El Dany Cerebral Adquirit (DCA) impacta significativament la qualitat de vida i les finances de les persones afectades i les seves famílies. Segons un estudi presentat per Daño Cerebral Estatal i Servimedia, les despeses associades poden oscil·lar entre 5.000 i 30.000 euros, obligant un 73% dels afectats a deixar la feina per les seqüeles de la malaltia.
Aquest informe, elaborat per l’Observatori Estatal de Dany Cerebral, busca visibilitzar els efectes socioeconòmics del DCA, tant directes com indirectes, i va ser presentat coincidint amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el 3 de desembre.
Ana Cabellos, presidenta de Daño Cerebral Estatal, va destacar la importància de posar números a aquesta realitat. “Aquest estudi ens permet quantificar no només el cost econòmic del DCA, sinó també el que suposa per a les famílies en termes laborals, d’oportunitats i de solitud,” va afirmar.
L’informe, presentat per Jorge Palmero, investigador d’Andaira, divideix l’impacte en dues categories. Els costos directes són les despeses monetàries immediates generades pel DCA, mentre que els costos indirectes inclouen la pèrdua d’ingressos familiars.
El DCA es divideix en tres fases: aguda, subaguda i crònica. L’estudi, basat en 438 enquestes realitzades el 2024, revela que el 38,68% de les persones afectades tenen més de 80 anys, el 30,83% entre 65 i 80, i el 30,5% són adults entre 6 i 64 anys. A més, el 54,45% són dones, mentre que el 45,55% són homes.
El nivell d’ingressos també és un factor crític: el 44,87% de les famílies afectades guanyen menys de 15.400 euros anuals, i un 2,38% no tenen cap tipus d’ingrés. Les àrees més afectades per la malaltia inclouen el control motor, les activitats quotidianes i les funcions cognitives, seguides de les emocionals i conductuals.
Tot i les greus limitacions, el 27,8% dels pacients amb DCA no tenen reconeguda cap discapacitat. D’entre els que sí que la tenen, un 36,22% compta amb un reconeixement superior al 75%.
Cada fase de la malaltia comporta costos diferents. La fase aguda, coberta pel Sistema Nacional de Salut, genera despeses addicionals per a les famílies, com transport o alimentació. Les fases subaguda i crònica impliquen costos més elevats, que poden superar els 30.000 euros en total.
Propostes per reduir l’impacte
L’informe proposa integrar suports específics dins dels serveis públics socials i sanitaris, així com millorar la coordinació sociosanitària per atendre les necessitats de les persones amb DCA. També suggereix reforçar el suport emocional i físic per a les famílies i els cuidadors, especialment les dones.
Segons Ana Cabellos, l’assistent personal hauria de ser una figura central per garantir una vida més normalitzada per als pacients amb DCA. “Sense l’ajuda de l’Administració, és gairebé impossible per a moltes famílies assumir aquesta càrrega”, va concloure. Aquest estudi, finançat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, es considera una eina clau per impulsar millores en el suport a aquesta població.
