El Departament de Justícia ha publicat dues guies de recomanacions que pretenen ser la pauta inicial per a familiars i professionals en el moment de la revelació de casos de violència sexual en persones amb discapacitat intel·lectual.
Sota el nom I ara, com t’ajudo? i I tu, saps com preguntar-me? , les dues guies han estat elaborades per quatre psicòlogues expertes en violència: Montserrat Bravo Correa, Olga Puig Navarro, Mireia Forner Puntonet i Joana Corominas Renter.
La guia I ara, com t’ajudo? ofereix recomanacions per a la família i persones properes, i la guia I tu, saps com preguntar-me? proposa consells per als equips de professionals que es trobin acompanyant-los, amb l’objectiu de reduir la victimització secundària -entesa com el dany posterior a la revelació, que s’ocasiona a les víctimes com a conseqüència de les intervencions incorrectes dels diferents professionals que els atenen-.
Col·lectius més vulnerables
Moltes vegades, els infants i persones adultes amb discapacitat intel·lectual poden necessitar l’ajuda d’una altra persona per dur a terme activitats del dia a dia i, especialment, de cura personal. En aquest sentit, poden establir relacions de dependència envers els seus cuidadors i cuidadores. Aquesta dependència comporta el risc que creguin i normalitzin que el seu cos és accessible a les altres persones, la qual cosa afavoreix sovint comportaments d’obediència i submissió.
A més, els problemes de comunicació i llenguatge, les dificultats en habilitats socials i el desig de ser acceptats poden limitar la capacitat dels infants i persones adultes amb discapacitat intel·lectual per expressar els seus desitjos, necessitats, i allò que volen i allò que no.
Per interrogar i explorar cal una formació molt especialitzada i contínua, amb amplis coneixements en la matèria, que permetin dur a terme bones entrevistes, adaptades a les característiques i circumstàncies d’una persona amb discapacitat intel·lectual, possible víctima de violència sexual.
Com informar d’un cas d’abús?
Cada persona amb discapacitat intel·lectual té les seves necessitats, personalitat i circumstàncies particulars, a més d’una manera pròpia de viure la violència sexual. En cas de tenir una sospita o possible situació de violència sexual contra un infant o adolescent amb discapacitat intel·lectual, sempre s’ha de notificar a la fiscalia, policia o jutjat de guàrdia corresponent i demanar ajuda al centre de salut o als serveis de protecció a la infància.
El coneixedor d’aquesta situació també es pot adreçar a l’Oficina d’Atenció a la Víctima del Delicte o al Servei d’Informació i Orientació Telemàtica de Víctimes de Delictes de Catalunya (telèfon gratuït: 900 121 884 o al correu electrònic: infovictimesdelicte.justicia@gencat.cat) i demanar informació sobre com fer-ho.
Els fonaments d’aquestes publicacions es basen en el cos doctrinal nacional i internacional reconegut i validat per la comunitat científica i altres experts en la matèria. Les guies estan disponibles en format PDF a la pàgina web del CEJFE, en català i en castellà:
Caldria ajustar la nova llei per a que les persones autistes puguin beneficiar-se de la reserva de feina. Molts no tenen el certificat però si diagnòstic. A part que hauria d’ahaver una reserva específica per aquest col.lectiu donat que actualment no entra en cap categoria, ni intel.lectual ni mental, és social, fent-los passar per entrevistes trampa que ja se sap és molt dificil les passin per les dificultats pròpies d’aquesta condició.