L’accés als recursos terapèutics essencials durant la infància continua presentant greus desequilibris territorials. La Confederació ASPACE i la Fundació Gmp han aconseguit apropar l’atenció primerenca especialitzada a més de 60 menors amb paràlisi cerebral i grans necessitats de suport a Castella-La Manxa. Tot i l’èxit d’aquest projecte, que es duu a terme directament als domicilis i entorns quotidians dels afectats, ambdues organitzacions han aprofitat la celebració del Dia de la Atenció Primerenca, el 16 de juny, per alertar sobre els obstacles i les traves que encara pateixen nombroses famílies residents en l’àmbit rural per rebre aquest tipus d’ajuts.
Aquesta intervenció institucional conjunta es canalitza mitjançant un programa de beques gestionat al territori per les entitats APACE Toledo, ASPACECIRE i APACE Talavera. L’objectiu és promoure el desenvolupament integral i el benestar de la infància amb pluridiscapacitat a través de tractaments personalitzats en el seu propi entorn natural. Mitjançant aquest mètode, els professionals treballen sobre les activitats i rutines del dia a dia, fet que permet reforçar la implicació activa de les famílies en les cures i tractaments, un factor de gran rellevància en les zones rurals on l’oferta de serveis públics o privats especialitzats és molt feble. En l’actualitat, el programa desenvolupa intervencions relacionades amb la fisioteràpia pediàtrica, la teràpia ocupacional, la neurorehabilitació infantil i els sistemes de comunicació augmentativa i alternativa.
L’impacte de les teràpies a la llar es tradueix en millores palpables en la vida diària dels menors i el seu entorn protector. Un exemple és el de l’Adrián, un infant d’APACE Toledo la mare del qual, la Maricruz, subratlla que “viure en un entorn rural influeix, nosaltres vivim a Polán, que està a uns 15 o 20 km de Toledo, gràcies a aquest projecte ve una fisioterapeuta”. Així mateix, en Mario, un altre infant amb paràlisi cerebral atès a APACE Toledo que rep fisioteràpia, logopèdia i teràpia ocupacional, ha assolit una major tolerància postural, benestar físic, més confort diari i autonomia de tria en les rutines de la llar, alhora que la seva família manifesta un increment de la seguretat a l’hora de gestionar les atencions diàries i el menor mostra un augment de l’activitat voluntària.
Desigualtats en el desplegament del servei i manca de cobertura
L’essència d’aquestes actuacions va més enllà del tractament clínic clàssic. La presidenta de la Confederació ASPACE, Manuela Muro, recorda que “l’atenció primerenca no consisteix únicament a rebre teràpies durant els primers anys de vida, sinó a garantir suports especialitzats que permetin a cada nen o nena desenvolupar al màxim les seves capacitats i participar en igualtat d’oportunitats”. En la mateixa línia es pronuncia la presidenta de la Fundació Gmp, Gloria Alemán, qui assegura que “per a la Fundació Gmp, apostar per l’atenció primerenca és clau per garantir que cada infant pugui desenvolupar tot el seu potencial i millorar la seva qualitat de vida des dels seus primers anys, independentment d’on visqui”.
Malgrat els beneficis demostrats d’aquest model intervencionista, la cobertura global del col·lectiu està lluny de ser l’òptima. Segons recull l’Estudi de la Confederació ASPACE sobre la situació de l’Atenció Primerenca en menors amb paràlisi cerebral, un 47,6% de les entitats del sector de la discapacitat no tenen la capacitat de cobrir les demandes, o només ho fan parcialment, durant tota l’etapa vital que va dels 0 als 6 anys. Aquesta dada posa de manifest que l’accés a les prestacions es manté de forma desigual a l’Estat en funció de la intensitat dels suports de l’infant o de la seva residència geogràfica.
