Les persones amb discapacitat també tenen dret a conduir i a obtenir el carnet de circulació que les acredita. Això no obstant, la Direcció General de Trànsit (DGT) ha de valorar la situació de cada persona a través d’un informe psicotècnic per considerar si hi ha alguna limitació ineludible que impedeixi obtenir el permís. També pot establir consideracions per adaptar el vehicle que necessita cada persona en funció de la seva discapacitat.
Hi ha autoescoles a tot Espanya que compten amb cotxes adaptats i l’experiència per a les necessitats de cadascú. La Fundació ONCE compta amb un llistat d’autoescoles que tenen vehicles adequats o imparteixen classes de manera adaptada, mitjançant llengua de signes o llenguatge fàcil. Inclou centres de tot Espanya dividits per comunitat autònoma i província.
No hi ha limitacions legals per a persones amb discapacitat. Abans de fer front a l’examen teòric i pràctic, hauran de passar un examen psicotècnic. El primer pas és acudir a un centre de reconeixement de conductors on s’obtindrà un informe que avaluï el grau de discapacitat després de superar unes proves psicotècniques.
El Reglament General de Conductors indica que a les proves es verificaran aspectes com l’eficàcia de les pròtesis (si n’hi hagués), les limitacions de la persona que puguin afectar la conducció i si necessitarà l’adaptació del vehicle o un altre aspecte per «oferir les suficients garanties de seguretat».
Segons la normativa vigent, els resultats del dit informe poden ser de tres tipus. L’”apte sense condicions restrictives” permet treure el carnet de conduir com qualsevol altre ciutadà. L‘»apte amb condicions restrictives» aconsella que, abans de començar el procés d’aprenentatge, es vagi a la Prefectura o Oficina de Trànsit més propera per veure les adaptacions que es necessiten al vehicle i permet sol·licitar un informe complementari per fer els exàmens amb condicions personalitzades a la discapacitat. I també hi ha l’opció de rebre com a contestació un «no apte», cosa que impedeix treure el carnet de conduir.
En el cas de «no apte», la DGT explica que es pot contrastar l’informe amb una «autoritat sanitària» per acreditar que es tenen les «aptituds psicofísiques» necessàries per poder conduir. De fet, permet anar a la Prefectura o Oficina de Trànsit més propera per demanar assessorament i ajuda.
Adaptació de l’examen i les pràctiques
Quan la persona amb discapacitat té dret que l’examen teòric del carnet de conduir inclogui alguna adaptació, la DGT posa en marxa les condicions específiques que inclou a la Guia per a persones amb Dificultats Específiques d’Aprenentatge.
Entre elles, la DGT reconeix que cal situar els alumnes en llocs allunyats de sorolls o distraccions i prop dels examinadors per resoldre dubtes, que s’han d’explicar de manera personal i pausada les instruccions abans que comenci l’examen, que compten amb almenys un 50% més de temps extra per fer l’examen, que poden tenir fulls en blanc per fer anotacions, que se’ls ha de preguntar si han respost sense dificultat les preguntes i que se’ls pot adaptar l’ordinador de l’aula perquè puguin escoltar les preguntes i respostes amb auriculars.
Superat l’examen teòric, arriba el moment de fer les pràctiques en un vehicle al costat d’un instructor. Hi ha la possibilitat que la persona amb discapacitat necessiti una adaptació del cotxe i, en aquest cas, la legislació vigent inclou a l’article 61 del Reglament General de Conductors les condicions per fer les pràctiques del carnet de conduir.
Determina, per exemple, que «podran utilitzar durant l’aprenentatge i en la realització de les proves ciclomotors, vehicles per a persones de mobilitat reduïda o vehicles proveïts de canvi automàtic o semiautomàtic o adaptats a la discapacitat de la persona que els hagi de conduir», sempre que el dictamen del centre de reconeixement autoritzat o de l’autoritat sanitària reconegui aquest dret.
També inclou que els vehicles estiguin «provistos de dos miralls retrovisors interiors i dos exteriors, un a cada costat, i dobles comandaments de fre i accelerador i, si fos possible, d’embragatge», cosa que ja passa habitualment a gairebé tots els cotxes de autoescola.
En el cas específic de les persones amb discapacitat, la normativa precisa que «en la realització de les proves de control d’aptituds i comportaments s’efectuaran les comprovacions oportunes per valorar l’eficàcia de la pròtesi» que pugui fer servir el conductor per tal d’assegurar que «ofereixen les suficients garanties de seguretat». Tot i això, la DGT es reserva el dret que «la Prefectura Provincial de Trànsit, si ho considera necessari, podrà requerir a l’efecte altres informes complementaris i, en especial, l’assessorament d’un metge que podria ser designat pels serveis sanitaris competents» .
A l’examen de conduir s’avaluen les mateixes competències que a la resta de conductors. La DGT ha explicat a Maldita.es que durant la preparació de l’examen pràctic, els professors tenen «la informació suficient» per poder impartir les classes amb un vehicle adaptat o segons indiqui el centre de reconeixement de conductors.
El cotxe, que haurà de complir els requisits indicats anteriorment, podrà ser de l’autoescola, del mateix alumne, o en pot cedir un tercer. La DGT detalla que hi ha entitats, que tant a l’examen pràctic com a les pràctiques anteriors, cedeixen un dels seus vehicles.
Adaptacions especials per al cotxe
Al costat de les adaptacions que indica el Reglament General de Conductors, un cotxe per a una persona amb discapacitat pot comptar amb diverses funcions adaptades. A l’accés al cotxe, ajudes com agafadors en el marc de la porta per donar més seguretat i control en entrar, esglaons per sota o dins del cotxe, una taula de transferència per facilitar el moviment entre la cadira de rodes al seient, un coixí o seient giratori.
A la direcció del cotxe, podeu incorporar un pom al volant per dirigir el vehicle amb una sola mà. Pot tenir controls elèctrics per accionar, per exemple, el eixugaparabrises. Facilita posar el volant més a prop del conductor amb una columna de direcció més llarga o incloure-hi un sistema de direcció assistida.
Fins i tot, per als que tenen dificultat a l’hora de fer servir un volant convencional, se’ls permet instal·lar un joystick o habilitar un control alternatiu de la direcció amb els peus a través d’un pedal addicional. Als pedals, es permet fer-los més grans i adaptar-los per controlar-los al volant del vehicle, així com instal·lar un fre de mà que es pot habilitar amb el peu.
A la càrrega i subjecció de la cadira de rodes, està permès carregar la cadira de rodes per la part de darrere del cotxe, al sostre o al mateix seient de forma integrada. I als seients és possible posar un seient ergonòmic adaptat a les necessitats del conductor.
Discapacitat sobrevinguda
Finalment, quan una persona ja té el carnet de conduir i experimenta una discapacitat sobrevinguda posteriorment, ha d’anar a un centre de reconeixement de conductors per sotmetre’s a unes proves psicotècniques després de les quals s’emetrà un informe.
Si el resultat de l’informe és «apte sense restriccions», es podrà continuar circulant. Si fos «apte amb condicions restrictives», haurà d’anar a la Prefectura o Oficina de Trànsit més propera per concretar les adaptacions que cal fer al cotxe. També es pot sol·licitar un informe complementari per fer els exàmens.
Finalment, si fos “no apte” haurà de deixar de conduir. La DGT explica que, en aquest cas, es pot contrastar l’informe amb una «autoritat sanitària» per acreditar que es tenen les «aptituds psicofísiques» necessàries per poder conduir. Es pot acudir a la Prefectura o Oficina de Trànsit més propera per a assessorament i ajuda.
Font: Servimedia / Maldita.es
