Per què la discapacitat auditiva és protagonista dels ajuts PUA
Els ajuts PUA —prestació d’atenció social a les persones amb discapacitat, de caràcter de dret de concurrència— estan dissenyats per donar suport a l’autonomia personal de qualsevol tipus de discapacitat. Les dades de la darrera convocatòria resolta (despeses 2021–2023) posen de manifest una realitat que reclama atenció urgent: la discapacitat auditiva va concentrar com a mínim el 49,01% dels recursos econòmics atorgats i el 26,96% del total d’expedients resolts. Únicament el codi 409 (dos audiòfons) va representar el 41,59% del pressupost total atorgat.
Aquesta xifra no reflecteix cap privilegi, sinó un dèficit estructural: el sistema sanitari no cobreix adequadament les necessitats d’adaptació auditiva de la ciutadania, i els ajuts PUA, pensats per a suports d’autonomia personal, acaben cobrint-lo. Que gairebé la meitat del pressupost d’un programa d’autonomia personal vagi destinat a audiòfons és un senyal d’alerta que interpel·la el sistema sanitari, no només la política de discapacitat.
Deu propostes, cap incorporada plenament
En el marc del seu treball d’incidència política, la Federació ACAPPS va elaborar i traslladar al Departament de Drets Socials i Inclusió un document amb deu propostes concretes de modificació dels ajuts PUA. Les propostes abordaven les condicions d’accés (reducció del llindar del 33%, criteris per a infants, revisió del requisit de residència) i el catàleg de productes i serveis (augment dels imports dels audiòfons, reestructuració de la logopèdia i la rehabilitació auditiva, incorporació de la subtitulació en directe i dels materials consumibles).
La nova convocatòria —Ordre DSI/151/2026, publicada al DOGC núm. 9736 el 24 d’agost de 2026, amb termini de sol·licitud del 25 d’agost al 2 d’octubre de 2026— no incorpora plenament cap d’aquestes propostes. Potser sí que podem dir que la prioritat dels infants queda recollida indirectament gràcies al canvi de càlcul de la renda, que passa de ser calculada com a renda familiar per calcular-se ara com a renda individual.
Avenços insuficients: els canvis codi a codi
Tres codis han rebut increments puntuals. Els audiòfons pugen un 7,1%: d’1.400 € a 1.500 € per a un dispositiu (codi 408) i de 2.800 € a 3.000 € per a dos (codi 409). La Federació ACAPPS havia proposat arribar als 2.500 € i 5.000 € respectivament. En un context d’inflació acumulada estimada entre el 22% i el 24% des de l’anterior convocatòria, un augment del 7,1% és clarament insuficient.
La millora més significativa és la del codi 998 (logopèdia i rehabilitació auditiva), que puja de 260 € a 350 € per curs de 120 hores (+34,6%). És un avenç real, però no s’ha acompanyat de la reestructuració per tipologies de sessió que la Federació ACAPPS havia proposat.
La resta de demandes no han estat ateses: el requisit general del 33% de discapacitat es manté; les sordeses moderades i les sordeses unilaterals continuen excloses, la qual cosa la Federació ACAPPS considera un greuge important; la subtitulació en directe és absent del catàleg; i els materials consumibles dels audiòfons —piles, bateries i accessoris— segueixen sense ser subvencionables, malgrat que el catàleg reconeix explícitament que es tracta d’una despesa recurrent i necessària per al funcionament dels dispositius.
Hi ha, però, un element positiu que la Federació ACAPPS valora: el canvi en el còmput dels ingressos. La nova convocatòria passa de renda familiar a renda personal de la persona sol·licitant, una demanda compartida per totes les entitats de la discapacitat que beneficia especialment els infants i joves amb sordesa. No tenia sentit que en uns ajuts orientats a l’autonomia personal es descarregui en la família la responsabilitat de costejar les cures.
Cap de les deu propostes de la Federació ACAPPS ha estat incorporada plenament a l’Ordre DSI/151/2026. Tres codis han rebut increments puntuals (408, 409 i 998), però cap assoleix els imports ni l’estructura proposats. Les demandes relatives a les condicions d’accés, la subtitulació en directe i els materials consumibles no han estat ateses. Per a un col·lectiu que representa prop de la meitat del pes econòmic del programa, el resultat és desproporcionadament modest.
Balanç: punt de partida, no d’arribada
Dos anys de retard en la publicació d’una convocatòria haurien de ser sinònim d’una revisió profunda i d’una escolta activa de les entitats que representen les persones beneficiàries. El resultat de l’Ordre DSI/151/2026 no respon a aquesta expectativa. La Federació ACAPPS ho valora com un punt de partida del treball d’incidència, no com un punt d’arribada, i es compromet a continuar treballant de cara a les properes convocatòries.
El document complet amb les deu propostes traslladades al Departament és accessible a l’Observatori de la Federació ACAPPS.
David Prujà Cárceles – Federació ACAPPS
Famílies i persones amb sordesa
