17.1 C
Barcelona
Diumenge, 27 setembre, 2020

Últimes notícies

La fira d’Ocupació “Sí i Millor” tanca organitzant un centenar d’entrevistes i recollint més de 200 CV

La Fira d’Ocupació di-Capacitat i Talent ‘Sí, i millor” va tancar les seves portes dimecres 23 de...

Prodis recull finalment la Creu de Sant Jordi junt a altres 14 entitats i 29 personalitats

El Palau de la Generalitat va acollir el 21 de setembre la cerimònia d’entrega de la Creu...

Activament celebra el 9è aniversari organitzant un Recital Poètic i Musical online

L’associació Activament celebrarà el proper dissabte 10 d’octubre el seu 9è aniversari organitzant un Recital Poètic i...

L’Ajuntament de Barcelona ofereix ajuts per la supressió de barreres arquitectòniques als edificis

L’Ajuntament de Barcelona ha obert una línia d’ajuts per promoure la rehabilitació dels elements comuns dels edificis,...

El Dia de la Discapacitat després del Sense Ficció

dia-de-la-discapacitat-sense-ficcio
El programa va emetre un especial dedicat a la sexualitat de les persones amb discapacitat // Foto: CCMA

La televisió pública sorprenia aquesta setmana amb un programa en prime time sobre sexualitat i discapacitat. En general ha sorprès a gran part del país especialment perquè majoritàriament ningú no havia pensat sobre el tema. De fet, la discapacitat ha estat amagada en la història en general, així que era fàcil intuir que pensar sobre sexualitat i diversitat funcional seria una gran novetat per a la majoria de la gent. El programa del canal TEB Vist sobre el mateix tema ja va sorprendre a la seva entrena aquest estiu.

Les bones crítiques generalitzades fan pensar que el nostre país està preparat per poder comprendre que les necessitats de qualsevol persona van més enllà d’estar bé de salut, disposar de transport accessible, tenir el dret a anar a l’escola o fins i tot poder passejar per la ciutat sense que la gent et miri estranyada. Descobrim amb el documental que les persones amb diversitat funcional tenen necessitats com les de la resta de persones. Potser el parany ha estat perpetuar la idea discriminatòria de que existeix una part de la població “normal” i altra “no normal”, la “vàlida” i la que “no ho és”, la “discapacitada” i la “capacitada. Aquesta creació d’una línia imaginària promou justament l’estranyesa sobre el fet de tenir les mateixes necessitats i sensibilitats. El programa ha posat sobre la taula molts aspectes i segurament l’equiparació de necessitats és una de les que s’espera que tothom hagi comprés més enllà de la concreció del tema que aborda.

L’emissió del programa ens fa pensar que el dia internacional de la discapacitat d’aquest any, 3 de desembre, arriba amb un nivell de sensibilització elevat. Malgrat és obvi que les darreres dècades han estat claus per una millora de la situació social, en referència a les qüestions relacionades amb la diversitat funcional, cal situar-nos de manera inapel·lable davant de totes les situacions que actualment encara son generadores d’exclusió. I és que l’entorn és el principal generador de discapacitat.

Malgrat aquesta sensació de millora cal recordar que des de l’any 1982 és obligatori la contractació de persones amb discapacitat a totes les empreses de més de 50 empleats o que les institucions públiques prestin tots els recursos necessaris (textualment) per l’exercici dels drets d’aquestes persones. Evidentment és curiós que una llei al 1982 legislés aquesta qüestió com si en altres èpoques no hagués calgut fer-ho.

Tot i que fa més de 30 anys que la legislació marca aquestes línies encara hores d’ara és necessari que les persones amb diversitat funcional hagin d’estar reclamant-ho pràcticament cada dia de la seva vida. Malgrat ara fa dos anys vàrem veure moltes fotografies al Parlament de Catalunya amb la llei d’accessibilitat encara és hora que a més de l’anunci d’aquesta hi hagi un seguiment i veritable voluntat d’acomplir-la. Així doncs, ara que després del Sense Ficció fins i tot admetem que les necessitats van més enllà del primer nivell de la piràmide de Maslow, fem-nos responsables totes i tots. Pensem quin gest o quina acció podem fer (o deixar de fer) de manera individual perquè puguem arribar a una veritable normalització de totes les persones i un veritable reconeixement de la gran riquesa que suposa la diversitat humana.

Òscar Martínez Rivera
Professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – Universitat Ramon Llull

Article extret del blog de la Fundació Pere Tarrés http://bloc.peretarres.org/2016/12/el-dia-de-la-discapacitat-despres-senseficcio.html?m=1

Subscriu-te a la nostra Newsletter

Per rebre al teu correu les últimes notícies, anuncis i ofertes exclusives del món de la discapacitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

La fira d’Ocupació “Sí i Millor” tanca organitzant un centenar d’entrevistes i recollint més de 200 CV

La Fira d’Ocupació di-Capacitat i Talent ‘Sí, i millor” va tancar les seves portes dimecres 23 de...

Prodis recull finalment la Creu de Sant Jordi junt a altres 14 entitats i 29 personalitats

El Palau de la Generalitat va acollir el 21 de setembre la cerimònia d’entrega de la Creu...

Activament celebra el 9è aniversari organitzant un Recital Poètic i Musical online

L’associació Activament celebrarà el proper dissabte 10 d’octubre el seu 9è aniversari organitzant un Recital Poètic i...

L’Ajuntament de Barcelona ofereix ajuts per la supressió de barreres arquitectòniques als edificis

L’Ajuntament de Barcelona ha obert una línia d’ajuts per promoure la rehabilitació dels elements comuns dels edificis,...

NO ET PERDIS...

Els 300 milions de persones afectades per Malalties Rares celebren el seu dia reclamant una millor atenció

Com no podia ser d’una altra forma, el Dia de les Malalties Rares se celebra enguany el...

La demanda de població dependent a Catalunya supera de llarg les previsions en els darrers dos anys

D’ençà de l’entrada en vigor de la Llei de l’Autonomia Personal i l’Atenció a la dependència (LAPAD),...

El CERMI proposa una reforma legal que atorgui a les persones amb dependència el grau de discapacitat del 33%

El Comitè Espanyol de Representants de les Persones amb Discapacitat (CERMI) ha fet arribar al Govern central...

El sector de la discapacitat reclama un Codi d’Accessibilitat adaptat a les necessitats reals del col·lectiu

El Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), principal plataforma de defensa del col·lectiu a...

Falten suports a l’aula per als alumnes amb síndrome d’Asperger

“El meu Asperger m'ajuda a no creure en mentides. Em fa diferent, i ser diferent és un...