La falta de recursos i suport especialitzat en l’àmbit escolar està passant una factura directa a l’economia i al benestar de les llars. Un estudi impulsat per la Comissió de Famílies de Plena Inclusió Espanya i elaborat per l’Institut Universitari d’Integració en la Comunitat (INICO) de la Universitat de Salamanca revela que el 67,3% de les famílies d’estudiants amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament ha de dedicar temps o recursos econòmics cada dia per cobrir les carències de l’atenció a les aules. A més, un 15,1% addicional afirma haver de fer aquest sobreesfuerç de manera freqüent per suplir la matèria o les tasques que els seus fills no aconsegueixen assumir a classe.
La recerca, basada en una mostra de 1.008 famílies d’arreu de l’Estat espanyol, posa de manifest les severes barreres que impedeixen una inclusió real. La presidenta de Plena Inclusió Espanya, Carmen Laucirica, ha reclamat canvis profunds en l’atenció a la diversitat: «Exigim que el dret a una educació inclusiva no depengui, com succeeix en l’actualitat, del sobreesforç que assumeixen les famílies de l’alumnat amb discapacitat intel·lectual».
Manca de recursos especialitzats i exigència de suport financer
La divulgació de l’informe coincideix amb la presentació del Plan Estratégico de Educación Inclusiva per part del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports. Des de Plena Inclusió Espanya —entitat que agrupa 950 associacions i dona suport a més de 150.000 persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies— s’alerta que aquest pla ha de comptar amb un finançament econòmic suficient per evitar que quedi en un simple document teòric.
Els testimonis recollits en la investigació denuncien la manca de professionals especialitzats, l’escassetat de mitjans adaptats, la necessitat d’oferir més formació al professorat i un excessiu pes de la burocràcia. Aquesta situació empeny moltes llars a buscar solucions externes fora de l’entorn escolar, afectant negativament el seu temps, la seva estabilitat financera i el seu benestar emocional.
Deficiències en l’avaluació i en la participació familiar
L’anàlisi realitzada per l’INICO també detecta greus deficiències en els mètodes d’avaluació. El 53,3% de les famílies enquestades considera suficients les opcions perquè l’alumnat pugui demostrar els seus aprenentatges mitjançant formats adaptats com treballs pràctics, exposicions orals o eines accessibles ajustades a les seves necessitats.
Així mateix, prop de la meitat dels participants manifesta rebre molt poca informació i acompanyament a l’hora de prendre decisions educatives clau per al futur dels seus fills. Les famílies mostren preocupació per la socialització dels estudiants a la l’escola, les transicions entre diferents etapes educatives i la manca d’alternatives un cop finalitzada l’etapa d’escolarització obligatòria. Davant d’això, la recerca conclou que la inclusió real exigeix reforçar el suport educatiu, flexibilitzar els criteris d’avaluació i garantir una participació més activa de les famílies.
Secció patrocinada per
