Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Sexual, que se celebra el 4 de setembre, la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) ha fet públic l’‘Estudi sobre els Drets sexuals i reproductius de les persones amb discapacitat física i orgànica’, una anàlisi exhaustiva que subratlla la necessitat d’un canvi profund en l’àmbit social, professional i institucional. L’informe revela que els drets sexuals i reproductius d’aquest col·lectiu, reconeguts internacionalment com a essencials per a la dignitat i el benestar, són sovint ignorats. La manca d’accessibilitat als serveis sanitaris, la discriminació estructural i les barreres físiques limiten l’exercici d’aquests drets en tots els aspectes de la vida, des de l’accés a informació i educació sexual fins a la llibertat per decidir sobre la pròpia vida reproductiva.
Marta Valencia, secretària d’Organització i comissionada de Dona i Igualtat, destaca la manca de reconeixement de les persones amb discapacitat com a éssers amb desitjos i autonomia. “En moltes ocasions, les persones amb discapacitat física i orgànica no som reconegudes com a subjectes desitjants, autònoms o capaços de prendre decisions sobre els nostres cossos i la nostra vida afectiva”, afirma Valencia. “Això no només vulnera els nostres drets, sinó que perpetua un model discriminatori que exclou el nostre grup social de l’exercici de la nostra ciutadania”, afegeix.
L’estudi, que inclou històries de vida i testimonis reals, il·lustra les experiències de resiliència i apoderament, però també d’exclusió i invisibilització que ha patit el col·lectiu. Rosa, de 52 anys, amb esclerosi múltiple i resident a Ourense, recorda com el personal mèdic va fer valoracions personals fora de lloc quan va voler ser mare fa tres dècades. “La única paraula va ser: ‘Vamos a ponerte un DIU porque te puedes quedar en una silla de ruedas i después, ¿qué hace tu marido? Que tiene tres niños en vez de dos’”, rememora. Un altre exemple és el d’Arturo, de 32 anys, que té osteogènesi imperfecta i pertany al col·lectiu LGTBIQ+. Ell explica com ha estat la societat la que l’ha fet sentir que el seu cos no és vàlid. “Mai ho he gestionat malament, el major drama l’han fet els altres quan m’han fet saber molt clarament que soc molt diferent”, relata. Per la seva banda, María, de 63 anys, amb poliomielitis des dels dos anys i mare des de fa 32, narra des d’Alacant les dificultats per accedir als serveis sanitaris a causa de la manca de mitjans. “Quan jo he hagut de fer-me la citologia sempre he hagut d’anar a l’hospital, perquè aquí a l’ambulatori no ho podia fer. Després allà, podia entrar i com que la llitera es pot baixar, acostava la cadira tant com podia i, si no, venia un infermer i m’ajudava a pujar”, explica.
Davant d’aquests problemes, COCEMFE reclama a les autoritats que incorporin de manera explícita els drets sexuals i reproductius de les persones amb discapacitat física i orgànica en les polítiques públiques de salut, educació i serveis socials. L’entitat també exigeix la formació dels professionals sanitaris i socials, i la garantia d’un accés a la informació i a una atenció inclusiva i personalitzada. “La salut sexual és un dret humà fonamental. Les persones amb discapacitat també tenim dret a estimar, desitjar, decidir, formar família i viure la nostra sexualitat lliurement i sense violències”, conclou Valencia. “El compromís amb els drets de les persones amb discapacitat ha d’incloure tots els aspectes de la vida, també la sexualitat i la reproducció”.
