El projecte ASD Publics: activant espais per a la neurodiversitat, finançat pel programa Nova Bauhaus Europea de la Unió Europea, ha creat eines i mètodes nous per dissenyar àrees de joc sostenibles i inclusives per a infants amb trastorn de l’espectre autista i les seves famílies. Els resultats es van presentar aquest dilluns, 23 de gener, en el col·loqui «Espai públic, joc i neurodiversitat: reptes de present i futur per al disseny de l’espai públic inclusiu amb la neurodiversitat«, que va tenir lloc al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
Malgrat els grans avenços en la construcció d’espais públics inclusius i accessibles per a tothom, alguns col·lectius —com les persones neurodivergents, i especialment els infants amb trastorn de l’espectre autista— encara tenen dificultats per utilitzar i aprofitar els espais públics urbans. Els trastorns de l’espectre autista (TEA) són una sèrie de condicions del neurodesenvolupament caracteritzades per alteracions en la comunicació social, conductes repetitives i patrons d’interès restringits que afecten un nombre creixent de persones al llarg de la seva vida. Les persones amb trastorn de l’espectre autista —a Europa, una de cada cent— pateixen aïllament social, ansietat, depressió i trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH).
En aquest context, els equips implicats en la iniciativa ASD Publics, finançada pel programa Nova Bauhaus Europea de la Unió Europea, han treballat de manera interdisciplinària —des de la planificació i el disseny urbans, les ciències socials, l’educació, la salut mental i el joc— per millorar els espais públics, especialment els parcs infantils. Mitjançant quatre tallers perfomatius de cocreació i altres activitats de recerca, els investigadors i els professionals han identificat, juntament amb els infants i les seves famílies, els problemes principals que aquest col·lectiu troba a les àrees de joc infantil, i han analitzat les maneres de solucionar-les.
Arran d’aquest treball, que va començar al juliol i ha acabat aquest desembre, el projecte ha publicat una guia de disseny d’espais de joc neuroinclusius , amb directrius per al disseny de parcs infantils públics inclusius, i una guia de cocreació neuroinclusiva, que descriu una metodologia per incloure els infants amb autisme i les seves famílies en el disseny d’un parc públic infantil. Els dos manuals s’adrecen a col·lectius que atenen la neurodiversitat, a associacions de famílies i veïns, a estudis d’arquitectura i disseny urbà, a responsables polítics, i a qualsevol entitat o individu que vulgui crear un parc infantil inclusiu o transformar-ne un d’existent.
«Hem volgut reimaginar les zones de joc de les ciutats per millorar l’experiència d’aquests infants. Els espais inclusius aporten múltiples beneficis (sensorials, motors, emocionals i socials) a aquest col·lectiu, com ara la reducció de l’ansietat i l’oportunitat d’interactuar amb altres infants i adults», explica la investigadora principal del projecte, Blanca Calvo Boixet, del grup de recerca TURBA Lab (Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global) de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la UOC. «Les pautes de disseny que facilitem es poden implementar a qualsevol ciutat o país d’Europa a partir del cas de Barcelona», afegeix.
Les guies per dissenyar àrees de joc i parcs inclusius
La guia de disseny d’espais de joc neuroinclusius mostra una sèrie de pautes per al disseny d’espais exteriors de joc per a infants amb autisme i les seves famílies. S’hi exposen les característiques i els elements d’una àrea de joc, a més de les consideracions de gestió que cal tenir en compte perquè sigui inclusiva. El document s’estructura en quatre apartats: 1) característiques generals de l’espai de joc, 2) elements de joc, 3) gestió de l’espai, i 4) altres mesures. A més, la seguretat i les qüestions socials són temes transversals al llarg dels quatre apartats.
«La proposta que es fa en aquesta guia té l’objectiu de millorar l’experiència de joc dels infants, fent-la més alegre i relaxada. A més, busca garantir la seguretat, una de les preocupacions més importants de les famílies, i minimitzar les situacions d’estrès i frustració, tant per als infants com per a les famílies, ja que les experiències passades tenen un gran impacte en el desig de tornar a un espai determinat o de tornar a jugar a un joc», assenyala Calvo Boixet.
Pel que fa a la guia de cocreació neuroinclusiva, el document està concebut com una guia feta a partir de recomanacions pràctiques. Descriu els actors que s’hi han d’implicar, a més del paper que han d’adoptar i el procés que cal seguir. Aquest procés s’ha dividit en fases del projecte, amb un taller de cocreació com a fase central. També inclou algunes consideracions i idees pràctiques.
El projecte ASD Publics: activant espais per a la neurodiversitat està liderat per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), amb l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Global d’Atenció Integral del Neurodesenvolupament (IGAIN), el Laboratori d’Emergències Urbanes (LEMUR) i l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB) com a socis.
Font: Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
