L’any 2025 s’ha tancat amb una xifra tràgica per al sistema de protecció social: 32.704 persones van morir mentre es trobaven en les llistes d’espera de la dependència. Segons les dades oficials analitzades per l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials, del total de finats, 17.994 encara no havien estat valorats, mentre que 14.710 havien mort amb el dret a la prestació ja reconegut però sense haver-la rebut de forma efectiva.
La distribució territorial d’aquesta precarietat situa a Catalunya al capdavant de les xifres de mortalitat en l’espera, amb 9.116 persones, seguida d’Andalusia (6.995), la Comunitat Valenciana (3.103) i les Illes Canàries (2.202). Aquestes quatre comunitats concentren gairebé dos de cada tres casos a tot l’Estat.
La controvèrsia sobre les dades oficials
L’entitat ha estat molt crítica amb el Ministeri de Drets Socials, acusant-lo de “crueltat” per no incloure en les seves estadístiques del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) aquelles persones que porten menys de sis mesos esperant. Tot i que el Ministeri afirma que la llista s’ha reduït un 18,4% fins a les 152.693 persones, l’Observatori Estatal per a la Dependència eleva la xifra real fins a les 258.167 persones.
“Aquestes no són només xifres, són persones reals que esperen durant mesos una resposta de l’Administració”, han etzibat des de l’associació. A més, denuncien que el temps mitjà d’espera ha augmentat de 334 a 341 dies durant l’últim any. Amb el ritme actual de gestió, l’entitat estima que es necessitarien 21 anys per aconseguir la plena atenció dels sol·licitants.
El dèficit estructural a Catalunya
Pel que fa a la realitat catalana, l’informe posa el focus en un dèficit històric de places residencials per a la gent gran. Per tal d’assolir la ràtio mínima recomanada pels experts —cinc places per cada 100 persones majors de 65 anys—, a Catalunya li manquen 15.761 places. Actualment, el territori disposa de 2,97 places de finançament públic i 1,77 de finançament privat per cada centenar de persones grans.
Aquesta mancança es veu agreujada per un “limbo de la dependència” (persones amb dret reconegut però sense prestació) que a Catalunya afecta 38.335 ciutadans, representant el 13,4% del total d’aquest col·lectiu a nivell estatal. L’ocupació efectiva de les places residencials a la comunitat és del 73,3%, una de les més baixes de l’Estat, fet que els especialistes atribueixen a problemes de distribució en el territori i a la dificultat d’accessibilitat econòmica per a les famílies.
