Les famílies d’infants amb discapacitat de l’Escola Bellaterra han iniciat una intensa ronda de mobilitzacions i intervencions polítiques per exigir una solució immediata a la retirada del transport escolar prevista per d’aquí a unes setmanes. Davant la paràlisi administrativa que ha deixat desertes les licitacions del servei, els afectats han decidit portar la seva veu als plens municipals dels ajuntaments de Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Cerdanyola del Vallès i Sant Cugat del Vallès. L’objectiu d’aquesta acció és forçar un suport institucional conjunt que obligui el Departament d’Educació a garantir un dret que consideren fonamental i innegociable a meitat del curs escolar.
Aquesta ofensiva s’ha estès també al Parlament de Catalunya, on les famílies han traslladat la problemàtica per buscar el suport dels grups parlamentaris mentre esperen una reunió urgent amb els responsables d’Educació. El col·lectiu denuncia que la situació —comunicada pel Consell Comarcal del Vallès Occidental el passat 20 de febrer— els deixa sense marge de reacció i posa en risc l’escolarització dels seus fills. Segons recullen en les seves reivindicacions, “l’accés a l’escola no pot dependre de si una licitació queda deserta. Quan parlem d’infants amb discapacitat, els suports educatius i el transport no són un complement, sinó la condició perquè el dret a l’educació sigui real”.
Drets més enllà de la normativa
La reclamació de les famílies s’empara en el Decret 161/1996, que estableix l’obligatorietat de l’administració de garantir el transport quan l’alumnat ha de ser escolaritzat fora del seu municipi per manca de recursos adequats. Els infants van ser derivats al Suport Intensiu a l’Escolarització Inclusiva (SIAL) de l’Escola Bellaterra per la mateixa administració, ja que és un centre referent en educació inclusiva des de fa dues dècades. Per això, les famílies alerten que qualsevol solució improvisada o administrativa no pot ignorar el benestar dels menors, tot afirmant que “l’escola inclusiva també és comunitat educativa, relacions i continuïtat”.
Davant la possibilitat que es plantegin nous recursos en altres municipis, les famílies exigeixen que les decisions públiques no es limitin a una interpretació procedimental de la llei, sinó que se situï l’interès superior de l’infant al centre de la política educativa. El calendari és el seu principal enemic, ja que la retirada del servei el 7 de maig suposaria una barrera insalvable per a moltes llars. Amb les seves accions de pressió, busquen garantir que l’Estat compleixi la seva funció de servir la ciutadania i assegurar la igualtat d’oportunitats per als infants que necessiten suports específics per exercir el seu dret a l’estudi.
