Gairebé 230.000 persones a Espanya declaren complir els criteris de sordceguesa (incloses les limitacions visual i auditiva moderades), segons un estudi sobre la situació d’aquest col·lectiu elaborat pel Reial Patronat sobre Discapacitat del Ministeri de Drets Socials.
Presentat aquest dimarts amb motiu del Dia Internacional de les Persones Sordcegues, el treball analitza els principals reptes, barreres i dificultats que experimenta el col·lectiu, i ofereix una bateria de propostes en àmbits com la salut, l’educació, l’habitatge o la tecnologia.
Utilitza fonts estadístiques o registres d’ús estadístic com l’Enquesta sobre Discapacitat, Autonomia personal i situacions de Dependència 2020 de l’Institut Nacional d’Estadística; la base estatal de dades de persones amb discapacitat, i la base de dades d’afiliats amb sordceguesa d’ONCE, i va ser elaborat per ILUNION Accessibilitat amb el suport d’entitats del Tercer Sector.
L’estudi posa de manifest la dificultat per determinar les dades demogràfiques sobre la població amb sordceguesa, que van des de les 9 mil de l’enquesta EDAD de l’INE a 229.949 persones que han manifestat que compleixen els criteris de sordceguesa (incloent-hi limitació visual moderada i limitació auditiva moderada).
Perfils
Segons el treball, es tracta d’un col·lectiu molt envellit, en presentar-se més sovint la sordceguesa en edats avançades. De fet, el 2,53% són menors de 35 anys; el 20,9% tenen entre 35 i 65 anys i el 76,6% són població de més de 65 anys. Per sexe, el 60,29% són dones i el 39,71% homes, desequilibri que s’explica per l’esperança de vida més gran entre les dones.
Entre les propostes del Reial Patronat, destaca la necessitat de dissenyar serveis, recursos i suports diversificats, que atenguin la varietat de característiques individuals d’aquestes persones i els sistemes de comunicació que fan servir.
Recomana també impulsar accions formatives per als professionals de la sanitat; comptar amb un servei 24 hores en què es pugui sol·licitar un professional competent en sistemes alternatius de comunicació de persones sordcegues; millorar la formació en sordceguesa dels equips educatius; i promoure una educació inclusiva des de l’Administració pública, amb els serveis de mediació i interpretació necessaris (guies intèrprets i mediadors).
Quant a l’autonomia personal, insta les administracions públiques a procurar habitatges adaptats a les necessitats d’aquestes persones ia garantir-los serveis de rehabilitació acords a cada fase de la sordceguesa, professionals de la psicologia que ajudin a l’ajust a la situació de sordceguesa en diferents fases i suports humans a la comunicació (assistent personal, mediador o guia intèrpret).
També reclama fer accessibles els espais habituals de la persona sordcega (la seva llar, l’entorn exterior i el transport públic que utilitza); garantir serveis d’atenció al públic accessibles, presencials oa distància, i identificar persones responsables o de referència als llocs públics.
En l’àmbit de les tecnologies, que juguen un paper clau, cal l’impuls de la investigació multidisciplinària, el seguiment i l’avaluació de les mesures adoptades per millorar la situació del col·lectiu en els diferents àmbits i afavorir l’intercanvi i la transferència de bones pràctiques, conclou l’estudi.
