Els espais públics que presenten molts estímuls poden ésser poc accessibles per a les persones amb algun trastorn de l’espectre autista (TEA). La sobrecàrrega sensorial per la quantitat de soroll o intensitat de les llums converteix els espais abarrotats i sorollosos en llocs estressants, ja que es veuen obligats a processar una gran quantitat d’informació. En comptes de ser una experiència agradable, pot provocar un profund malestar, fins i tot fent impossible que aquesta persona hi sigui.
Com que les persones amb discapacitat no poden canviar la situació d’un espai on accedeixen, crear un entorn accessible depèn de la pròpia entitat i de la conscienciació que se’n faci, comptant amb les seves aportacions i experiències. “Les pròpies persones amb discapacitat són les que millor coneixen la seva situació i els problemes i les barreres que es poden trobar amb motiu de la seva discapacitat”, esgrimeixen entitats del sector.
Donada la hipersensibilitat en les persones amb TEA, un dels aspectes a tenir en compte és la situació ambiental de l’espai, perquè així el puguin gaudir “en les mateixes condicions que els altres”, segons subratlla la Confederació Autisme Espanya. Per crear un espai tranquil i sense saturació sensorial cal evitar els sons forts, els llums molt brillants o llampecs i qualsevol altre element que resulti invasiu o incòmode.
La comunicació ha de ser clara i senzilla. La senyalització, per exemple, ha d’ajudar al desplaçament d’una forma segura i autònoma, facilitant les accions a l’entorn, indicant la sortida i entrada a l’espai o ajudant a seguir un determinat itinerari, “per conèixer on es troben i com arribar-hi a altres llocs i saber què fer a cada lloc ia cada moment”, diu Arancha Arroyo, psicòloga de l’àrea de recerca de la Confederació Autisme Espanya.
Aquests senyals incorporats a l’espai poden ser visuals, acústics o tàctils. La Junta d’Andalusia té una guia de bones pràctiques sobre això. Això també passa per adaptar els textos a una tècnica de redacció anomenada ‘lectura fàcil’, especialment en espais culturals, com ara museus, centres d’exposicions o qualsevol altre que contingui informació escrita.
Per disposar així els cartells o pamflets del lloc es pot trobar més informació a les directrius sobre ‘Accessibilitat cognitiva i lectura fàcil. Claus per comprendre ambdós conceptes’ de plena inclusió.
També és convenient oferir mesures de suport per a la comunicació social. Això es pot aconseguir formant el personal que treballi al lloc en les necessitats específiques de les persones amb un TEA per comunicar-se i comprendre’ls correctament. Igualment, la tecnologia del lloc hauria d’estar adaptada per donar assistència en cas de necessitar ajuda o perquè puguin interactuar amb l’entorn.
El Museu del Prado té diversos recursos per a persones amb TEA. Per exemple, les entrades són gratuïtes per a les persones amb discapacitat i mitjançant l’adreça ‘accessibilitat@museodelprado.es’ es pot reservar una visita adaptada. Compte amb un mapa accessible que mostra un recorregut per 10 obres importants i un fulletó adaptat en lectura fàcil.
A més a més, té una guia visual digital adaptada per a persones amb TEA. S’hi expliquen diversos aspectes del museu com la seva història o obres més significatives. Compte amb una versió en PDF per imprimir. També té un programa d’activitats destinades a “col·lectius vinculats amb la diversitat”, com les persones amb discapacitat, que per ara cobreix el període d’octubre del 2023 al juny del 2024.
Una d’elles, ‘Los sabores del Prado’, està destinada específicament a persones amb TEA. S’hi acosten algunes obres d’art del museu, donant una nova percepció amb elements quotidians com ara aliments o utensilis. L’activitat acaba amb un taller on es pot fer un collage amb els diferents objectes que apareixen als quadres. Per inscriure’s cal que us poseu en contacte amb el museu a través de l’adreça de correu electrònic ‘comunidad.pradoeducacion@museodelprado.es’.
Fundació Orange i Cinesa han desenvolupat una iniciativa per a persones amb trastorns de l’espectre autista a les sales de cinema. D’una banda, es projecta una pel·lícula on les persones amb TEA desenvolupen habilitats i capacitats que els permetin gaudir d’una sessió de cinema i de l’altra s’analitzen les dificultats que hi troben. Amb això, es pretén millorar l’experiència de les persones amb TEA a les sales.
Hi ha supermercats que adapten tot l’entorn del vostre establiment per a les persones amb TEA. Des del 2021 els supermercats Carrefour a Espanya tenen ‘La Hora Silenciosa’. Es tracta d’una iniciativa amb què cada dissabte des de les 15.00 fins a les 16.00 hores redueixen la intensitat sonora i lumínica. Durant aquesta hora, es desconnecta el fil musical, tret d’emergència no es difonen missatges per megafonia, es disminueix el so de les caixes i s’evita activitats molestes des del punt de vista sensorial com l’ús d’eines.
Pel que fa a serveis de transport públic, Transports Metropolitans de Barcelona informa que tots els rètols de la xarxa, textos en guies, comunicacions o cartells que indiquen una incidència o unes obres estan redactats amb la tècnica de redacció ‘Lectura Fàcil’. Confederació Autisme Espanya va assenyalar també que els autobusos urbans de Terrassa (Barcelona), en col·laboració amb l’Associació Aprenem Autisme, tenen una seqüència de pictogrames per ajudar les persones amb TEA a utilitzar-los.
Els aeroports també tenen mesures similars. AENA ofereix un vídeo del recorregut que cal fer a un aeroport en espanyol i en anglès des de la sortida fins a l’arribada a la destinació. Si ho preferiu, també hi ha pamflets imprimibles en espanyol o en anglès, com una check-list de tot el que cal preparar abans de muntar-se en un avió en espanyol o en anglès. A més, les persones amb TEA també poden sol·licitar el servei d’assistència per a persones amb mobilitat reduïda si necessiten suport durant el recorregut a l’aeroport.
Ja que les persones amb TEA són més sensibles als estímuls del seu entorn, les entitats del sector subratllen que és convenient saber quins símptomes manifesta una persona a l’espectre de l’autisme en un quadre d’hipersensibilitat o hiposensibilitat per poder reaccionar de manera eficient.
Entre altres qüestions, destaquen “malestar davant de llums o sons forts que poden passar desapercebuts per als altres; un interès inusual en aspectes de l’entorn, com fascinació per llums, objectes brillants o que giren; moviments sobtats com balancejos, girar sobre un mateix o saltar repetidament; i indiferència aparent al dolor oa temperatures sensiblement altes o baixes del lloc”.
Font: SERVIMEDIA / MALDITA.es
