El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar ahir durant la segona reunió de la Taula del Pacte Nacional de Salut Mental un “increment de 30 milions d’euros per a polítiques dedicades a l’atenció de la salut mental i les addiccions” en el projecte de pressupostos de 2023 i va destacar “que no ens cansarem de dir i demostrar que és una prioritat absoluta del Govern”.
Aragonès va manifestar que aquest increment pressupostari ha de passar pel “reforç a la xarxa d’atenció i els professionals, el suport a les famílies o la transformació dels espais de sociabilitat o àmbits de política publica relacionats amb la salut mental”.
Una tasca que ha defensat que s’ha de dur a terme, “necessàriament, de manera transversal i prioritària des de tots els departaments”, per tal de poder “identificar els problemes estructures i situar les propostes de millora per poder oferir una atenció integral de la ciutadania”. “Des de tot arreu, per atendre a la persona 24 hores al dia, 7 dies a la setmana si cal, i en totes les etapes de la seva vida”, va afegir.
El president ha assegurat que el repte en el camp de la salut mental “és enorme”, però que la Taula ha assolit molts avenços que permeten ser “optimistes” i que avui es presenten “propostes concretes que exemplifiquen aquest canvi”. En aquest sentit, Aragonès ha detallat el resultat de dos programes pioners, que s’han treballat de forma conjunta amb l’assessorament de l’Organització Mundial de la Salut i que s’implementaran aquest 2023. Es tracta del Pla de decisions anticipades en salut mental i addiccions, que, com ha remarcat el cap de l’Executiu, servirà perquè les persones que pateixen problemes de salut mental “puguin deixar instruccions específiques perquè l’equip sanitari contacti amb les persones de confiança que esculli el pacient per tal d’ajudar-lo a recuperar l’estabilitat i consensuar i determinar passos a seguir en un moment de crisi per oferir així el millor acompanyament”.
D’altra banda, es farà extensiu el programa Peer to Peer, amb el nom de Suport entre iguals, un programa consolidat a molts països, que “és pioner a l‘Estat espanyol”. “A través d’aquest programa, persones amb experiència viscuda donen suport i acompanyen als equips de Salut Mental per atendre una primera persona en la seva recuperació i en la seva reincorporació en el món laboral, acadèmic i social”, va manifestar.
A la reunió també va estar present la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, que va recordar que el Govern treballa perquè l’elaboració del Pacte sigui “una tasca participativa i cooperativa”, va destacar. “Volem escoltar tothom per assolir el millor Pacte possible, des de l’àmbit sanitari però també des dels àmbits social, educatiu, laboral, cultural, judicial”, va afegir.
La segona reunió del Pacte Nacional de Salut Mental va tenir lloc al Palau de Pedralbes. També hi van assistir les conselleres i consellers d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray; de Salut, Manel Balcells i Díaz; i de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart i González; així com representants de l’Ajuntament de Barcelona, Unicef, els sindicats UGT i CCOO, les patronals PIMEC i Foment i el Clúster Salut Mental.
A veure, “Es calcula que a Catalunya hi ha detectats uns 70.000 casos de salut mental i addiccions d’ELEVADA COMPLEXITAT, des dels 14 anys fins a les persones grans” A finals de l’any 2020 es va lliurar al Departament de la Presidència el document marc amb les recomanacions. L’any 2022 el diari Ara fa comparativa del dit i fet. “S’han posat en marxa 10 equips guia d’atenció domiciliària per a joves d’entre 12 i 25 anys amb trastorns i addiccions complexes, i s’ha incrementat el pressupost destinat a salut mental en 80 milions d’euros. En canvi, continua pendent el desplegament dels 52 nous equips interdisciplinaris per a intervencions de crisi a domicili en joves en situació de crisi psicopatològica.” 10 equips per tot Catalunya i de 12 a 25 anys!!! A més un Pla de decissions anticipades i ” puguin deixar instruccions específiques perquè l’equip sanitari contacti amb les persones de confiança que esculli el pacient per tal d’ajudar-lo a recuperar l’estabilitat i consensuar i determinar passos a seguir en un moment de crisi per oferir així el millor acompanyament”. A veure si entenen una cosa, una persona que te un problema de salut mental d’alta complexitat sovint no està d’acord en que te una malaltia, sovint deixa tractaments mèdics, sovint acaba amb problemes greus conductuals… com pretenen que pugui fer una elecció anticipaa de qui vol que l’ajudi en cas de crisii o brot? La familia actualment no és informada de res quan son majors d’edat malgrat saber que passa, normalment els cuidadors, curadors per ells són l’enemic que els vol perjudicar, la seva ment no és capaç de prendre certes decissions de forma correcta, son influenciables per l’entorn i no per qui realment es preocupa. Parles amb certes persones de Federació Salut Mental i et diuen que s’ha de respectar la voluntat de la persona malgrat sigui una bestiesa -intents suicidi, agressions..- la policia coneix be el tema i saben que la sanitat no respon, la justicia tampoc els ajuda perque al cap i a la fi son malalts.
Com he sentit dir a un jutge.. si un bebe vol ficar els dits a un endoll, que fem, raonem o evitem ràpid..