Els canvis patològics associats a la malaltia d’Alzheimer es comencen a manifestar en el teixit cerebral entre quinze i vint anys abans de l’aparició dels primers símptomes clínics. Al llarg d’aquest període prolongat, el cervell experimenta una transformació constant que ara es podrà monitoritzar amb molta més precisió. Una investigació internacional en què ha col·laborat de forma directa la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha aconseguit crear una mètrica capaç de registrar aquestes alteracions continuades, esdevenint un biomarcador clau per determinar el grau d’afectació de la demència i analitzar la progressió del dany neurodegeneratiu.
Aquest instrument innovador es basa en l’anàlisi de l’atròfia asimètrica que pateixen diferents àrees del cervell. “Hem desenvolupat un índex d’asimetria general del cervell”, detalla Agnès Pérez Millan, primera autora de la recerca i membre de Intel·ligència Artificial per al Benestar Humà (AIWELL), un grup de recerca adscrit a l’eHealth Centre de la UOC. La investigadora, que també exerceix com a professora lectora als Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la mateixa institució, aclareix que “veiem que, com més valor té l’índex, més asimetria hi ha al cervell, fet que es correlaciona amb més neurodegeneració i més símptomes”. El descobriment s’ha donat a conèixer a través d’un article publicat a la revista científica Brain Communications.
Un trencament de Paradigmes en la neurodegeneració
El procés biològic de l’envelliment comporta una pèrdua progressiva de substància grisa que afecta especialment l’hipocamp, una estructura vital per a la gestió de la memòria i les emocions. Tot i que històricament la comunitat científica considerava que la malaltia d’Alzheimer provocava un deteriorament homogeni i simètric en ambdós hemisferis de manera similar a la vellesa natural, aquest equip científic ja havia constatat indicis contraris en indagacions prèvies.
“Estàvem estudiant una altra malaltia, la demència frontotemporal, que és molt asimètrica, i vam voler comparar el cervell d’aquests pacients amb el de pacients sans i el de pacients amb malaltia d’Alzheimer”, rememora Agnès Pérez Millan. L’experta afegeix que “partíem de la hipòtesi que els pacients amb malaltia d’Alzheimer tindrien un cervell simètric similar als individus sans, però vam descobrir que no era així”. Les dades van confirmar que, mentre que els subjectes sans mantenen la simetria en la pèrdua de teixit i els afectats per demència frontotemporal mostren un aprimament marcadament asimètric, el patró de l’Alzheimer es troba en un punt intermedi.
Validació i aplicacions clíniques de l’algorisme
Per consolidar el nou índex, els experts van analitzar les dades de pacients que pateixen la variant genètica de la malaltia, una tipologia que representa menys de l’1 % de la totalitat dels diagnòstics. L’estudi va utilitzar una mostra de seixanta subjectes provinents de l’Hospital Clínic de Barcelona i un grup de 564 individus vinculats al projecte DIAN, una xarxa internacional coordinada per la Universitat de Washington a Saint Louis, a la qual estan integrats diversos pacients d’origen europeu. A partir de ressonàncies magnètiques i paràmetres com el volum cortical o els biomarcadors de dany neuronal en líquid cefalorraquidi i plasma, un algorisme específic va aconseguir quantificar el nivell exacte d’aprimament cortical desproporcionat.
“Vam comprovar que amb el nostre índex érem capaços d’identificar les persones amb malaltia d’Alzheimer i les persones sanes”, assenyala Agnès Pérez Millan, tot precisant que es tracta d’un indicador general que no ofereix dades fragmentades per regions corticals concretes. L’eina també s’ha mostrat eficaç per distingir els subjectes asimptomàtics d’aquells que ja manifesten símptomes externs dins del grup de portadors del genotip APOE4, considerat un dels principals factors de risc genètic. L’horitzó d’aquesta línia de treball passa ara per l’optimització de diagnòstics en fases primerenques i la validació de l’eficàcia de noves teràpies farmacològiques, mentre l’equip ja treballa per traslladar aquests mateixos resultats a pacients afectats per la variant esporàdica, que és la forma més estesa de la malaltia.
