L’impacte de la violència masclista presenta una correlació directa amb el grau de discapacitat de les víctimes. Segons les dades recollides a l’estudi Dones especialment vulnerables a la violència a la Macroenquesta de violència contra la dona 2024, la prevalença de les agressions físiques s’eleva fins al 18,2% en el cas de dones amb una discapacitat acreditada del 65% o superior. Aquesta realitat contrasta amb la de les dones que tenen un grau de discapacitat reconegut d’entre el 33% i el 64%, on el percentatge de víctimes de violència física se situa en el 13,4%.
L’informe, que ha estat presentat aquest dijous per la ministra d’Igualtat, Ana Redondo, i la delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Carmen Martínez Perza, posa de manifest la vulnerabilitat extrema de certs grups. Si s’analitzen les dades de manera global, el 14,8% de les dones amb una discapacitat igual o superior al 33% ha viscut episodis de violència física en algun moment de la seva vida per part d’una parella, una dada que supera significativament el 9,7% registrat entre les dones sense cap discapacitat.
Desigualtats en la violència sexual i econòmica
La investigació del Ministeri d’Igualtat també posa el focus en altres tipus d’abusos. Pel que fa a la violència sexual dins de l’àmbit de la parella, aquesta afecta el 11,3% de les dones amb discapacitat, enfront de l’8,2% del col·lectiu que no en té. Així mateix, la violència econòmica presenta una incidència superior en les dones amb un grau de discapacitat més elevat, arribant al 19,2% en els casos de més del 65% de discapacitat, mentre que la mitjana en dones sense discapacitat cau fins al 12,4%.
D’altra banda, l’estudi examina la situació de les dones que, tot i no tenir una discapacitat oficialment reconeguda, manifesten limitacions físiques o psicosocials en el seu dia a dia. En aquest grup, la prevalença de violacions fora de la parella arriba al 6,2% entre aquelles que es declaren greument limitades, una xifra que duplica amb escreix el 2,8% detectat en dones sense limitacions.
Major consciència en la denúncia i petició d’ajuda
Malgrat la duresa de les dades, les dones amb discapacitat mostren una protensió més gran a denunciar i buscar suport formal. El 27,6% d’aquest col·lectiu decideix denunciar els fets, davant del 16,2% del grup sense discapacitat. A més, el 58% de les dones amb discapacitat acreditada ha recorregut a serveis d’ajuda psicològica, social o mèdica, una dada molt superior al 40,3% registrat en la resta de la població femenina.
Durant la presentació dels resultats, Ana Redondo ha destacat que aquestes dones reclamen “més suport i adaptació de les polítiques públiques” per tal que s’ajustin a les seves realitats específiques. La ministra ha assenyalat que l’estudi evidencia que aquest col·lectiu pateix una violència “més intensa i complexa”, fet que obliga a les institucions a “reflexionar” sobre la urgència d’adaptar les eines de lluita contra la violència masclista a les circumstàncies particulars de la discapacitat.
