Una caiguda o una ensopegada pel carrer poden acabar comportant, eventualment, una lesió a qualsevol persona. Si és així, es pot posar una reclamació per responsabilitat patrimonial a l’ajuntament on han passat els fets. Encara més si l’afectat és una persona amb discapacitat i les conseqüències de l’accident són més grans.
A la reclamació cal incloure diversos documents que, si cal, es poden gestionar amb despatxos d’advocats especialitzats, sobretot si acaben als tribunals. Per reclamar és fonamental que es demostri la relació entre el desperfecte de la via pública i les lesions o danys patrimonials que han produït a la persona.
La reclamació per caiguda o lesió al carrer es fa mitjançant un procediment de responsabilitat patrimonial. El primer pas és presentar una reclamació formal explicant el que ha passat a l’ajuntament on s’hagi produït la caiguda. L’administració local és qui té les competències i és l’encarregada de valorar cada cas donant una resposta favorable o desfavorable.
La reclamació haurà de dir on i quan s’ha produït la lesió. A més, ha d’estar motivada: cal explicar la relació entre l’accident amb el desperfecte o l’obstacle del carrer de què és responsable l’ajuntament. Com a màxim, s’ha d’interposar en el termini d’un any, en cas contrari els fets prescriuran. Si s’han produït lesions, l’any començarà a comptar des del moment que s’han curat les seqüeles i iniciar el tràmit en aquest moment.
Què incloure en la reclamació
La reclamació ha d’incloure documents i les proves necessàries que l’acreditin. Es poden aportar en un termini màxim de 10 dies des que comença el procediment. Hi ha despatxos d’advocats especialitzats en aquest tipus de tràmits.
Entre els documents a presentar destaca un atestat policial, un document en què la policia descriu un succés en investigació, en aquest cas, un accident. Aquest document es pot considerar com una denúncia a efectes legals ja que inclou, entre d’altres, la data i el lloc del succés i la seva interpretació policial. Tot i això, per disposar d’un cal acudir a la policia municipal de la localitat oa la Guàrdia Civil de la zona.
També convé incorporar informes mèdics, cosa que obliga a acudir a un centre de salut o Urgències per sol·licitar una part de lesions. El metge recollirà al document la causa exacta de l’accident i què ha provocat aquestes lesions, que apareixeran detallades.
Les proves visuals també són clau mitjançant fotografies o vídeos del lloc de l’accident per donar suport a la reclamació. I finalment cal esmentar testimonis, en cas que n’hi hagi, atès que puguin corroborar l’estat del carrer es podrà aportar de forma escrita.
L’assessor jurídic del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi) ha manifestat a Maldita.es que és “convenient” que les persones amb discapacitat afegeixen si escau el certificat corresponent de la seva situació, sobretot si la caiguda “té relació directa amb la discapacitat”.
Què es pot reclamar
La Llei de Reguladora de les Bases del Règim Local indica que els ajuntaments són responsables d’“infraestructura viària i altres equipaments de la seva titularitat”. Per això, a les reclamacions de responsabilitat patrimonial per caigudes als ajuntaments entren situacions sobre el “funcionament anormal d’un servei que acaba produint un dany a la persona”, com lesions.
L’assessor jurídic del Cermi, Óscar Moral, assenyala que en aquests casos sí que es pot reclamar a l’administració “perquè el dany és indemnitzable“, encara que per això és important “demostrar que s’han produït aquests danys a la persona” i que és conseqüència directa dels desperfectes a la via pública.
Per exemple, es pot reclamar per responsabilitat patrimonial quan una persona amb discapacitat cau i es lesiona en un pas de zebra i si algú en cadira de rodes cau a terra ensopegant-se en intentar pujar la vorada de la vorera.
Per contra, no es pot reclamar quan una persona amb discapacitat travessa indegudament per un lloc on no està habilitat el pas, cau i l’accident li provoca lesions. Tampoc no va per una vorera estreta per on no pot circular una cadira de rodes, o que hi hagi presència d’algun element que impedeixi que la persona amb discapacitat pugui transitar per la via pública.
En qualsevol dels casos, és imprescindible que hi hagi algun mal o lesió. Si l’obstacle s’està generant un tercer i no l’administració, tampoc no es pot reclamar. Per exemple, unes tanques o un contenidor de runes posades al carrer per unes obres i impedeixen el pas a una persona amb cadira de rodes.
Per llei, l’ajuntament ha de respondre obligatòriament en un termini màxim de sis mesos a la nostra reclamació. Si transcorre aquest temps i no hem obtingut resposta, s’entendrà que s’està produint un silenci administratiu o que ha estat desestimada.
L’Àrea de Responsabilitat Civil del despatx Domingo Monforte va detallar Maldita.es que aquests tràmits s’acaben dilatant en el temps. “La fase administrativa sol resoldre’s en terminis que en molts casos superen els 18 mesos”, ha indicat. “A partir de la resolució administrativa, generalment desestimatòria, s’obre la via contenciosa”.
Com es calcula la indemnització
La indemnització dependrà del dany corporal i el “perjudici patrimonial” que pateixi la persona. La llei indica que la indemnització es calcularà segons els “criteris fiscals” i “valoracions predominants” del mercat. La quantitat de diners variarà en funció de les seqüeles que hagin quedat, la gravetat de la lesió i els danys patrimonials a conseqüència de la caiguda.
En cas que s’hagin produït lesions, “es podrà prendre com a referència la valoració inclosa als barems de la normativa vigent en matèria d’assegurances obligatòries i de la Seguretat Social”. Amb perjudici patrimonial s’entén “qualsevol tipus de dany” que pateixi una cosa pròpia, com ara els desperfectes en una cadira de rodes. “Qualsevol mal en una cosa o bé, com és una cadira de rodes, seria indemnitzable”, explica Oscar Moral.
L’Àrea de Responsabilitat Civil del despatx Domingo Monforte Advocats Associats afegeix que en ser “qualsevol perjudici quantificable econòmicament” també entrarien les despeses de, per exemple, els taxis emprats per anar a rehabilitació i el cost d’una persona de neteja en no poder realitzar les tasques de la casa.
“No hi ha establerts imports taxats de la indemnització a reclamar, sinó que la quantitat que es reclama d’indemnització està integrada per diverses partides”, addueixen des de Domingo Monforte Advocats. Aquestes partides s’inclouen a la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor.
Tot i que no és la seva llei específica, Domingo Monforte Advocats precisa que “ha aconseguit instaurar-se” a la pràctica com la que s’utilitza per calcular la indemnització. En cas de patir lesions temporals, es tindran en compte els dies d’incapacitat, que la persona s’hagi hagut d’operar a causa de les lesions, despeses farmacològiques o despeses del desplaçament, entre d’altres. De patir lesions permanents es tindran en compte les seqüeles “funcionals” (incloses les psicològiques) i les estètiques. La llei també diu que la indemnització es podrà substituir “per una compensació en espècie o ser abonada mitjançant pagaments periòdics, quan resulti més adequat […], sempre que hi hagi acord amb l’interessat”.
Procés de reclamació
En presentar una reclamació de responsabilitat patrimonial, comença un tràmit administratiu. Aquest comença amb la presentació de la reclamació a l’ajuntament i finalitza amb l’emissió d’una resolució favorable o desfavorable de la situació que s’ha denunciat. Si s’està en desacord, la resolució es pot recórrer per la via judicial fins que s’esgotin els recursos.
“Pràcticament tots acaben sent objecte de disputa, bé pel fet pel qual s’imputa la responsabilitat o bé per la disconformitat en la valoració del dany”, va apuntar Domingo Monforte Advocats. I no tots els casos acaben amb una sentència favorable perquè la jurisprudència del Tribunal Suprem estableix que cal que s’hagi produït una lesió “real i efectiva […] que no tingui obligació de suportar” i “que sigui susceptible de valoració econòmica “, que es pugui culpar a l’administració d’aquesta lesió com a conseqüència del “funcionament anormal” del servei públic per “omissió o passivitat”, i que es pugui demostrar una relació “causa-efecte” entre el mal funcionament del servei públic i la lesió “sense que hi concorri força major”.
A més, cada cas és particular i independent dels altres. Preguntats per la jurisprudència sobre les reclamacions per responsabilitat patrimonial, el Tribunal Suprem remet a Maldita.es a una sentència de l’any 2006 on es va condemnar l’Ajuntament d’Elx a indemnitzar “per responsabilitat patrimonial” una dona per una caiguda causada “per un nen esvoranc a la vorera”. Segons el Suprem, la caiguda, que va provocar “lesions i seqüeles”, es va produir per un “desconxat” a la vorera. La seva altura va fer que “una persona ensopegui i caigui, de tal manera, que si no existís el desconxat [….] no hagués caigut”.
Finalment, l’Àrea de Responsabilitat Civil del despatx Domingo Monforte Advocats Associats ha recalcat que el fet que el perjudicat sigui una persona amb discapacitat “no determinarà” que la resolució sigui favorable o desfavorable.
Font: Servimedia / Maldita.es
