El 40% de les famílies que atenen persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament encara no han planejat què fer quan es produeixi l’absència del cuidador principal pel seu propi procés vital.
A més, la meitat de les famílies cuidadores experimenten de vegades fatiga i esgotament, que de vegades els incapaciten per a la cura.
Així ho va posar de manifest l’estudi de situació i necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament en procés d’envelliment, realitzat per Plena inclusió Madrid i presentat aquest dimecres a la capital.
Coordinada per un equip d’investigadors de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Madrid i subvencionada per la Conselleria de Família, Joventut i Serveis Socials, la investigació adverteix de la necessitat de planificar els suports a llarg termini per a aquestes persones.
Revela també que el 70% de familiars cuidadors són dones, amb una mitjana d’edat de 65 anys i fills amb discapacitat intel·lectual a càrrec seu, majoritàriament homes.
En un terç de les respostes, els informants familiars són germans o germanes, i un 40% van assegurar tenir a càrrec seu, a més, una altra persona.
La tasca de la cura es realitzava “sense ajuda externa a” el 70% de les ocasions, i un 20% dels cuidadors professionals entrevistats van alertar que la no planificació de suports pot provocar que quan les persones amb discapacitat intel·lectual envelleixin no disposin de recursos per cobrir les vostres necessitats.
Segons el president de Plena Inclusió Madrid, Tomás A. Sancho, gràcies a aquest estudi, el moviment associatiu disposa ara d’una “important fotografia” de les persones més grans de 45 anys amb discapacitat intel·lectual, que ”serà de gran ajuda per al nostre treball diari ”.
Va advertir de la dificultat d’identificar i diferenciar les limitacions originades per l’envelliment respecte de les de la pròpia discapacitat, i va subratllar que conèixer aquestes demandes és “fonamental per donar resposta a les necessitats afegides en aquest procés tan important de la vida”.
Segons la seva opinió, “l’envelliment incrementa les necessitats de suport prèvies derivades de la discapacitat intel·lectual o del desenvolupament de les persones, i ho fa més quan el deteriorament cognitiu és elevat”.
“Les dades que obtenim d’aquest estudi ens permeten ara comptar amb més informació per abordar l´envelliment de les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament i organitzar així els serveis de suport que millorin la seva qualitat de vida i la de la seva família”, va afirmar.
