El Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030 ha presentat aquest divendres la quarta edició del Panel del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia (SAAD), unes dades que certifiquen una tendència a la baixa en la demora del sistema. Segons ha informat la secretària d’Estat de Drets Socials, Rosa Martínez, en una compareixença a la seu de l’Imserso, la llista d’espera s’ha reduït un 51% en els darrers cinc anys. Actualment, el nombre de beneficiaris que reben algun tipus d’ajut s’ha enfilat fins a les 1.635.462 persones, fet que suposa un increment del 9,4% respecte a l’exercici anterior.
Aquest balanç positiu es produeix en un context de forta pressió demogràfica, amb un augment de les sol·licituds del 7,4% en l’últim any. Tot i l’increment de la demanda, la secretària d’Estat ha destacat l’esforç inversor realitzat, assenyalant que el finançament destinat a la dependència s’ha triplicat fins a superar els 3.700 milions d’euros, una xifra que representa un creixement del 150% en un lustre.
Rècord en la reducció de terminis i nous beneficiaris
L’informe destaca que, només en el darrer trimestre, la llista d’espera ha caigut un 12,4%. Amb tot, Rosa Martínez ha matisat que aquestes estadístiques no comptabilitzen les persones que porten menys de sis mesos esperant, ja que aquest és el termini legal establert per a la tramitació administrativa. Pel que fa al temps mitjà de gestió des de la sol·licitud fins a la resolució, aquest s’ha situat en 341 dies, una millora significativa respecte als 457 dies que es registraven l’any 2020.
Per territoris, les diferències segueixen sent notables. Mentre que Ceuta (82 dies), Castilla y León (113 dies) i País Vasco (129 dies) presenten els millors indicadors, la Región de Murcia encapçala la demora amb 559 dies, seguida d’Andalucía (496), Canarias (430) i Madrid (348).
Cap a un model de proximitat i atenció domiciliària
El govern espanyol, sota la direcció del ministre Pablo Bustinduy, aposta per un canvi estructural cap a l’atenció comunitària, que ja representa el 57% de les prestacions. Serveis com la teleassistència i l’ajuda a domicili han crescut un 19,9% i un 10,6% respectivament. Sobre aquesta evolució, Rosa Martínez ha assenyalat que: “Aquests números corroboren un ús cada vegada més combinat de suports i reflecteixen un avanç estructural cap a un sistema més flexible, alineat amb les preferències i decisions de les persones i orientat a un model d’atenció centrat en la persona i el seu entorn”.
Aquesta transformació requereix, segons el Ministeri, una reforma de les lleis de Discapacitat i Dependència que ja ha iniciat la seva tramitació al Congreso de los Diputados. L’objectiu és simplificar els processos burocràtics i garantir que l’estat disposi dels professionals necessaris, estimats en uns 260.000 per a l’any 2030. La secretària d’Estat ha definit aquesta reforma com una eina per a “eliminar rigideses i incompatibilitats, simplificar procediments i actualitzar la cartera de serveis”.
El rostre femení de la dependència
L’informe també posa de manifest que el perfil de la dependència a Espanya continua tenint un marcat biaix de gènere. La sol·licitant tipus és una dona de més de 80 anys, representant les dones el 62% del total de peticions. Aquesta feminització és encara més acusada en l’àmbit de les cures no professionals, on el 72,3% de les persones cuidadores són dones, enfront del 27,7% d’homes, una realitat que es manté pràcticament inalterada respecte a estudis previs.
