El PSOE i el PP van registrar aquest divendres al Congrés dels Diputats la proposició de llei conjunta en què es plasma l’acord entre tots dos per reformar l’article 49 de la Constitució, relatiu a les persones amb discapacitat. Es tracta d’una iniciativa que demanen que es tramiti de manera urgent i per lectura única, de manera que n’hi hauria prou amb un sol debat al Ple per a la seva aprovació.
En aquest sentit, l’acord entre el PSOE i el PP “inclou un calendari de tramitació de la proposició de reforma constitucional esmentada amb l’objectiu que sigui aprovada definitivament el gener del 2024”. L’entrada en vigor de la reforma de l’article 49 es produiria, com en les reformes constitucionals anteriors, el mateix dia de la publicació del seu text al BOE, tal com assenyala la pròpia proposició.
En concret, els dos principals grups parlamentaris de la Cambra volen reformar el text constitucional perquè l’article 49 reculli que “les persones amb discapacitat exerceixen els drets previstos en aquest Títol en condicions de llibertat i igualtat reals i efectives” i que “es regularà per llei la protecció especial que sigui necessària per a aquest exercici”.
A més, “els poders públics impulsaran les polítiques que garanteixin la plena autonomia personal i la inclusió social de les persones amb discapacitat, en entorns universalment accessibles”. Així mateix, fomentaran la participació de les seves organitzacions, en els termes que la llei estableixi. S’atendran particularment les necessitats específiques de les dones i els menors amb discapacitat”, conclourà l’article segons la proposta que esperen que prosperi.
Els dos partits recullen a l’exposició de motius que “la Constitució Espanyola del 1978 consagra la dignitat de la persona i el lliure desenvolupament de la personalitat com a claus de volta del nostre Estat social i democràtic de Dret. Una de les plasmacions concretes daquesta configuració és el seu article 49, dedicat específicament a la protecció de les persones amb discapacitat”.
Sense fer esment al terme ‘disminuïts’ llavors emprat, la iniciativa signada per Miguel Tellado i Patxi López, portaveus parlamentari de PP i PSOE, respectivament, recull les diferents lleis i legislació internacional aprovada sobre això des de llavors, així com que “la societat civil articulada al voltant de les persones amb discapacitat ha plantejat als poders públics la necessitat d’acomodar l’article 49 de la Constitució a la realitat social ia la normativa internacional”.
Actualització
En aquest àmbit, PP i PSOE consideren que “té una rellevància fonamental la tasca realitzada per les organitzacions representatives, que tenen un paper essencial en el compliment de les obligacions que la Constitució i les lleis imposen als poders públics”.
Subratllen, a més, que “al si de la societat espanyola avança clarament el reconeixement de les necessitats específiques de les dones i els menors amb discapacitat”.
Per tot això, tots dos partits entenen que “resulta palès que la redacció original de l’article 49 de la Constitució Espanyola de 1978, que va plasmar el compromís del constituent amb els drets i les llibertats de les persones amb discapacitat, necessita una actualització quant a la seva llenguatge i contingut, i per reflectir els valors que inspiren la protecció d’aquest col·lectiu, tant a nivell nacional com internacional».
La reforma pretén modificar el caràcter de la norma, no sols eliminant el terme “disminuït” sinó també convertint el seu enfocament assistencialista en un reconeixement centrat en els drets humans i també de les persones amb discapacitat. El text reconeixerà explícitament que les persones amb discapacitat són titulars de dret i assenyala l’obligació dels poders públics de garantir mitjançant polítiques públiques la seva plena autonomia i inclusió social, respectant-ne la llibertat d’elecció i preferències.
La proposta de l’article fa esment a les dones i les nenes amb discapacitat d’acord amb la voluntat del Govern per fer de la Constitució un text amb perspectiva feminista. A més, posa en valor el diàleg civil i consolida el compromís de l’Estat amb les organitzacions que representen aquests col·lectius per construir polítiques públiques a favor de les persones amb discapacitat.
Així queda l’article 49
La redacció en vigor de l’article 49 fins ara deia així:
“Els poders públics realitzaran una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics als quals prestaran latenció especialitzada que requereixin i els empararan especialment per al gaudi dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans”
I el nou article queda així:
“Les persones amb discapacitat exerceixen els drets que preveu aquest títol en condicions de llibertat i igualtat reals i efectives. Es regula per llei la protecció especial que sigui necessària per a aquest exercici».
«Els poders públics impulsaran les polítiques que garanteixin la plena autonomia personal i inclusió social de les persones amb discapacitat, en entorns universalment accessibles. Així mateix, han de fomentar la participació de les seves organitzacions, en els termes que la llei estableixi. S’atendran particularment les necessitats específiques de les dones i els menors amb discapacitat”.
Plena Inclusió qualifica d’”històrica” la reforma
Plena Inclusió, organització referent a Espanya en suport i defensa dels drets de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament i les seves famílies, ha rebut amb satisfacció aquesta reforma, després d’haver estar ampliament reclamada per les organitzacions de la discapacitat representades per Comitè Espanyol de Representants de les Persones amb Discapacitat (CERMI).
Per a la presidenta d’aquest moviment associatiu, Carmen Laucirica, és “un motiu de celebració, una cosa històrica, que ha costat molts anys aconseguir, però que seguia sent totalment necessari no només pel nostre col·lectiu, sinó pel conjunt de la societat espanyola a la que dignifica en reconèixer els nostres drets i la nostra contribució a la societat com a ciutadanes actives”. La mesura és doblement celebrada, ja que, “a més de la dignificació de la manera de cridar les persones amb discapacitat, també inclou modificacions importants que al·ludeixen al desenvolupament de polítiques i legislació, comptant amb les organitzacions i amb les pròpies persones amb discapacitat” .
Per la seva part, Maribel Cáceres, vicepresidenta de Plena Inclusió i dona amb discapacitat intel·lectual, també ha valorat aquestes noves mencions de l’article, afirmant que “és molt important l’al·lusió a l’accessibilitat universal, un dret ‘clau’, que serveix per aconseguir-ne d’altres molts drets. I també la menció a col·lectius com el de dones i menors amb discapacitat, que encara seguim sent especialment vulnerables a situacions de discriminació i d’abusos de tota mena”.
