Avui dia 29 del 9 faig 29 anys. Em sembla sincerament un moment idoni per compartir aquest text personal que vol ser un missatge autèntic, memorístic, agraït i fins i tot proper a tothom que ha format o forma part de la meva vida.
El primer que vull fer és agrair la contribució del conjunt de persones que m’heu ajudat a ser com sóc , imperfecte i amb capacitats diverses. Una persona que aprecio em va dir l’altre dia que les persones anem fent camí creuant etapes en una mataró on el punt de partida és ahir i el destí demà. Cada dia tinc aquest pensament assenyat, compromès i racional.
M’omple d’orgull el fet de tenir una família de la qual estic profundament enamorada. M’omple d’orgull el fet de viure en una ciutat com Tarragona amb molts reptes mediterranis i globals. M’omple d’orgull el fet de viure cada dia amb la millor ambició possible com és la possibilitat noble de millorar la vida de tots i de totes.
De vegades, fer anys és més necessari que mai. Aquesta vegada per mi ho és. A poc més d’un any d’arribar als 30, sembla que tot hagi anat tant a corre cuita que em dóna peu a pensar que tot està per fer i tot és possible si un no deixa de picapedra.
Sembla fascinant i a la vegada preocupant viure en una societat on sobra indiferència i manca empatia. Diria que és una anomalia ciutadana i per tant responsabilitat nostra, de tothom, no prendre consciència de que la declaració universal dels drets humans és la millor garantia revisable per aconseguir més i millor justicia social.
El millor regal per a mi és que tothom, repeteixo tothom, sigui feliç i m’hi seguire deixant la pell en aconseguir-ho per molt que pugui incomodar el meu rol, Seguiré sent el pelma de la classe política i continuem defensant la nació catalana, el canvi climàtic, la pau mundial i el benestar animal. També la Tarragona millor i sobretot els drets de les persones més vulnerables.
Moltes gràcies per felicitar-me
