Les condicions d’escolarització per als infants amb diversitat funcional a la capital catalana han patit un gir dràstic que ha activat les alarmes de les famílies. El Consorci d’Educació de Barcelona ha posat en marxa aquest curs un sistema de zones exclusivament dissenyat per a l’alumnat amb discapacitat, una mesura executada sense els mecanismes correctors que sí que empren les escoles ordinàries. Aquesta decisió ha derivat en situacions on els afectats, malgrat seguir les instruccions de la pròpia administració, han estat derivats a instal·lacions allunyades i sense les característiques necessàries per al seu tractament. Un cas paradigmàtic d’aquesta problemàtica és el de la Cristina, una menor de 12 anys amb una discapacitat reconeguda del 69% i síndrome de Down, a qui s’ha privat de plaça al centre d’educació especial recomanat pels especialistes mèdics i ubicat a prop de la seva llar.
El full de ruta seguit per la família evidencia que les regles del joc van ser modificades durant el procés de decisió. L’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) de l’administració va entregar a la família, el 21 de novembre de 2025, un llistat de centres i els va instar a visitar els tres més pròxims. Després de finalitzar les visites el 17 de febrer de 2026, els pares van optar per l’Escola Paideia, situada a menys de dos quilòmetres del seu domicili a l’Eixample, en ser l’única opció amb alumnat de la mateixa condició de la seva filla. Tanmateix, sis dies més tard, el 23 de febrer, el Consorci d’Educació de Barcelona va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el nou decret on la proximitat es determinava per zones polítiques i no per distància real, un canvi del qual ningú havia advertit la família abans de l’obertura de la preinscripció el 4 de març.
L’impacte dels criteris de proximitat en l’admissió
El pes de la nova regulació ha acabat sent l’element determinant per a l’exclusió de la menor. La pèrdua dels 30 punts de proximitat que concedeix el nou model a qui resideix estrictament dins la zona assignada ha relegat la Cristina a la posició 21 d’un total de 25 sol·licitants, deixant-la fora de les 16 places disponibles a l’Escola Paideia. Amb l’anterior barem basat en la distància real hauria sumat 80 punts i s’hauria situat en el lloc 10 del llistat d’admesos. Com a conseqüència d’aquesta baremació, el passat dimarts 26 de maig, l’organisme educatiu li va assignar una plaça al centre FEP Aprenents, situat al barri de la Vall d’Hebron, a sis quilòmetres de la seva residència i obligant la menor a realitzar múltiples transbords en el transport públic.
L’organisme regulador va tenir constància d’aquests efectes negatius abans de la publicació dels llistats definitius d’admissió a l’Educació Secundària Obligatòria. Els progenitors de la menor van exposar directament la situació a la gerent de l’entitat, Anna Terra i Sans, i van mantenir una trobada presencial amb Mireia Martínez Tomé, presidenta de la Comissió de Garanties d’Admissió a l’ESO, sense que cap de les dues responsables rectifiqués l’adjudicació de la plaça ni estimés les al·legacions presentades per escrit.
Advertiments de desprotecció i aïllament comunitari
Més enllà dels obstacles en l’àmbit del transport, la resolució administrativa xoca frontalment amb les indicacions facultatives del sistema sanitari públic. Un informe elaborat per la pediatra del Centre d’Atenció Primària Manso, de l’Institut Català de la Salut, alertava que la Cristina mostra increments en les seves dificultats d’interacció social. Per aquest motiu, la facultativa recomanava de forma explícita la seva escolarització en un entorn que comptés amb altres adolescents amb síndrome de Down, un factor essencial per frenar el seu aïllament social i potenciar les seves capacitats de comunicació. Segons recull la denúncia familiar, el centre assignat a la Vall d’Hebron no compta amb cap estudiant amb aquesta condició, el que podria suposar una negligència per part de l’administració en ometre les proves de salut de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta situació ha estat exposada mitjançant una carta oberta adreçada a la consellera d’Educació, Esther Niubó, on es plantegen cinc contradiccions del departament i cinc preguntes sobre el canvi de criteri que continuen sense rebre resposta oficial. En el text, el teixit afectat argumenta que la mesura vulnera de manera directa l’article 3 de la «Convenció sobre els Drets de l’Infant» —que fixa l’interès superior del menor com a norma d’obligat compliment— i l’article 24 de la «Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat», tractats internacionals ratificats pel govern central i que prohibeixen qualsevol tipus de discriminació per motius de salut o dependència.
Davant d’aquest escenari, l’entorn de la menor ha confirmat que compta amb l’assessorament del Síndic de Greuges de Catalunya per a la interposició d’un recurs d’alçada. De la mateixa manera, la família estudia obrir la via judicial als tribunals per un presumpte cas de discriminació indirecta per raó de discapacitat, a la vegada que exigeix una revisió del model de zonificació o, si fos necessari, la impugnació total del procediment d’admissió d’enguany.
