Segons les dades del Ministeri d’Educació, el curs 2022-23 hi va haver 262.732 estudiants amb necessitats educatives especials associades a una discapacitat o trastorns greus, cosa que representa un 3,3% del total de l’alumnat. Els números apunten que menys de l’1% d’aquests estudiants arriben a matricular-se a Formació Professional Superior o Batxillerat.
Elisabetta Bertola és una logopeda especialitzada en Comunicació Augmentativa i Alternativa (CAA), que són sistemes que permeten a molts d’aquests alumnes amb necessitats especials “poder relacionar-se amb el seu entorn quan no ho poden fer, de manera efectiva, a través de la parla”, explica l’experta en una entrevista a Servimedia. I afegeix que “a més els obre les portes al sistema educatiu”. L’experta en comunicació assistida, afirma que “quan l’educació deixa de ser obligatòria, a partir del Batxillerat, tampoc no ho són les mesures de suport”.
“Qualsevol nen ha de poder comunicar-se des d’edats molt primerenques perquè l’ús d’un possible llenguatge tindrà un impacte directe en la seva autonomia, en el desenvolupament cognitiu, en la inserció social i laboral”, reconeix. “De manera que com més aviat millor, millor”. L’experta en CAA treballa per a la companyia Irisbond, pionera en tecnologies de ‘eyetracking’ (lector d’ulls en anglès), un dispositiu que és present a la vida de molts estudiants amb paràlisi cerebral.
Aquest és el cas de Laura Caño que, gràcies a l’ús d’un lector d’ulls, es comunica, estudia i respon a les preguntes d’una entrevista de Servimedia. “El faig servir des que tenia quatre anys i mig. Al principi, aprendre a manejar-ho va ser una mica difícil perquè no hi havia ningú per ajudar-me. Estàvem soles, la meva mare i jo i la veritat és que treballem molt”, rememora.
Una tecnologia inclusiva
Laura va néixer a Jaén fa 15 anys amb una paràlisi cerebral infantil i un coeficient intel·lectual de 128. Tot i tenir una discapacitat del 85% reconeguda, mai no s’ha donat per vençuda. “Només faig les coses de manera diferent; trigo una mica més a parlar, però puc fer el mateix que vosaltres”.
La seva passió pels estudis es tradueix en un expedient acadèmic irreprotxable amb què arriba disposada a començar el darrer curs d’Educació Secundària Obligatòria (ESO). Després li agradaria continuar, cursant Batxillerat. Si continua amb aquesta progressió, tots confien que es converteixi en la primera andalusa amb paràlisi cerebral que es graduï en Educació Secundària.
Una escola inclusiva és possible a Espanya en part “gràcies a la tecnologia de dispositius de seguiment ocular” ia comunicadors que “estan 100% subvencionats per la Sanitat Pública”, explica Bertola.
Això és així pel que fa a l’Educació Obligatòria, però quan els nens amb discapacitat creixen i arriben a l’etapa del Batxillerat “al no ser una formació obligatòria, no estan adaptats els materials, ni el professorat ni les aules, cosa que els impossibilita també tenir accés a una formació superior de grau o universitària”.
Arriben molt pocs, però arriben
“Això els causa un problema terrible de frustració i molts acaben abandonant”, detalla la logopeda. “Sembla que depenem de la humanitat de les persones que tenim a l’entorn, a l’hora de disposar dels recursos necessaris per assegurar-nos una independència, tant a nivell educatiu com laboral”.
“Per tant, no hi ha gaires persones que arribin a aquesta etapa educativa i que puguin continuar estudiant”, reconeix l’experta en CAA i afegeix que això explica que hi hagi menys “interès o sensibilitat cap a aquestes adaptacions a l’aula a mesura que s’ascendeix” als nivells educatius”.
Des de la companyia tecnològica insisteixen que “en la majoria dels casos, aquests nens “només tenen afectades les seves capacitats motores, no intel·lectuals”, i de vegades es veuen obligats a estudiar “en centres especials sense cap necessitat”.
Per això és important que es coneguin casos com el de la Laura i el seu lector de mirada, que li permet connectar-se amb el món. “Ara puc dir el que vull, quan vull i tots m’entenen”. Li apassiona conversar amb els altres i, com qualsevol adolescent, li encanta xatejar a través de WhatsApp. Fins i tot ha incorporat un comunicador en anglès per poder fer exercicis de speaking.
La Laura es comunica a través dels ulls, però la seva mirada està posada en horitzons més ambiciosos. “M’agrada molt contactar amb el meu entorn, així que potser després vagi a la Universitat i estudiï per ser professora de matemàtiques”.
Graduar-se en inclusió
En un intent per acompanyar aquests joves en la seva carrera cap a la inclusió algunes entitats socials i institucions s’esforcen per aplanar el terreny. En aquest sentit, Fundació ONCE disposa del Programa UniDiversitat, cofinançat per la Unió Europea (UE) n l’objectiu de promocionar la presència d’estudiants amb discapacitat intel·lectual i autisme en l’àmbit universitari per promoure, alhora, l’accés al mercat laboral i que augmenti el grau d’autonomia.
Una cosa molt semblant és el que persegueix el Programa d’Ajuts Reina Letizia per a la Inclusió, que convoca el Reial Patronat sobre Discapacitat, i que consisteix en una dotació econòmica per cobrir despeses diverses de l’estudiant amb discapacitat com a desplaçaments per anar a la Facultat, pagar a un assistent o comprar dispositius de suport.
D’acord amb les conclusions del Consell Europeu sobre l’equitat i la inclusió en l’educació i la formació per afavorir l’èxit educatiu per a tots de l’any 2021, la UE reconeix una taxa d’abandonament escolar més aviat més gran de l’alumnat amb discapacitat: d’un 20, 3% davant del 10% de les persones sense discapacitat.
Ja a Espanya, la Llei Orgànica 2/2023, de 22 de març, del Sistema Universitari (LOSU) a l’article 37, referit a l’equitat i no discriminació, obre el camí de la formació universitària a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament, instant les universitats a desenvolupar formacions específiques per a aquest alumnat.
Amb aquestes mesures, el que es pretén és suprimir obstacles i barreres a la carrera (universitària) perquè en acabar tots tinguin un doble grau: el de la seva professió i un grau en inclusió.
