Mireia Mendoza va néixer completament sorda i quan va fer deu anys va perdre la vista. El que mai no ha faltat a aquesta mallorquina és la seva passió pel món de la moda, que ha sabut ajustar com un guant a les necessitats comunicatives. Ha creat un projecte inclusiu en xarxes socials en què explica com és “desfilar per la vida” amb sordceguesa.
La noia, que té 29 anys, està acostumada a ser la primera en gairebé tot. A causa d’una rara malaltia anomenada la Síndrome d’Usher Mireia, es va haver de col·locar “un implant coclear als quatre anys, el primer en un hospital de les Illes Balears”, explica en una entrevista a Servimedia.
“Als deu anys em van detectar una malaltia visual anomenada retinosi pigmentària que provoca la pèrdua progressiva de la vista”, afegeix. “El meu grau de visió és molt reduït, tot just un 10%. De nit no hi veig res en absolut”.
Ella és conscient que en uns anys perdrà fins a aquesta exigua resta visual i deixarà de veure definitivament. “Estic preparant-me perquè ho tinc assumit i hauré d’aprendre altres sistemes de comunicació com el braille o el dactilològic per no quedar-me aïllada”.
A Mireia la malaltia li ha privat pràcticament de dos dels cinc sentits, cosa que mai no ha frenat el seu esperit inquiet i decidit.
Trepitjant fort per la inclusió
El 2019 va debutar en el modelatge en gran, trepitjant fort sobre una de les passarel·les més prestigioses del circuit internacional de la moda: la ‘Milan Fashion Week’. Va desfilar amb el bastó de suport blanc i vermell de la sordceguesa i guiada d’un altre maniquí. “Va ser una experiència preciosa, vaig sentir un enorme orgull i apoderament inexplicable”, recorda la noia. “Sóc sordcega, però aquí sóc”, vaig pensar.
La model rememora aquell instant com un moment “únic i extraordinari”. Al capdavall, s’acabava de convertir en la primera model sordcega del món. “Crec que els assistents van haver d’al·lucinar”, assegura. “Per mi va ser una de les millors experiències de la meva vida”.
Desfilar pujada a unes sabates de taló no és cap inconvenient per a aquesta model amb discapacitat quan des de petita s’ha hagut d’enfrontar a murs molt més alts. “Les barreres que he hagut de sortejar són, per exemple, estar sense intèrpret de llengua de signes ni mediador comunicatiu sent sordcega”, explica Mireia.
“La veritat és que puc parlar amb els oients, però la comunicació no és pas fàcil. Com que alguns no saben llengua de signes em parlen més a poc a poc i fort”, assegura. Aquesta autodidacta que ho ha après tot sobre la moda per si sola ho té molt clar: “No és la discapacitat allò que fa difícil la vida, sinó les barreres que posa la societat”.
Conèixer la sordceguesa
Després del seu pas estel·lar per Milà, Mireia ha repetit com a model desfilant per a la Setmana de la Moda de Madrid a l’edició del 2019 i la d’aquest any. El seu concepte de moda amb missatge inclusiu va més enllà de la passarel·la. La jove ha creat el projecte MM Deafblind Model (model sordcega en anglès).
“La meva missió és fer sessions de fotos amb diferents professionals com a fotògrafs, dissenyadors de moda, maquilladors i perruquers; impartir conferències o xerrades informatives sobre la discapacitat a col·legis, universitats, associacions; i participar en esdeveniments de moda”, relata.
Aquest dimarts 27 de juny se celebra el Dia Internacional de la Sordceguesa en homenatge al naixement de Helen Keller, la primera persona sorda i cega a graduar-se a una universitat. És, per tant, una data molt especial per a aquesta dona, que s’ha proposat sensibilitzar sobre la sordceguesa a través de la moda “per aconseguir un món accessible i inclusiu”.
“Vull mostrar al món de la moda que les persones amb sordceguesa i altres discapacitats som una part valuosa de la societat. No tots som iguals, però tots som capaços de fer allò que ens proposem”, sentència amb pas decidit.
Abans de ser model d’alta costura, va ser caixera de supermercat, dependenta d’una botiga de roba i venedora de cupons de l’ONCE. Va arribar a repartir nou milions d’euros amb el Cuponazo. Així que Mireia Mendoza és una dona afortunada que no només reparteix sort, sinó que treballa de valent per aconseguir una carrera reeixida en el complicat, i no exempt d’obstacles, món de la moda.
