El president de la Comissió d’Inclusió Laboral del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi), Daniel Aníbal García Diego, va denunciar aquest dimecres al Congrés dels Diputats que a Espanya encara hi ha persones amb discapacitat que cobren sous inferiors al Salari Mínim Interprofessional (SMI).
Durant la seva intervenció a la comissió de Polítiques Integrals de la Discapacitat de la Cambra Baixa, García Diego va reivindicar el dret d’aquest col·lectiu a “la igualtat salarial” i a una ocupació real. “Una feina ha de ser feina de veritat, no simplement seure vuit hores al dia davant d’una taula per complir la quota“, va remarcar.
També va assenyalar que aquesta situació pot ser “tremendament destructiva” i va reclamar treballs significatius que permetin la integració real en la cadena productiva i garanteixin un salari adequat per a la participació social de les persones amb discapacitat.
Reforma dels Centres Especials d’Ocupació
En el seu discurs, García Diego va proposar una reforma dels Centres Especials d’Ocupació (CEE), començant pel canvi de nom a “empreses per a la inserció laboral de les persones amb discapacitat”. A més, va posar en dubte la viabilitat de la transició cap a l’ocupació ordinària, ja que moltes persones amb discapacitat no aconsegueixen fer aquest pas. “La seva frustració pot ser molt gran“, va alertar.
Per això, va insistir en la importància d’assegurar llocs de treball inclusius on la persona se senti realitzada i amb una remuneració justa. Com a president de la patronal de CEE Feacem, va defensar el model d’èxit d’aquests centres, encara que va reconèixer la necessitat de millorar-los per assolir l’excel·lència. “Per què no obrir-los a altres col·lectius vulnerables?“, va suggerir.
Cap a una Llei Integral d’Inclusió Sociolaboral
García Diego va demanar la creació d’una Llei integral d’inclusió sociolaboral de les persones amb discapacitat, que incorpori aspectes relacionats amb l’ocupació, la seguretat social i les prestacions. Segons ell, “cal incentivar l’activació de les persones amb discapacitat, ja que hi ha moltes barreres que podrien eliminar-se suprimint incompatibilitats“.
Va posar com a exemple els problemes que afronten les persones amb discapacitat que viuen en residències i volen accedir a un lloc de treball. “Podrien perdre la seva plaça si aconsegueixen feina. Què farien vostès?“, va preguntar als diputats. A més, va criticar la impossibilitat de compatibilitzar una jornada parcial amb la percepció d’una prestació social, la qual cosa condemna molts treballadors amb discapacitat a la precarietat.
Actualment, a Espanya, només el 28% de les persones amb discapacitat en edat laboral tenen feina, en comparació amb el 75% de la població general. La taxa d’activitat també és molt inferior, situant-se en un 35,5%, 45 punts per sota de la mitjana nacional. Per aquest motiu, va reclamar “mesures decidides d’activació”.
Enduriment de la Llei General de Discapacitat
Els diputats Rafa Cofiño (Sumar) i Emilio Sáez (PSOE) van mostrar interès pel compliment de la Llei General de Discapacitat en relació amb la contractació en empreses ordinàries.
García Diego va destacar una proposta del Llibre Blanc sobre Ocupació i Discapacitat, que planteja reduir de 50 a 20 treballadors el llindar a partir del qual les empreses han de contractar persones amb discapacitat. “A Espanya hi ha moltes pimes, i en zones rurals gairebé no hi ha empreses amb més de 50 treballadors. Què passa? No es farà res per contractar persones amb discapacitat en el món rural?“, va qüestionar.
També va criticar que, de vegades, les places reservades per a persones amb discapacitat en oposicions públiques quedin desertes per falta d’adaptació. “Una comunitat va reservar una subquota de discapacitat intel·lectual en una oposició a metges de família. Òbviament, va quedar deserta“.
Reptes de futur: intel·ligència artificial i desigualtats
El president de la Comissió d’Inclusió Laboral va alertar sobre l’impacte de la intel·ligència generativa en l’ocupació de les persones amb discapacitat. “Estem immersos en una revolució tecnològica sense precedents i no sabem si es crearà o es destruirà feina“. Va instar a garantir que aquest col·lectiu no quedi exclòs del progrés tecnològic.
A més, va posar émfasi en la necessitat de millorar la formació en noves tecnologies i va criticar l’aplicació del nou barem per a la valoració del Grau de Discapacitat, que ha generat “un gran descontentament” malgrat el seu consens inicial.
Finalment, va abordar la bretxa de gènere en el mercat laboral de les persones amb discapacitat. “Les dones estan menys representades i, tot i treballar gairebé el mateix, cobren 2.000 euros menys a l’any que els homes“.
Secció patrocinada per
