Catalunya afronta l’obligació d’ampliar de manera urgent la capacitat i el finançament de la xarxa d’atenció a les persones en situació de dependència i discapacitat per respondre a la saturació actual i a l’arribada de nous usuaris. Aquesta és la conclusió principal de l’Estudi Socioeconòmic de l’Atenció per a Persones en Situació de Dependència a Espanya, un treball impulsat per la Unión de Entidades amb el suport de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) que analitza la realitat del sector, la sostenibilitat econòmica dels serveis i les previsions d’atenció per als pròxims anys.
L’anàlisi posa de manifest la complexitat de les llistes d’espera al territori català, on 38.335 persones es troben pendents de sol·licitar una prestació o recurs tot i tenir reconegut un grau de dependència o discapacitat. Aquesta xifra converteix Catalunya en la comunitat autònoma amb més usuaris en espera, superant de manera molt elevada les 13.300 persones registrades a Andalusia. Paral·lelament, el temps mitjà de tramitació entre la petició inicial i la resolució oficial arriba als 276 dies.
Aprofitament de recursos existents i prestacions vinculades
Segons les estimacions difoses per l’entitat a partir de les dades de la Conselleria de Drets Socials, unes 8.349 persones estan a la meitat de la llista d’espera per accedir a una plaça residencial, mentre que la xarxa privada compta amb 17.065 places buides. Pel que fa als centres de dia, hi ha 2.567 persones pendents de plaça davant d’una oferta de 8.626 opcions privades no ocupades.
Per solucionar aquesta diferència, la patronal aposta per reforçar les Prestacions Econòmiques Vinculades (PEV) augmentant-ne la quantia econòmica. Aquestes ajudes faciliten l’accés directe als centres privats quan ja es té la resolució de grau, milloren el suport domiciliari i permeten triar el tipus d’atenció. Actualment, tres de cada deu persones que ingressen en una residència assistida amb fons públics a Catalunya ho fan a través d’una PEV. La presidenta d’ACRA, Cinta Pascual, defensa el paper d’aquest mecanisme: «Tenim eines que poden donar una resposta més ràpida a les persones i les hem d’utilitzar. Les PEV permeten mobilitzar recursos que ja existeixen i, al mateix temps, respectar un principi fonamental: que cada persona pugui decidir com i on vol ser atesa».
L’objectiu de finançament del 2% del PIB i el retorn econòmic
L’aspecte financer continua essent el principal inconvenient de la xarxa de suport. La despesa del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) va representar el 0,83% del PIB a Espanya durant el 2025, mentre que a Catalunya es va quedar en el 0,68%, un percentatge molt inferior a la mitjana de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), fixada en l’1,80%. ACRA i el Círculo Empresarial de Atención a Personas (CEAPs) demanen aconseguir una inversió del 2% del PIB.
Tot i l’anunci d’un augment en les aportacions de l’Estat, les estimacions situen la despesa en l’1,26% del PIB a Espanya i el 0,88% a Catalunya, valors que continuen per sota de la mitjana internacional. Per aquesta raó, la patronal demana duplicar la partida pressupostària, recordant que cada euro invertit en dependència i discapacitat en genera 1,17 en activitat econòmica i llocs de treball. Sobre aquesta qüestió, Cinta Pascual remarca: «Invertir en dependència és invertir en benestar, però també en ocupació, activitat econòmica i cohesió social. No podem afrontar l’envelliment de la població amb un sistema infrafinançat. Necessitem un acord de país que situï les cures entre les grans prioritats dels pròxims anys».
Canvis demogràfics i col·laboració entre sectors
L’estudi alerta sobre la necessitat d’adaptar la xarxa de serveis a l’evolució de la població. Segons les projeccions d’ACRA, l’any 2050 Catalunya tindrà 988.435 persones de més de 80 anys, el doble de les 495.211 actuals. Si es manté el model d’atenció sense canvis, el 2035 caldria disposar de 81.610 places residencials i 25.421 professionals addicionals.
Per fer front a aquestes previsions, l’entitat demana millorar el nombre de treballadors mitjançant l’equiparació salarial, crear noves places adaptades i transformar els recursos en plataformes de serveis més flexibles. «El debat ja no és si necessitarem més recursos, sinó com serem capaços d’organitzar-los. Hem de repensar el sistema abans que la demografia ens obligui a fer-ho amb urgència. El futur passa per serveis flexibles, professionals reconeguts i ben remunerats, i un model realment centrat en les necessitats i les decisions de cada persona», argumenta la presidenta de l’associació.
Finalment, l’informe destaca el pes de la iniciativa social i privada. De les 64.872 places residencials existents a Catalunya, 47.807 disposen de finançament públic i 17.065 són completament privades. Tot i que prop del 75% de les places tenen algun tipus de fons públic, l’Administració Pública en gestiona directament menys del 2%, un fet que porta la patronal a demanar una col·laboració publicoprivada estable per utilitzar tota la capacitat disponible.
