El tràmit parlamentari per reformar l’article 49 de la Constitució, referit a les persones amb discapacitat, arrenca aquest dimarts al Congrés dels Diputats, que s’haurà de pronunciar sobre la proposició de llei pactada pel PSOE i el PP on s’estableixen, entre altres punts, la substitució del terme ‘disminuït’ per l’expressió ‘persones amb discapacitat’, l’obligació dels poders públics de “realitzar les polítiques necessàries per garantir la plena autonomia personal i inclusió social” del col·lectiu, i una atenció especial per als menors i les dones amb discapacitat.
Aquest dimarts, una sessió monogràfica del Ple debatrà la presa en consideració de la proposició, i una vegada aprovada es decidirà si es tramita de forma directa i en lectura única. Previsiblement ambdues votacions tiraran endavant, i s’obrirà un termini breu per a la presentació d’esmenes parcials, que es votaran dijous al costat del conjunt del text. Per ser aprovat requereix el suport de tres cinquens dels diputats, i després la reforma serà enviada al Senat, que començarà a analitzar-la el proper 24 de gener.
En realitat, les sessions dels dies 16 i 18 se celebraran físicament a la seu del Senat, on es traslladaran els diputats a causa de les obres al Congrés.
Tràmit urgent
Quan van registrar la iniciativa socialistes i populars van sol·licitar la seva tramitació directa i en lectura única, cosa que implica eliminar els passos de comissió i ponència per evitar més dilacions i dotar d’agilitat una reforma que es negocia molt de temps entre els partits i amb el moviment de la discapacitat.
Aquesta primera ‘reforma social’ de la Constitució va ser impulsada pel Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi), que demana un canvi a la Carta Magna des de fa anys.
El 2018 va arribar per primera vegada al Congrés, amb la implicació de la llavors vicepresidenta socialista Carmen Calvo. En aquell moment comptava amb el suport de tots els partits, però la convocatòria d’eleccions va fer que el projecte decaigués.
Atès que una modificació de la Constitució d’aquest tipus exigeix un suport mínim de les tres cinquenes parts de cada Cambra (210 diputats i 159 senadors), el suport dels dos grans partits és imprescindible. De fet, la proposició de llei que l’Executiu va presentar la legislatura passada no va poder tirar endavant en no comptar amb el suport del PP.
El text que aquesta setmana es debatrà va ser pactat entre les dues grans formacions, que es van comprometre a rebutjar tota esmena o modificació aliena que no tingui un suport consensuat.
A més, el PSOE va assegurar que els seus socis de Sumar no recolzaran la realització d’un referèndum constitucional per ratificar la reforma, que es podria convocar amb la signatura de 35 diputats (la posició d’aquest partit seria determinant si algú ho proposés).
Canvis
En la redacció actual, l’article 49 de la Constitució estableix que “els poders públics realitzaran una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals prestaran l’atenció especialitzada que requereixin i els empararan especialment per al gaudi dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans”.
La nova redacció estableix que “les persones amb discapacitat són titulars dels drets i deures previstos en aquest Títol en condicions de llibertat i igualtat real i efectiva, sense que es pugui produir discriminació”. A més, indica que “els poders públics realitzaran les polítiques necessàries per garantir la plena autonomia personal i inclusió social de les persones amb discapacitat” i que “aquestes polítiques respectaran la seva llibertat d’elecció i preferències i seran adoptades amb la participació de les organitzacions representatives de persones amb discapacitat” en els termes que estableixin les lleis”. “S’atendran particularment les necessitats específiques de les dones i nenes amb discapacitat”, i afegeix que “es regularà l’especial protecció d’aquestes persones amb discapacitat per al ple exercici dels seus drets i deures”.
