A Espanya, un de cada 500 nens neix amb paràlisi cerebral, una condició que afecta les seves capacitats motores, però que en la majoria dels casos no repercuteix en les seves habilitats cognitives. Malgrat això, aquests nens sovint es veuen relegats de la societat i privats d’una educació i infància normalitzades. Això es podria evitar amb l’ús de tecnologia, com els comunicadors que faciliten la seva inclusió escolar. Aquests dispositius permeten que els nens amb paràlisi cerebral puguin participar en l’educació primària i secundària amb dificultats però de manera possible. No obstant això, en arribar al Batxillerat, l’accés a l’educació es complica dràsticament.
Les estadístiques del Ministeri d’Educació reflecteixen una realitat preocupant. Durant el curs 2022-23, hi havia 262.732 estudiants amb necessitats educatives especials associades a alguna discapacitat o trastorns greus, un 3,3% del total d’alumnes. Aquesta mitjana disminueix dràsticament en nivells educatius com el Batxillerat i la Formació Professional de grau superior, on només el 0,8% dels estudiants té necessitats educatives especials. Aquesta disminució es deu a la manca d’adaptació dels centres educatius i a la percepció que aquests nivells d’educació no són obligatoris, fet que margina aquests estudiants i els impedeix accedir a una formació superior.
Educació inclusiva i tecnologia
Tot i aquesta situació, l’accés a una educació inclusiva és possible gràcies a la tecnologia. Els dispositius de seguiment ocular, totalment subvencionats per la sanitat pública, permeten que els estudiants amb paràlisi cerebral puguin controlar ordinadors o tauletes amb la mirada, facilitant la seva comunicació i participació a les classes. Casos com el de Gema Canales, una jove de Toledo amb paràlisi cerebral que ha aconseguit graduar-se en l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), o Laura Caño, de Jaén, que amb un coeficient intel·lectual de 128 està a punt de ser la primera andalusa amb paràlisi cerebral en completar l’ESO, demostren el potencial d’aquests avenços tecnològics. Aquests èxits personals no només representen un triomf per a les estudiants i les seves famílies, sinó que són un exemple inspirador per a la societat i el sistema educatiu, posant de manifest la importància de la tecnologia en l’educació inclusiva.
Malgrat aquests avenços, la inclusió educativa segueix sent una excepció, no la norma. Els casos de Gema i Laura haurien de ser la normalitat, no una excepció, i demostren que amb l’adaptació necessària, els estudiants amb paràlisi cerebral poden participar plenament en el sistema educatiu. Per aconseguir una educació veritablement inclusiva, és essencial que els nens i adolescents amb discapacitat comparteixin les aules amb els seus companys sense discapacitats, una experiència que pot fomentar una societat més inclusiva i equitativa.
La companyia espanyola IRISBOND, pionera en tecnologies d’eyetracking i referent en Comunicació Augmentativa Alternativa (CAA), advoca per la zero discriminació infantil i la garantia del dret fonamental a la comunicació per a tots els nens. Tal com destaca el seu cofundador, Eduardo Jáuregui, la tecnologia permet eliminar barreres que fins ara marginaven molts nens amb paràlisi cerebral. Però per aconseguir una inclusió real, és imprescindible un canvi de mentalitat i una adaptació del sistema educatiu que garanteixi els drets d’aquests estudiants més enllà de l’educació obligatòria.
