
Plena Inclusión España inicia l’any consolidant el seu pes en l’esfera política i jurídica amb l’objectiu de continuar transformant l’estructura social en favor de les persones con discapacitat intel·lectual i del desenvolupament. Després d’un 2025 d’intensa activitat, la confederació, que aglutina més de 950 associacions, fixa la seva mirada en la millora de la personalització de l’atenció a la dependència, un dret que afecta directament unes 400.000 persones a tot l’Estat.
Durant el primer trimestre de l’any, el focus d’atenció se centrarà en la tramitació parlamentària de les noves lleis de Dependència i Discapacitat. Així mateix, l’entitat ha anunciat que prioritzarà el reconeixement de les famílies en la seva funció de cuidadores, a més d’impulsar l’aprovació de l’Estatut del Facilitador Processal. Altres eixos estratègics per a aquest exercici inclouen la millora de l’accessibilitat cognitiva i el foment de mesures que facilitin l’accés a l’habitatge per a milers de ciutadans amb dificultats de comprensió.
El pes de la incidència política i jurídica
La tasca realitzada durant l’any anterior ha servit de base per a aquests nous reptes. En el darrer exercici, Plena inclusión España va intensificar la seva acció davant institucions com el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans per garantir l’accés a una justícia i educació inclusives. Segons ha recordat Carmen Laucirica, presidenta de Plena Inclusión España, ”entre els objectius que busquen aquestes accions està visibilitzar el sobreesforç econòmic de les famílies, així com la necessitat de potenciar polítiques que compensin la dedicació i els cures permanents d’aquestes cap als seus sers estimats amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament”.
En l’àmbit legislatiu, les propostes de la confederació ja s’han reflectit en l’avantprojecte de la nova Llei de Dependència. Entre les aportacions més rellevants destaquen l’obligatorietat de l’acompanyament en els processos de jubilació, la introducció de la compatibilitat entre les prestacions i el treball, i l’establiment de nous criteris temporals en les llistes d’espera del SAAD (Sistema de Autonomía y Atención a la Dependencia).
Aliances estratègiques i seguretat ciutadana
L’entitat ha mantingut un diàleg constant amb l’administració, incloent-hi reunions amb el Ministerio de Derechos Sociales, Consumo y Agenda 2030 i la Secretaria General de Inclusión. En l’àmbit de la seguretat, destaca la col·laboració amb el Ministerio del Interior, que ha permès formar 650 agents de la Policía Nacional en matèria de violència de gènere cap a dones amb discapacitat intel·lectual i la creació de guies per prevenir delictes d’odi.
Finalment, la campanya ”#SinRecursosNOhayCuidados”, llançada conjuntament amb Plena Inclusión Andalucía, Fademga (Plena inclusión Galicia) i Plena Inclusión Aragón, ha estat una de les puntes de llança per exigir un finançament públic que asseguri la viabilitat dels suports. Aquesta tasca d’incidència es veu reforçada per aliances amb organitzacions com el CERMI, Cáritas Española, la Fundación Secretariado Gitano, així com les xarxes internacionals Inclusion Europe i Inclusion International.

