La història de Moha Quach és la d’un camí construït entre cultures, identitats i sabors. Un trajecte vital marcat per l’experiència de sentir-se estranger, però també per la capacitat d’adaptar-se, resistir i transformar les dificultats en força creativa. Des de la cuina, Moha ha trobat una manera d’expressar qui és, d’honorar les seves arrels i de donar sentit a una mirada profunda sobre el món que l’envolta.
En aquesta entrevista, Moha parla de gastronomia com a llenguatge, però també com a eina social. Una cuina que va més enllà del plat i que posa al centre valors com la dignitat, el respecte, la diversitat i la inclusió. La seva visió connecta el producte de proximitat amb la responsabilitat social, demostrant que donar de menjar és sempre un acte amb impacte humà, cultural i comunitari.
El seu testimoni obre una reflexió necessària sobre la discapacitat, el talent i les oportunitats reals dins el món laboral i creatiu. Moha defensa una idea clara i poderosa: les limitacions mai han de definir el potencial d’una persona. La cuina, com qualsevol altre espai de la societat, pot —i ha de— ser un lloc on tothom se senti vist, reconegut i valorat.
Des del Diari de la DisCapacitat volem agrair sincerament a Moha Quach la seva generositat, honestedat i compromís a l’hora de compartir la seva història i la seva mirada. Veus com la seva ens recorden que la diversitat no només enriqueix, sinó que transforma. I que plantar cara també pot començar darrere dels fogons.
Qui és Moha Quach?
Un cuiner que ha fet de la seva història personal -entre cultures i identitats- la base d’una cuina amb ànima i autenticitat.
Què és per tu una discapacitat?
Una condició que pot limitar certes coses, però mai el potencial, la dignitat ni les oportunitats.
Tens alguna persona coneguda diagnosticada d’alguna discapacitat?
No, no en tinc. Però això no treu que senti empatia, respecte i sensibilitat cap a aquesta realitat.
Què pot aportar l’emprenedoria a una societat més inclusiva?
Pot crear espais laborals diversos, donar oportunitats reals i demostrar que la inclusió és també motor d’innovació.
Què et va portar a descobrir la cuina?
La necessitat d’expressar-me, de trobar un camí propi i d’unir les meves arrels a través del sabor.
Record dels primers anys a Miami Platja i l’aula d’acollida?
Anys difícils però determinants, on em vaig sentir estranger però també vaig aprendre a adaptar-me i lluitar.
La discapacitat és una condició que pot limitar certes coses, però mai el potencial, la dignitat ni les oportunitats
Què t’ensenyaren mare i àvia sobre cuinar amb amor?
Que cuinar no és només fer menjar: és cuidar, escoltar, donar i transmetre història.
Importància del producte de proximitat?
Fonamental. És respecte pel territori, pel productor i per la veritat del plat.
Responsabilitat social des de la cuina?
Tenir clar que donar de menjar és un acte amb impacte: en el territori, les persones i la cultura.
La gastronomia pot incloure i transformar?
Totalment. Un restaurant pot ser un espai on tothom se senti vist, respectat i valorat.
Com ha evolucionat la teva cuina des d’El Terrat?
Ha guanyat profunditat, identitat i valentia. Ara parla més clarament de qui sóc.
Plats que expressen millor la teva identitat?
Els que fusionen Mediterrani, Tarraco i Marroc; plats que expliquen la meva història sense paraules.
Somnis com a cuiner i ciutadà?
Continuar creixent, representar la meva terra amb orgull i aportar positivament a la comunitat.
Quin llegat vols deixar?
Una cuina que connecti cultures, emocioni i ajudi a entendre la riquesa de la diversitat.
Missatge als joves amb discapacitat que volen “plantar cara” des de la cuina?
Que el talent no té límits. Si la cuina els apassiona, hi ha lloc per ells i molt per aportar.
Referents?
Persones que cuinen amb autenticitat, que respecten el producte i que no tenen por de mostrar la seva història.
Què penses del tercer sector?
Que és imprescindible. Sosté moltes realitats invisibles i obre camí on l’Estat i el mercat no arriben.
Què et sembla l’existència del Diari de la DisCapacitat?
Una eina necessària per visibilitzar, informar i donar veu a qui sovint no la té.
