El Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha establert que, malgrat la legislació espanyola, no es pot acomiadar un treballador que adquireix una discapacitat després d’un accident laboral sense que abans es facin “ajustaments raonables” que permetin que aquest empleat pugui seguir en actiu.
D’aquesta manera, en la seva decisió, la Justícia europea rebutja la normativa espanyola que estableix que l’empresari pot posar fi al contracte de treball per trobar-se el treballador en situació d’incapacitat permanent per executar les tasques que l’incumbeixen en virtut del contracte una discapacitat sobrevinguda durant la relació laboral, sense que l’empresari estigui obligat, amb caràcter previ, a preveure o mantenir ajustaments raonables per tal de permetre a aquest treballador conservar la seva feina, ni demostrar, si escau, que aquests ajustaments constituirien una “càrrega excessiva”.
El pronunciament arriba pel cas d’un treballador de les Balears d’una empresa on exerceix la tasca de conductor d’un camió de recollida de residus. El desembre del 2016 va ser víctima d’un accident laboral en què es va fracturar el peu dret, cosa que li va provocar una incapacitat laboral temporal. El 18 de febrer del 2018, l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) va declarar el final de la seva incapacitat temporal i va reconèixer el seu dret a una indemnització de 3.120 euros per “lesió permanent no invalidant”. Tot i això, mitjançant aquesta resolució, l’INSS es va negar a reconèixer al treballador una incapacitat laboral permanent.
El treballador va recórrer judicialment aquesta resolució per entendre que s’havia de reconèixer la situació d’incapacitat permanent. Abans que quedés resolta aquesta demanda judicial contra la resolució de 18 de febrer del 2018, el treballador va acordar amb l’empresa un canvi de lloc de treball adaptat a les seqüeles de l’accident. Així, en lloc de conduir camions pesants, va passar a treballar amb un vehicle de més senzill maneig i que requeria menys esforç físic i menys temps de conducció, compatible amb les limitacions físiques.
El 2 de març de 2020 es va dictar sentència en relació amb la demanda esmentada. En aquesta sentència es va reconèixer que el treballador estava en situació d’incapacitat permanent total per a la seva professió habitual de conductor de camió de recollida de residus, i es va precisar que, al marge que el treballador l’hagués reubicat en un altre lloc i estigués prestant serveis, l’estat en què havia quedat el peu li impedia conduir un vehicle pesat de forma continuada, cosa que el col·locava objectivament en la situació esmentada. La sentència va reconèixer la situació d’incapacitat total amb efectes a partir del 8 de juny del 2018 i el dret a percebre des d’aquesta data una pensió mensual.
Acomiadament
El 13 de març del 2020, l’empresa va comunicar al treballador l’extinció de la seva relació laboral per trobar-se en situació d’incapacitat total per exercir la seva professió habitual. L’empresa va fonamentar la seva decisió a l’Estatut dels Treballadors.
El treballador va considerar que això constituïa un acomiadament discriminatori, per la qual cosa va acudir als tribunals. La seva demanda va ser desestimada en primera instància perquè es va entendre que el reconeixement de la situació d’incapacitat total per a la professió habitual comporta la baixa a l’empresa, sense que hi hagi obligació legal per reubicar-lo en un altre lloc de treball dins d’aquesta. empresa.
El treballador va recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, que va assenyalar, en primer lloc, que el dret espanyol permet l’acomiadament automàtic d’un treballador que es troba en situació d’incapacitat permanent total, sense exigir als empresaris a fer ajustos raonables per adaptar-se a les condicions del treballador.
Però el tribunal balear tenia dubtes sobre la compatibilitat del Dret espanyol amb l’obligació de fer ajustos raonables, prevista a la Directiva, i amb la prohibició de discriminació contra les persones amb discapacitat, per la qual cosa va decidir dirigir-se amb caràcter prejudicial al TJUE.
Així les coses, el TJUE assenyala que el concepte d’“ajustaments raonables” implica que un treballador que, a causa de la seva discapacitat, ha estat declarat no apte per a les funcions essencials del lloc que ocupa sigui reubicat en un altre lloc per al que disposi de les competències, les capacitats i la disponibilitat exigides, sempre que aquesta mesura no suposi una càrrega excessiva per al seu empresari.
«Aquest canvi de lloc permet al treballador conservar la seva feina, garantint la seva participació plena i efectiva a la vida professional d’acord amb el principi d’igualtat amb els altres treballadors», segons el TJUE.
Així mateix, la Justícia europea subratlla que una normativa nacional en matèria de seguretat social no pot convertir la discapacitat del treballador en una causa d’acomiadament, sense que l’empresari estigui obligat, amb caràcter previ, a preveure o mantenir ajustaments raons ables per permetre a aquest treballador conservar la seva feina, ni demostrar, si escau, que aquests ajustos constituirien una càrrega excessiva per a ell.
Finalment, aclareix que el fet que l’empleat tingui reconeguda una prestació per la seva incapacitat no implica que no pugui exercir altres funcions laboralment, com ja havia succeït en aquest cas, ja que la mateixa empresa en un primer moment el va reubicar perquè conduís un vehicle menys pesat i menys hores.
