dotze anys, la jove activista va escriure en un blog de la BBC, en el qual defensava els drets civils de les dones pakistaneses (especialment les de la vall del riu Swat). Però sobretot va denunciar l’opressió per part dels Talibans sobre les nenes al país islàmic, prohibint-ne l’escolarització.

Aquest desafiament directe al règim governant va comportar amenaces de mort a Malala i la seva família. Això implicava el seu pare Ziauddin i el seu germà Atal. I és que per a qualsevol dona musulmana, rebel·lar-se contra un poder patriarcal com el que detenen els Talibans representa un alt risc.

REPRESALIADA PELS INTOLERANTS

La història de Malala Yousafzai va començar el 9 d’octubre del 2012, quan la jove activista viatjava en un autobús escolar a Mingora. Aquella fatídica tarda, un home armat amb una pistola va irrompre al vehicle en busca de Malala, i en trobar-la, li va disparar al cap. La bala li va penetrar pel costat esquerre del front, travessant-li l’espatlla. L’adolescent va ser ingressada en un hospital militar de la zona en estat crític. En els dies posteriors, l’evolució favorable de Yousafzai va permetre traslladar-la a l’hopital Queen Elizabeth de Birmingham (Anglaterra). A base de cirurgia i rehabilitació, aquesta noia coratge va superar les seqüeles de l’atemptat.

L’atac a l’activista va ser atribuït als Talibans com una acció de represàlia per portar la contrària a les convencions establertes, intolerants amb el sexe femení.

EL MÓN ALS SEUS PEUS

Un cop recuperada, Malala Yousafzai es va instal·lar amb els seu pare i germà a Birmingham (parla anglès, urdu i pashtun). L’odissea de l’adolescent va concitar l’interès mediàtic global, més encara tenint en compte la causa que la va propiciar. Això li va obrir les portes a diversos actes institucionals que li han servit de plataforma per transmetre el seu missatge.

Durant tres anys consecutius (2013, 2014 i 2015), Malala Yousafzai va figurar com una de les “100 persones més influents del món”, segons la revista Time.

El juliol del 2013, l’activista pakistanesa va participar al ple de l’Assemblea de Nacions Unides amb l’objectiu de reivindicar l’accés a l’educació universal.

L’any 2014 el govern del Canadà li va concedir la Ciutadania Honoraria.

REBEL AMB CAUSA

Greta Thunberg (Estocolm, 3/1/2003) es va erigir el 2018 en l’estandar de la lluita contra el canvi climàtic per la seva vehement sensibilitat mediambiental. L’agost del 2018, lactivista es va declarar en vaga escolar (aleshores estudiava 9è curs) fins les eleccions generals a Suècia del mes següent en senyal de protesta. Thunberg pretenia així exigir al Govern escandinau que adoptés mesures efectives que garantissin una reducció en les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Passats els comicis legislatius, la jove activista va seguir protestant cada divendres, donant origen al moviment “Divendres pel Futur”. La iniciativa va ser secundada a 270 ciutats de diversos països d’Europa i Amèrica, així com Austràlia i el Japó.

PREDICANT AMB L’EXEMPLE

La creuada de Greta Thunberg contra el canvi climàtic no es queda en paraules, sinó que també la porta a la pràctica. Evita l’ús de l’avió en favor de mitjans més ecològics.

El gener del 2019, l’eco-activista es va desplaçar des d’Estocolm fins a Davos (Suïssa) en tren. Greta anava acompanyada del seu pare, l’actor Svante Thunberg. L’objectiu era l’assistència a la cimera organitzada pel Fons Monetari Internacional, al qual l’estudiant sueca havia estat convidada en qualitat de ponent.

El 13 de novembre del 2019, dos mesos després de comparèixer a Nacions Unides, Greta Thunberg va embarcar a Hampton (Virginia, EUA) en un catamarà tripulat.

Vint dies després, pare i filla van arribar a Lisboa. Des d’allà, en tren a Madrid, on la jove va participar a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP25).

CLATELLADA A L’ELIT POLÍTICA

En les seves compareixences, Greta Thunberg ha desplegat un discurs displicent amb els líders polítics, retraient-los la seva inoperància per preservar els ecosistemes.

Per a la història quedarà la intervenció de la jove activista a la seu de Nacions Unides, el 23 de setembre del 2019. En el marc de la Cimera d’Acció sobre el Clima, Thunberg va espetar: “Com us atreviu? M’heu robat els somnis”.

Malgrat el suport de diverses figures de primera línia, a la combativa adolescent tampoc li falten detractors. Des de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), passant per mandataris tan controvertits com Vladimir Putin (Rússia), Jair Bolsonaro (Brasil) o Donald Trump (EUA). Tots ells acusen Greta Thunberg d’esgrimir arguments sense fonament. Bolsonaro, fins i tot s’hi va referir amb el terme “mocosa”.

PERSEVERANÇA I TENACITAT RECOMPENSADES

Malala Yousafzai i Greta Thunberg han portat les seves respectives lluites fins les últimes conseqüències. En el cas de la pakistanesa, la tenacitat li va valer ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 2014. Malala ha estat la persona més jove en obtenir aquest reconeixement, gràcies a la candidatura promoguda pel també Nobel de la Pau, Desmond Tutu.

Pel que respecta a la sueca, també va ser nominada a la màxima distinció per al 2019 a proposta del Govern del seu país. No obstant, però, el guardó va recaure en Abiy Ahmed Ali, primer ministre d’Etiòpia.

Hi ha un reconeixement que han rebut tan Yousafzai (2013) com Thunberg (2019): els Premis Ambaixador de Consciència, concedits per Amnistia Internacional.

Malala Yousafzai i Greta Thunberg són el clar exemple d’inquietuds per qüestions a les quals els polítics responsables (o irresponsables) semblen girar l’esquena.

Tan l’una com l’altra defensen allò que molts dirigents mundials no es dignen a protegir, preferint mirar cap a una altra banda.

Aquest dos referents de les causes justes no s’han quedat mai de braços plegats en pro d’un planeta més tolerant i sostenible. El món sencer està rendit als fenòmens Malala i Greta. Així, doncs, joventut, divina influència.

Jordi Riu – Redactor de l’equip d’Èxit 21

Subscriu-te a la nostra Newsletter

Per rebre al teu correu les últimes notícies, anuncis i ofertes exclusives del món de la discapacitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

La Fundació el Maresme impulsa el servei d’acompanyament a l’envelliment actiu comunitari

En el marc de la pandèmia, el projecte d’acompanyament a l’envelliment actiu comunitari de la Fundació el Maresme, ha donat un pas més situant...

Dincat, CZFB, ARAPDIS i Fundació Incyde s’uneixen per la integració laboral de les persones amb discapacitat

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones amb Discapacitat, la seu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) va acollir ahir...

Salut Mental Espanya llança una campanya nacional per promoure el voluntariat en salut mental

Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat, que se celebra el 5 de desembre, el moviment associatiu Salut Mental Espanya, ha llançat la campanya...

El programa inclusiu ‘Ments Despertes’ del Grup Som Via guanya la 27a edició del Premi Voluntariat

El programa formatiu Ments Despertes de la Fundació Via Activa (Grup Som Via), per a la prevenció, la promoció de la salut i la...

NO ET PERDIS...

Les 12 mesures de la Confederació per a la reactivació econòmica de tercer sector social

La Confederació Empresarial del Tercer Sector de Catalunya ha presentat un pla de xoc, amb 12 mesures, al President de la Generalitat de Catalunya,...

La Generalitat distribueix entre les residències 829.610 nous elements de protecció

El Departament de Treball, Afers Socials ha rebut des del passat divendres 10 d’abril i fins avui nou material de prevenció del contagi de...

El Síndic investiga l’actuació de l’Administració en la gestió de la pandèmia a les residències de gent gran

Davant la proliferació de morts en centres residencials, el Síndic de Greuges de Catalunya està investigant si s’han seguit les mesures oportunes  per prevenir...

La Renda Garantida de Ciutadania entra a la seva quarta i última fase d’implementació

La Renda Garantida de Ciutadania (RGC) ha entrat aquest 1 d’abril a la seva quarta i última fase d’implementació, que comporta un increment de...

Treball, Afers Socials i Famílies es fa enrere i torna a garantir el 100% del pagament dels serveis socials

El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha signat avui una resolució que garanteix el 100% del pagament dels serveis...