L’arribada del període estiuenc comporta alteracions en els hàbits diaris, viatges i un increment notable de les temperatures que pot esdevenir un repte complex per a les persones que conviuen con la malaltia d’Alzheimer i les seves famílies. Arran dels efectes d’aquesta demència, molts afectats presenten serioses dificultats per identificar estímuls biològics com la set, el cansament o el malestar provocat per la calor, una realitat que eleva de forma dràstica el perill de patir deshidratació i que obliga a extremar els mecanismes de vigilància per part de l’entorn afectiu i professional.
La psicòloga i coordinadora terapèutica dels programes grupals d’intervenció de la Fundació Pasqual Maragall, la doctora Elena de Andrés, argumenta que «l’estiu no té per què ser una època problemàtica per a les persones amb Alzheimer, però convé planificar els canvis propis d’aquestes dates i prestar especial atenció a l’impacte de la calor. Mantenir certes rutines, afavorir la hidratació i conèixer els senyals d’alerta d’una possible deshidratació o un cop de calor pot contribuir a prevenir complicacions i a que tant la persona afectada com els qui la cuiden gaudeixin d’aquest període amb major tranquil·litat».
Pautes d’actuació per a l’adaptació del Pacient
Per minimitzar els riscos associats a l’estacionalitat, la institució recomana demanar assessorament a l’equip mèdic de referència abans d’iniciar qualsevol desplaçament o de modificar de forma substancial la quotidianitat de la persona de l’afectat. Preservar els horaris habituals dels àpats i de les estones de descans esdevé una estratègia clau per rebaixar els quadres de desorientació, combinat amb una actitud de calma i empatia per part de l’entorn si s’originen episodis de confusió. Així mateix, s’aconsella limitar en la mesura del possible els canvis constants de residència o de referents assistencials. En cas de trasllat a un nou domicili de vacances, esdevé d’utilitat incorporar-hi objectes familiars i facilitar algun sistema físic d’identificació per fer front a possibles pèrdues.
Davant la pèrdua de percepció tèrmica inherent a la patologia, resulta indispensable supervisar la ingesta de líquids, utilitzar teixits lleugers i transpirables, i evitar totalment les sortides a l’exterior durant les franges de màxima insolació. Els familiars han d’estar alertes a indicadors com un increment sobtat de la confusió, la feblesa, els marejos, la somnolència o la febre, símptomes que exigeixen una resposta ràpida i assistència sanitària si les manifestacions persisteixen.
Finalment, l’entitat recorda que l’estiu ha de garantir el descans de la persona cuidadora mitjançant la distribució de les tasques de suport amb altres familiars, fet que permet reservar espais propis de desconexió per evitar el desgast físic i emocional d’aquest col·lectiu. Des de l’organització recorden que no hi ha una única fórmula vàlida per organitzar les vacances, sinó que cal flexibilitzar les expectatives i adequar les activitats lúdiques a les capacitats actuals de cada malalt.
