El contrast entre el model ideal de Nadal i la realitat quotidiana es converteix, sovint, en un focus de conflicte intern que pot derivar en problemes de salut mental si no s’atenen els senyals d’alerta. Segons la psicòloga clínica del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Mireia Martí, el període festiu intensifica les emocions, la qual cosa no és necessàriament negativa, però requereix una gestió conscient. “En aquestes dates hi ha més pressió per estar bé, feliços, junts i units. Quan la realitat no encaixa amb l’ideal, apareixen frustració, tristesa pel qui ja no hi és, culpa pels conflictes i, de vegades, vergonya”, explica l’experta, que forma part del Programa de Teràpia Familiar de la institució.
Els col·lectius amb major vulnerabilitat
L’exigència de felicitat afecta especialment aquells que travessen processos de dol, persones que viuen soles, gent gran, cuidadors o migrants. Així mateix, el context nadalenc pot agreujar el quadre clínic de pacients amb depressió, trastorns de la conducta alimentària, Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) o addiccions a causa de l’excés d’estímuls i l’exposició a celebracions basades en el menjar i l’alcohol. Senyals com la rigidesa muscular, les palpitacions o la irritabilitat són, segons Mireia Martí, “senyals d’alerta, no trastorns o diagnòstics: cal controlar-los perquè no vagin a més”.
Mites sobre el benestar emocional al desembre
L’especialista insisteix a desmitificar la idea que el Nadal té capacitats terapèutiques per si mateix. “Les festes no curen la depressió”, afirma taxativament, recordant que les emocions no són una tria voluntària i que no sentir-se feliç no és una responsabilitat personal de l’individu. L’estratègia recomanada passa per flexibilitzar les reunions i respectar els límits de cadascú, especialment en casos de neurodiversitat o malestar profund. “La persona decideix i no ha de sentir pressió ni per la societat ni per la família”, remarca la psicòloga.
Rituals i estratègies d’autocura
Per transitar aquestes dates, es proposa la creació de rituals que permetin canalitzar el record dels absents, com ara encendre una espelma davant una fotografia, o optar per tradicions alternatives que incloguin el contacte amb la natura i el voluntariat. L’assertivitat esdevé una eina clau per posar límits. Frases com “si necessito distància, és pel que jo necessito; no és una expulsió” ajuden a preservar l’espai personal sense generar conflictes familiars innecessaris.
Quan cal recórrer a l’ajuda professional
Si el malestar és persistent, es desborda o afecta greument el son, és imprescindible consultar amb especialistes. En casos extrems d’ideació suïcida, cal contactar immediatament amb el 112, el 061 Salut Respon o el telèfon estatal 024. També es disposa de la plataforma Sant Joan de Déu Salut Mental 360 (SOM360) per a consultes amb informació acreditada. Com conclou Mireia Martí, “apartar-se un moment i crear un espai personal és una forma de cuidar-se”.
