L’àmbit de la neurotecnologia aplicada a la discapacitat ha assolit una nova fita gràcies a una interfície cervell-ordinador que ha retornat l’autonomia comunicativa i laboral a un pacient afectat d’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Es tracta de Casey Harrell, un home de 47 anys amb tetraparesia i disartria greu derivades de la malaltia, que ha aconseguit interactuar amb plataformes digitals, enviar correus electrònics, navegar per internet i mantenir la seva activitat professional des del seu propi domicili durant un període prolongat de gairebé dos anys, prescindint del suport constant de cuidadors o investigadors.
L’estudi, desenvolupat per un equip de científics de la Universitat de Califòrnia (del centre Davis Health), en col·laboració amb la Universitat de Brown i el Mass General Brigham Neuroscience Institute dels Estats Units, detalla la implantació realitzada l’any 2023 de quatre matrius de microelectrodos a la cortesa motora del parla del participant. El sistema registra l’activitat de 256 elèctrodes corticals quan el pacient intenta parlar o moure la mà, traduint posteriorment aquests senyals en text, moviments del cursor i clics de ratolí mitjançant algoritmes avançats de decodificació.
Rendiment i dades sense precedents en l’entorn domèstic
Els resultats de la investigació, encapçalada pel doctor Nicholas Card i codirigida per Sergey Stavisky i David Brandman, demostren una estabilitat inèdita fora del laboratori. Al llarg de gairebé dos anys, el pacient va fer servir aquesta eina assistiva durant més de 3.800 hores a casa seva, aconseguint comunicar més de 183.000 frases (prop de dos milions de paraules) a una velocitat mitjana de 56 paraules per minut. L’efectivitat del sistema va quedar avalada pel mateix usuari, qui va classificar com a correctes el 92% de les expressions, mentre que en entorns controlats la precisió va superar el 99% amb un vocabulari de 125.000 paraules.
“Casey pot utilitzar el sistema para comunicar els seus propis pensaments, no només quan estem allà, en un entorn controlat, sinó sempre que vulgui. A vegades, ho ha fet durant més de dotze hores seguides”, va assegurar el neurocirurgià Nicholas Card, destacant que aquest èxit trenca amb les limitacions històriques de dependència i inestabilitat d’aquestes tecnologies en la vida real.
A banda del benefici directe per a l’autonomia del pacient, el neurocientífic Sergey Stavisky va subratllar que les 3.800 hores de registre cerebral obtingudes constitueixen “amb molta diferència, el major conjunt individual de dades de activitat cerebral amb resolució de neurona única”, fet que obre la porta a dissenyar teràpies i dispositius encara més avançats en el futur.
Impacte en la vida diària i reptes de futur
Per a Casey Harrell, que participa en l’assaig clínic BrainGate2, la pèrdua de la parla l’any 2020 va ser un dels efectes més devastadors de la malaltia, especialment en l’àmbit familiar. Actualment, el decodificador de parla i moviment s’ha integrat de tal manera en la seva quotidianitat que la tecnologia ha passat a formar part d’una rutina normalitzada. Segons va transmetre el propi pacient, el seu desig és que aquests sistemes deixin de ser considerats una excepció i esdevinguin dispositius portàtils i sense fils accessibles per a qualsevol persona amb aquesta discapacitat.
Tot i l’èxit del cas, els autors del treball recorden que es tracta d’una investigació amb un únic participant voluntari i que la tecnologia es troba en fase experimental. El sistema encara empra connexions percutànies amb cablejat i requereix que personal entrenat col·loqui i retiri part del maquinari, per la qual cosa hores d’ara no es pot considerar una solució disponible de forma generalitzada per al conjunt de la població.
