
És trist que gent vinguda d’altres països a buscar-se aquí el suport s’hagi vist al carrer de la nit al dia amb el fred que fa i només els queda dormir sota l’autopista a Badalona. És molt trist. És solidari que molta gent i mitjans de comunicació ho reivindiquin i ho denunciïn encara que la gent que el pateix segueixi dormint al carrer en espera de trobar algun lloc on refugiar-se i poder menjar calent.
En aquest país, Espanya, hi ha molta gent, moltíssima gent que dorm cada dia a la intempèrie faci fred o calor i ningú no organitza manifestacions, ni els mitjans de comunicació ho airegen als quatre vents i és que la gent que per mala sort ha tingut un accident i només té l’ajuda de la família, dels amics i alguna misèria que l’administració dedica per poder seguir vivint. M’agradaria que la solidaritat amb la gent amb discapacitat fos tan benvolent i tan primordial com ho és amb el que passa a Badalona.
M’agradaria que la societat sentís les persones amb discapacitat com a societat i que veiessin tan evident, com veuen el que passa a Badalona, allò que una persona amb discapacitat necessita
Les persones amb discapacitat a Espanya són la mostra que és un país tercermundista per a les persones que necessiten una ajuda important perquè en el 99% dels casos si no fos per la família tots estarien fora de la societat i quan dic fos vull dir tancats a quatre parets esperant que el fred i la calor de la intempèrie d’aquestes quatre parets els apagui com a persona.
Tullit, esguerrat, minusvàlid, discapacitat… van canviant de nom, però l’assistència pràcticament sempre és la mateixa, la família els assisteix, es moren de fàstic. M’agradaria que la societat sentís les persones amb discapacitat com a societat i que veiessin tan evident, com veuen el que passa a Badalona, allò que una persona amb discapacitat necessita.
Això de Badalona és una cosa puntual, això de les persones amb discapacitat és generalitzat a tot el país i per a tots i la societat es tolera pacientment com si fos un càstig guanyat.
La societat ha d’entendre que la discapacitat n’és part.

