Espanya necessitaria fins a 23 anys per proporcionar teleassistència a tota persona amb grau de dependència reconegut que visqui al seu domicili i el 2023 va veure reduïda en un 1,05% la quantia de la prestació econòmica per a cures a l’entorn familiar, que va passar d’una mitjana de 239 euros al mes el 2022 a 236,49 el passat exercici.
Aquestes són algunes de les conclusions de l’Índex DEC 2023 presentat aquest dijous per l’Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials i segons el qual, a més, la participació de les comunitats al finançament del sistema ha augmentat 3,3 punts en tots dos darrers anys i la despesa en serveis socials per habitant el 2022 va ser de 512 euros.
Segons el parer de l’associació, el seu informe “posa de manifest l’escàs desenvolupament i evolució en l’última dècada dels serveis socials domiciliaris o complementaris del domicili”, cosa que, segons el seu punt de vista, “requereix un compromís econòmic important” per a “avançar” en els objectius de desinstitucionalització anunciats pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 en el marc de la seva ‘Estratègia estatal per a un nou model de cures a la comunitat: Un procés de desinstitucionalització (2024-2030)’, que compta amb una dotació pressupostària inicial de 1.323 milions d’euros compromesos en una sèrie d’actuacions fins a l’any 2027 i, segons el ministre Pablo Bustinduy, implica un viratge cap a un model de cures “personalitzades i de proximitat”.
Després de puntualitzar que el País Basc, Navarra i Castella i Lleó “es confirmen com les comunitats amb millor qualificació dels seus serveis socials”, l’associació va precisar que l’estudi constata que el sistema està “àmpliament consolidat”, ja que totes les comunitats tenen llei que reconeix drets subjectius, 13 de les 17 tenen un catàleg de serveis que “desenvolupa i concreta” aquests drets i 15 comunitats tenen integrada l’atenció a la dependència als seus serveis socials.
“L’assignatura pendent per a set comunitats és la planificació, ja que només deu tenen un pla estratègic o mapa de cobertura”, ha postil·lat, per advertir que, encara que la “major part” dels indicadors de cobertura de prestacions i serveis, en concret 9 de 14, “milloren” respecte a l’any anterior, resulta “preocupant” l’“escàs” desenvolupament dels serveis que, segons la seva opinió, “haurien de donar suport a l’estratègia de desinstitucionalització” aprovada pel gabinet de Bustinduy.
Ajuda a domicili
Referent a això, va puntualitzar que la cobertura del servei d’ajuda a domicili “quasi no ha variat des de l’any 2010”, del 4,7% al 5,5% de persones més grans de 65 anys i el 7,6% si la referència és sobre més grans de 70 anys.
“La seva intensitat és també molt baixa, amb una mitjana de 20,2 hores mensuals, només 3,3 hores més que el 2010, i gairebé una hora menys que el 2012”, va afegir, per explicar que, si es té en compte només l’ajut a domicili que s’ofereix com a prestació de dret al Catàleg de la Dependència, la seva intensitat mitjana és de 33,6 hores/mes; 15,3 hores per als dependents Grau I; 37,1 per als Grau II i 57,3, per als Grau III, amb “a penes” dues hores i mitja diàries de dilluns a divendres per a aquests últims, fet que va jutjar “clarament insuficient” ja que es tracta de persones que necessiten” suport permanent per a totes les activitats bàsiques de la vida diària”.
En paral·lel, l’associació va asseverar que la cobertura dels centres de dia mostra “una evolució escassa o nul·la”, ja que, des del 2010, es manté, amb una “lleugera reducció” de vuit centèsimes, en un 0,7% de les persones més grans de 65 anys i un 0,96% si la referència són les persones més grans de 70 anys, cosa que, sota el seu punt de vista, “mostra que segueix sent un servei de cobertura molt limitada, gairebé marginal”.
Per la seva banda, la teleassistència és “l’únic servei” que mostra una “certa evolució” en aquests 12 anys, amb un augment de 2,1 punts en la seva cobertura, fins a situar-se en el 10,2% de les persones més grans de 65 anys i el 14,1% sobre persones més grans de 70 anys.
Dependència
“No obstant, el Pla de Xoc per a la dependència es va marcar com a objectiu establir la teleassistència com un dret subjectiu del qual es beneficiaria tota persona amb grau de dependència reconegut que visqui al seu domicili”, va recordar, per indicar que el 2023 “només va augmentar en 37.825 serveis de teleassistència, quedant 760.000 persones per assolir la cobertura del 100%”, cosa que, segons els seus càlculs, “significaria que, a aquest ritme, es necessitarien 23 anys per assolir l’objectiu previst”.
Segons les últimes dades, corresponents al maig d’aquest any, només hi ha 479.492 persones amb teleassistència de les 1.169.777 que reben prestacions al seu domicili (40,6%), malgrat que, segons va advertir l’associació, “es plantejava assolir el 100% al desembre del 2022”.
“Per completar aquest descoratjador panorama dels serveis domiciliaris, la prestació econòmica per cures a l’entorn familiar que preveu el Catàleg de la Dependència ha reduït la quantia un 1,05%, passant d’una mitjana de 239 euros al mes el 2022 a 236,49 el 2023”, va sentenciar.
Serveis Socials
L’informe també revela que des del 2014 s’“incrementa” la despesa que realitzen les administracions públiques en serveis socials i que el 2022 aquest increment va ser un 10,7% superior a l’any anterior.
També s’incrementa gairebé un punt el percentatge del pressupost que les administracions destinen a serveis socials, passant del 9,27% el 2021 al 10,24% el 2022, si bé el percentatge del PIB que suposa aquesta despesa es redueix per segon any consecutiu i se situa en 1,81%.
Per la seva banda, la participació de les comunitats en el finançament del sistema ha augmentat 3,3 punts en els dos darrers anys, però la tendència des del 2012 és “clarament decreixent”, atès que aquell any era 85,3% i el 2022, de 12,6 punts menys (72,7%).
“L’increment dels dos darrers anys pot ser degut a l’augment de finançament per part del Ministeri de Drets Socials en matèria de dependència, amb 600 milions més cada any, que repercuteix en el pressupost de les comunitats”, prossegueix l’informe, que també alerta que “any rere any es posen de manifest les grans diferències entre territoris”, que, ha lamentat, “suposen una gran desigualtat d’oportunitats reals per fer efectius drets molt bàsics de les persones, en funció del lloc de residència”.
Per regions
D’aquesta manera, exceptuant les comunitats amb règim foral, com el País Basc, amb 961,9 euros de despesa per habitant en serveis socials, s’observen “diferències importants”, per exemple, entre Extremadura, amb 633 euros, un 72,6% més que a Múrcia, amb 366,8 euros, tenint en compte, a més, que el percentatge del PIB regional que les administracions públiques extremenyes destinen a serveis socials (2,96%), triplica el que destinen les de la Regió de Múrcia ( 1,02%).
“Aquestes diferències de despesa es manifesten en una cobertura de prestacions i serveis molt desigual als diferents territoris”, va denunciar, ara posar com a exemple que el nombre d’habitants per professional als serveis socials comunitaris de Canàries (5.645) és més de vuit vegades superior al de Navarra (684) o que el percentatge de persones sota el llindar de la pobresa que perceben les Rendes Mínimes d’Inserció al País Basc (59,49%) és “gairebé 100 vegades superior al de Castella-la Manxa” (0,63%).
Alhora, el percentatge de places residencials públiques per a persones majors de 70 anys és 4,7 vegades superior a Castella i Lleó (8,22%) que a València (1,76%), Andalusia, amb un 13,24% , ofereix una cobertura 21 vegades més gran d’ajuda a domicili que Extremadura (0,62%) i el 23,4% de les persones més grans de 70 anys tenen teleassistència domiciliària a Castella-la Manxa, deu vegades més que a Extremadura (2,15%).
