Que votin les persones amb discapacitat és un dret i no un favor social

Els darrers dies hem pogut llegir a la premsa els darrers canvis que promouran la possibilitat de que les persones amb discapacitat intel·lectual puguin exercir el seu dret a vot. Tal i com hem pogut llegir en el relat d’alguns dels mitjans que explicaven la noticia semblaria que s’ha aconseguit el dret de vot d’aquestes persones. Però en realitat, com deia, el que s’ha aconseguit és que al menys hi hagi la possibilitat de dubtar de la penalització social que suposa impedir a una persona que voti.

Malgrat sembli una noticia positiva torna a posar de manifest la discriminació que pateix aquest col·lectiu davant de drets que no haurien de tenir tanta dificultat com per exercir-los. Si a la resta dels ciutadans no se’ls fa cap mena d’examen individual com per determinar si tenen la “capacitat” per votar, no sembla gaire inclusiu ni argumentat perquè s’exerceix aquesta discriminació cap a unes persones concretes.

banner_dental

Per altra banda, com succeeix en altres facetes de la vida diària, qui hauria de ser avaluat és el sistema que no proporciona els suports necessaris perquè totes les persones puguin esdevenir ciutadans amb tots els drets. Això significa, per exemple, que de la mateixa manera que els diferents partits polítics es presenten a unes eleccions publicant els seus programes electorals, hauria d’estar garantida la possibilitat d’accedir a aquests en versió de lectura fàcil.

Com passa amb qualsevol acció des de el disseny per a totes les persones, aquesta versió dels programes facilitarien la lectura a moltes més persones que tenen dificultat per entendre els que habitualment s’utilitzen. Per altra banda també ho facilitaria que les propostes de cada partit poguessin estar disponibles amb més temps, no com succeeix actualment.

A totes i cadascuna de les taules rodones de política on es reclama aquesta versió dels programes tots els partits responen de la mateixa manera, emplaçant-nos a les properes eleccions. Alguns, continuen sense complir. A més, com és habitual, una acció com aquestes d’accessibilitat facilitaria que moltes persones poguessin entendre què és el que proposa cada partit. De nou, el disseny per a totes les persones millora la vida de tothom i no només d’un col·lectiu determinat.

Gràcies al treball de les entitats i de la pressió de les pròpies persones afectades per aquesta vulneració de drets fonamentals s’ha aconseguit aquest pas que ha de servir per reivindicar la ciutadania plena de les persones amb discapacitat.

Oscar Martínez RiveraProfessor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés. Universitat Ramon Llull

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*