El cas del Sergi García, un nen sord de 12 anys que es comunica en llengua de signes catalana (LSC) ha posat davant el mirall el model d’educació inclusiva a Catalunya. Iniciat el període d’inscripció per cursar el proper curs 1er de l’ESO – del 8 al 20 de març-, aquest infant que precisa d’un entorn ric en LSC per desenvolupar-se i aprendre en igualtat d’oportunitats, no té assegurada una escolarització adequada a les seves necessitats específiques.
En Sergi està estudiant aquest any sisè de primària a l’Escola Tres Pins de Barcelona, l’únic centre escolar ordinari a Catalunya amb modalitat educativa bilingüe en LSC i llengües orals del territori (català i castellà), un centre però que no ofereix la possibilitat d’estudiar l’ESO el curs vinent.
Davant d’aquesta situació, el Consorci d’Educació de Barcelona ha proposat a la família del Sergi que fagi la preinscripció pel curs vinent a l’Institut El Bosc, un centre que pretén implementar la modalitat educativa bilingüe que l’alumne precisa però amb el Sergi com a únic alumne sord usuari de la LSC.
La família s’oposa a aquesta opció perquè considera que el fet de ser l’únic alumne sord del centre podria provocar-li un “aïllament i un trauma emocional i social” que afectaria al seu desenvolupament i aprenentatge personal. Per això han proposat a la direcció de l’Escola Tres Pins que el seu fill pugui repetir curs l’any vinent, per d’aquesta manera ajuntar-se amb un grup de cinc o sis alumnes sords que el curs següent pujaran de cinquè, per després començar tots plegats l’etapa de l’ESO el curs 24-25.
A més, tant la mare de l’alumne com l’Associació Volem Signar i Escoltar, entitat que està donant suport a la família, creuen que la repetició de curs permetria al Sergi consolidar aprenentatges, madurar i sobretot assegurar el benestar emocional del nen i evitar l’aïllament.
D’altra banda, des de l’entorn de l’alumne s’entén que la proposta que els fan des del Consorci és contrària a la definició de bilingüisme del Consell d’Europa i s’allunya dels dictàmens de la convenció de l’ONU, que reconeix el dret de tots els nens i nenes sordes a adquirir una llengua natural des dels 0 anys, i a tenir mestres i companys sords i oients per desenvolupar-se socialment en un entorn educatiu realment inclusiu.
La postura de la mare de l’alumne, Raquel García, és clara. “Per a mí la solució de la repetició de curs és la menys dolenta. El meu fill només es comunica en llengua de signes i el fet de ser l’únic alumne sord li provocaria un fort aïllament. Seria un patiment constant tant pel meu fill com per a mí”, explica. “Des del centre em diuen que no li convé repetir per motius emocionals i socials, cosa que no entenc, perquè és precisament aquests motius els que li volem evitar anant sol a l’institut El Bosc”, rebla la mare, que ha acudit fins i tot al Síndic de Greuges per explicar el problema al que s’enfronta el seu fill.
En la mateixa línia s’expressa Marian González, presidenta de l’associació Volem Signar i Escoltar. “El Consorci d’Educació ha de donar una alternativa a la situació del Sergi que no sigui l’Institut El Bosch, on l’alumne patiria una clara discriminació. El Sergi és un noi amb una sordesa profunda que necessita de recursos especials, que amb tota seguretat no podrà rebre en el nou centre”, assegura.
Per la presidenta de Volem Signar i Escoltar “la millor solució és que repeteixi perquè no es vulnerin els seus drets. No entenc la negativa del centre, perquè es donen les circumstàncies a nivell educatiu i social que justifiquen la repetició del curs”.
Marian González va més enllà i opina que “potser darrera la postura del centre està una possible intenció del Consorci de fusionar l’escola Tres Pins i l’IM El Bosc, una decisió que perjudicaria clarament a l’alumnat sord perquè quedaria encara més difuminat en un centre molt més gran». «Per a mí la millor solució seria crear un institut-escola a Tres Pins”, conclou la presidenta.
Sigui com sigui, González lamenta aquesta situació perquè coneix molt bé el tema: “Jo sóc professora d’educació especial i treballo amb alumnes amb diferents tipus de discapacitat i m’atreveixo a assegurar que els alumnes sords són els que pitjor ho tenen a nivell educatiu”.
Per la seva part, des de l’Escola Tres Pins, la directora del centre, Sonia Bajoz, que porta en el càrrec des del passat mes de setembre, no ha volgut parlar del cas del Sergi García com un tema excepcional. “Al nostre centre tenim 22 alumnes sords i amb tots es segueix el mateix protocol per avaluar la seva situació tant des del punt de vista educatiu com social i emocional. S’analitza com es comunica l’alumnat i es valora per un equip de professionals per garantir el seu benestar emocional i social. Perquè lo que es vol és el millor per cada alumne”, ha explicat la directora.
Sigui o no excepcional, el cert és que alguna cosa notoria té el cas del Sergi García, que ha arribat a les öïdes de la directora general d’Educació Inclusiva, Laia Asso, la gerent del Consorci d’Educació de Barcelona, Mercè Massa, i a la pròpia alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que s’ha compromés a visitar en els propers dies el centre per tractar el tema.
De moment, el període de preinscripció ja ha començat i la família del Sergi García viu amb el neguit de no saber encara on estudiarà el seu fill el proper curs. Un autèntic repte per posar nota al model català d’educació inclusiva.
