Una segona oportunitat després de l’ictus

El 13 d’abril de 2015 vaig viure un ictus. Estava donant una conferència a Oporto sobre Cantània, una iniciativa musical per a infants de la qual jo era directora. En acabar en vaig trobar malament i vaig demanar una ambulància. Després només recordo que em vaig quedar adormida i quan vaig despertar jo ja no era la mateixa.

Quan tens un ictus es para tot de cop. Deixes de saber fer coses tan normals com empassar el menjar, parlar, llegir o escriure. Costa d’acceptar-ho. Però poc a poc em vaig adonar que només hi havia una resposta a tot el que m’estava passant. Escoltar el que et diu la vida i aprofitar el que ella ara et posa davant. I després de tot aquest temps crec que l’ictus ha estat per a mi una oportunitat única i meravellosa de tornar a començar.

BANER_300X250

Gràcies a l’ictus he adquirit la capacitat de sentir la gent pel què és, no només pel que sap fer com ho feia abans. També m’he adonat que els pilars i els objectius de la meva vida no han canviat. Són els mateixos que els que tenia abans de patir l’ictus. Han canviat les formes i les condicions, però no l’essència de la meva vida.

Jo crec que la societat està organitzada en dues bosses. La bossa de les persones “normals”, amb una feina i una vida estable que treballen per millorar el món des de la política, la cultura, l’educació. I la bossa de les persones que jo anomeno “Ànimes Tocades”, persones als que la vida ens ha posat en una situació extrema que et porta a ser diferent. A mi l’ictus m’ha canviat de bossa, i ara em considero una “Ànima Tocada”.

La societat no compte gaire amb nosaltres -si més no ens veu amb ulls condescendents-, perquè considera que no tenim les capacitats laborals plenes. Però jo crec que les “Ànimes Tocades” tenim moltes capacitats i coses que aportar a aquest món. Partir una experiència molt forta a la nostra vida, i superar-la, ens fa forts i capaços.

Les persones amb “Ànima Tocada” tenim una mirada més oberta, que pot ajudar a canviar moltes coses de la vida per millorar-la. Per contra, la societat de les “persones normals” hauria de prendre consciència que cada “Ànima Tocada” és Algú. És també persona. Quan parlo de “Ànima Tocada· em refereixo a gent amb malalties cròniques, gent amb pobresa, amb privació de llibertat, amb addiccions, gent gran, persones amb discapacitat, etc. Totes aquestes persones som Algú, i si els “normals” aprenguessin a llegir i a sentir el que transmetem les “Ànimes Tocades” la vostra societat seria millor, més feliç i més rica en valors.

Assumpció Malagarriga

banner_dental

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*