
Dincat, entitat representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Catalunya, ha expressat la seva insatisfacció davant l’anunci del Govern de la Generalitat de crear un grup de treball liderat pels departaments de Drets Socials i Inclusió i Empresa i Treball. Segons Dincat, aquesta iniciativa, destinada a millorar les condicions laborals del sector social, “arriba tard i resulta del tot insuficient”. Tot i celebrar la “voluntat d’avançar en una demanda històrica del sector”, lamenten profundament “que no es concreti cap mesura immediata i que es posposi qualsevol avenç real fins, com a mínim, l’any 2026”. Dincat considera que aquesta resposta “no està a l’altura de l’emergència que viuen els professionals del sector de la discapacitat intel·lectual, que ja fa temps que treballen amb unes condicions salarials molt per sota del seu compromís i professionalitat”.
L’estancament de les condicions laborals en aquest sector no és una qüestió fortuïta, sinó una conseqüència directa del que Dincat qualifica com un “desinterès polític cronificat”. Les entitats socials han estat patint un infrafinançament estructural des de fa gairebé 15 anys, una situació agreujada per anys de retallades, la congelació dels mòduls de finançament i l’augment constant dels costos de funcionament, especialment en subministraments energètics i alimentació. Malgrat alguns ajustos recents, els increments de tarifes han estat clarament insuficients i no han permès revertir aquesta situació.
En aquest context, el sector ha urgit des de fa temps un augment d’almenys un 30% en els mòduls i tarifes dels serveis de la Cartera de Serveis Socials. Aquest increment, segons Dincat, s’hauria de planificar amb un pla plurianual que inclogui increments anuals del 10% o superiors, tenint en compte també l’evolució de l’IPC. Aquesta mesura és considerada imprescindible per establir unes condicions laborals dignes.
Víctor Galmés, director de Dincat, ha estat contundent en les seves declaracions: “És hora de deixar enrere les paraules i actuar amb responsabilitat. Els i les professionals del sector necessiten millores concretes aquest mateix any 2025, no poden continuar esperant unes condicions laborals dignes, a l’altura del seu compromís i professionalitat”. Galmés ha afegit que “sense un finançament adequat, les entitats no poden assumir cap millora en les condicions laborals dels seus equips. Aquestes millores no només són justes i necessàries, sinó imprescindibles per garantir la qualitat de l’atenció i la sostenibilitat de les entitats”.
A més, Dincat denuncia la bretxa salarial entre els professionals del sector públic i els del Tercer Sector Social, que “sovint supera el 30%”, considerant-la “absolutament injustificable” ja que es tracta de tasques idèntiques amb condicions molt desiguals. Aquesta disparitat està provocant una preocupant rotació constant de professionals en un sector que es caracteritza per la seva implicació i vocació. El més greu d’aquesta situació és l’impacte directe sobre els usuaris, que perden constantment els seus referents vitals.
Per totes aquestes raons, Dincat insta el Govern a passar dels anuncis a l’acció. L’organització reafirma la seva voluntat de diàleg i col·laboració, com ha fet sempre, però amb la ferma determinació de defensar els drets dels professionals i de les persones amb discapacitat intel·lectual.

