Un equip d’investigació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en col·laboració amb l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, ha confirmat un benefici significatiu: el teatre pot millorar el benestar emocional de les persones que pateixen la malaltia de Parkinson. Aquesta troballa es recull a l’estudi “Efficacy of a theatre-based intervention in patients with Parkinson’s disease” (2025), publicat en accés obert a la revista Arts & Health, que ha estat la primera vegada que avalua de manera combinada els efectes de la participació activa i passiva en activitats teatrals sobre la salut emocional i cognitiva, així com la qualitat de vida dels pacients. La investigació també ha comptat amb el suport del Teatre Lliure.
En l’estudi hi van participar 34 persones amb Parkinson, amb edats compreses entre els 50 i els 75 anys. Aquests participants es van dividir en dos grups: un d’ells va assistir a una programació teatral de tres mesos al Teatre Lliure de Barcelona, que incloïa funcions, tallers pràctics i una visita guiada; l’altre grup, en canvi, va realitzar exercicis d’estimulació cognitiva des de casa. Tots dos grups van ser avaluats abans i després del programa mitjançant proves neuropsicològiques validades i qüestionaris sobre l’estat d’ànim, la qualitat de vida i la percepció de canvis.
Els resultats obtinguts són contundents en l’àmbit emocional. Els pacients que van formar part de la intervenció teatral van experimentar una millora en el benestar emocional, mesurada amb el qüestionari de qualitat de vida en la malaltia de Parkinson (PDQ-39). Aquesta millora no es va observar en el grup que va realitzar estimulació cognitiva a casa. Addicionalment, tant els participants del grup teatral com els del grup d’estimulació cognitiva van reduir els seus nivells de depressió i ansietat, la qual cosa suggereix que ambdues activitats contribueixen a millorar la simptomatologia de l’estat d’ànim, tot i que per vies diferents.
L’impacte més immediat es va constatar en aquells que van assistir als tallers teatrals grupals. Segons les escales administrades abans i després de cada sessió, la càrrega emocional va disminuir significativament després de cada taller, fet que subratlla el valor del teatre com a eina per canalitzar emocions.
Les conclusions de la recerca apunten que “les activitats grupals poden ajudar a reduir la sensació d’aïllament, fomentar connexions emocionals entre els participants i incrementar l’empatia en reconèixer que altres persones comparteixen experiències similars a l’hora d’afrontar els reptes de la malaltia“. En aquesta mateixa línia, “la majoria dels participants va informar que treballar en grup va augmentar la seva sensació de suport social com a pacients“.
El programa teatral es va estructurar amb cinc representacions, acompanyades de sessions de preparació, i cinc tallers dinamitzats per professionals de les arts escèniques. En aquests tallers, es van treballar aspectes físics i emocionals mitjançant dinàmiques de grup, exploració del cos i l’espai, improvisació i narració col·lectiva. Segons els investigadors, l’impacte emocional s’explica per dos factors clau: l’expressió emocional explícita que requereix el teatre i l’entorn grupal, que reforça l’empatia i el sentiment de pertinença.
Cada taller, sota la direcció d’un professional del teatre, incloïa activitats específiques com l’escalfament corporal, l’exploració de l’espai escènic, exercicis basats en l’emoció, la narració grupal i la improvisació. Aquesta combinació de tècniques tenia l’objectiu de treballar l’expressió emocional i la consciència corporal, elements que l’estudi vincula amb els beneficis observats en el benestar dels pacients. Tots els instruments utilitzats per mesurar l’impacte del programa, tant a nivell cognitiu com emocional, van ser qüestionaris i tests validats clínicament, amb versions específiques en castellà i dades normatives per a la població local, garantint la fiabilitat dels resultats.
Tot i que no es van trobar millores significatives en els tests cognitius objectius, sí que es va registrar una millora en la percepció subjectiva de la capacitat cognitiva diària. Aquesta millora subjectiva pot traduir-se en una major confiança per dur a terme tasques quotidianes.
La valoració dels participants va ser aclaparadorament positiva: els tallers teatrals van obtenir una puntuació mitjana de 4,5 sobre 5; les representacions teatrals, un 4,4, i la visita guiada al teatre, un 4,8.
L’article ha estat elaborat pels professors dels Estudis de Ciències de la Salut i investigadors de la unitat de recerca sobre salut digital, salut i benestar de la UOC, Marco Calabria i Francesco Ciongoli, del grup Neuro ADaS Lab, i Salvador Macip, investigador del grup epi4health. Entre els autors de l’estudi, també hi figuren Carmen García-Sánchez, Berta Pascual Sedano i Jaume Kulisevsky, de la Unitat de Trastorns del Moviment de l’Hospital de Sant Pau (Barcelona); Caterina del Mar Bonnin, de l’Institut de Recerca Biomèdica Sant Pau, i Teresa Fèrriz Roure, consultora independent de Barcelona. La intervenció va rebre el suport del Teatre Lliure i ha estat finançada per la Fundació “La Caixa” i el Ministeri de Ciència i Innovació.
Aquest estudi clínic aporta noves evidències a la literatura científica sobre els beneficis de les arts en la salut de les persones amb Parkinson. Fins ara, només dos estudis previs havien analitzat l’ús del teatre en pacients amb Parkinson, amb resultats prometedors però no replicats. Aquest nou treball aplica una metodologia rigorosa i planteja línies clares per a futures investigacions: augmentar la durada del programa, integrar mesures més ecològiques que avaluïn el rendiment en la vida quotidiana, i estudiar a fons els mecanismes subjacents a aquests beneficis. És a dir, es proposa millorar l’avaluació per captar canvis subtils en la cognició.
Segons l’article, les activitats artístiques, especialment les teatrals, representen una eina prometedora com a complement als tractaments farmacològics, que sovint són menys efectius en símptomes com l’apatia, l’anhedonia o l’aïllament emocional. La recerca s’alinea amb la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que des del 2019 promou les arts com a part de les “receptes socials” per millorar la salut i el benestar.
Cada any, aproximadament 10.000 persones són diagnosticades de la malaltia de Parkinson a Espanya, sent el trastorn neurodegeneratiu motor més freqüent. La Societat Espanyola de Neurologia preveu que aquesta xifra es dupliqui en els pròxims anys, arribant a entre 120.000 i 150.000 malalts només a Espanya. Per això, entendre com millorar la qualitat de vida dels pacients és un repte clau per a la comunitat científica.
