La Fundació Ramon Noguera ha presentat la publicació de la seva darrera obra editorial, Quan el compromís esdevé futur. Aquest volum, que ha estat redactat pel cronista Andreu Mas, transcendeix la simple recopilació de la labor duta a terme per l’entitat al llarg de seixanta anys per endinsar-se en la crònica humana d’un col·lectiu que ha edificat una estructura privada de caràcter benèfic. L’organització es manté ferma en la seva missió de defensar aspectes essencials com el treball, el respecte, la dignitat i les oportunitats de futur per a les persones que presenten discapacitat intel·lectual i per als seus respectius nuclis familiars. Publicat sota el subtítol D’Àngelus a la Fundació Ramon Noguera. 60 anys d’història al costat de les persones amb discapacitat intel·lectual, les pàgines detallen el procés fundacional impulsat sota les directrius i el lideratge de figures com Ramon Noguera, Pepita Perich i Salvi Amagat.
En un període cronològic comparativament breu d’amb prou feines seixanta anys, la Fundació Ramon Noguera ha exercit com un dels motors clau per a la transformació social de Girona i de tot Catalunya. La publicació recull precisament la memòria d’aquest canvi estructural, amb la particularitat que el relat no està conduït exclusivament pels seus fundadors històrics, sinó que els veritables protagonistes són els usuaris que han aconseguit sortir de la invisibilitat social gràcies a l’acompanyament de la institució, accedint a experiències vitals més enllà dels límits que històricament se’ls havien atribuït.
El president de la Fundació Ramon Noguera, Salvi Amagat, ha recordat l’evolució del sector apuntant que «en els inicis, la discapacitat sovint es vivia en silenci, des de la resignació. En aquests seixanta anys, hem passat de l’assistencialisme a la defensa dels drets i la dignitat, de la beneficència a la professionalització del sector, i de la invisibilitat a la inclusió». De cara als pròxims passos que ha de fer l’organització, el màxim dirigent ha remarcat que «not només mirem cap al futur, sinó que també el construïm».
El suport institucional i la implicació comunitària
Per la seva banda, la vicepresidenta del Grup Fundació Ramon Noguera, Pepita Perich, ha manifestat la seva forta vinculació personal amb el projecte assegurant que «tinc dins meu coses de la Fundació i també en ella hi ha quedat una empremta meva; sobretot perquè aquí no vens a treballar, vens a submergir-te, a formar part fins al moll de l’os d’un projecte».
L’acte ha comptat amb la presència institucional de la consellera de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque, qui ha lloat el recorregut històric de l’entitat argumentant que «darrere aquest aniversari hi ha molta feina, moltes persones compromeses i moltes històries de superació que han transformat vides. Sovint, aquesta és una feina discreta i silenciosa, pero és una feina imprescindible, i la Fundació Ramon Noguera l’ha fet durant moltes dècades, deixant una empremta ben profunda a la ciutat i al territori». Així mateix, Sílvia Paneque ha exposat que la clau del projecte rau en una metodologia que situa la persona i les famílies al centre, fet que implica «respectar, escoltar i valorar; vol dir que cada persona té capacitats, necessitats, desitjos i projectes de vida propis; i vol dir, també, construir una societat més justa i humana».
En representació de l’àmbit local, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha definit l’associació com una de les organitzacions més rellevants del tercer sector a l’entorn gironí. El representant polític ha assenyalat que la fundació ha consolidat un model econòmic propi que li atorga recursos suficients per rebaixar la dependència de fons públics. Tot i aquesta autonomia, Miquel Noguer ha recordat el suport històric del teixit institucional i especialment de la Diputació de Girona, subratllant el compromís unànime de tots els presidents que han liderat la corporació provincial.
D’altra banda, l’alcalde de Girona, Lluc Salellas, ha llançat un doble reconeixement cap a la institució. En primer lloc, ha agraït que assumissin fa seixanta anys responsabilitats que l’administració no cobria, articulant des de la iniciativa social privada unes estructures que han esdevingut veritables estructures d’estat. En segon lloc, ha afirmat de forma contundent que la capital gironina no seria la mateixa sense la fundació, agraint la seva ambició per créixer de manera constant i projectar nous equipaments públics basats en conceptes com la formació, la justícia i la dignitat.
Debat sobre el passat i el futur del tercer sector
La jornada de presentació ha inclòs el desenvolupament d’un col·loqui sectorial que ha estat moderat pel periodista Jordi Grau. Aquesta taula de debat ha reunit l’escriptor del llibre, Andreu Mas, al costat de la pròpia Pepita Perich —en la seva condició d’expresidenta de la fundació—, el president actual Salvi Amagat i l’exalcalde de Girona, Quim Nadal.
Durant l’intercanvi de reflexions, l’exalcalde Quim Nadal ha posat en relleu el caràcter indispensable d’aquesta estructura civil plantejant una qüestió sobre la viabilitat dels serveis actuals: «si ara la Fundació Ramon Noguera no existís, si desaparegués, què passaria? Qui faria la seva feina?, perquè aquesta és una feina que l’administració no pot assumir». El mateix Quim Nadal ha conclòs el seu discurs asseverant de manera categòrica que, en cas de no existir, la societat tindria la necessitat imperiosa d’inventar una entitat com la Fundació Ramon Noguera.
