Avui dia 5 de març és un bon dia i no ho dic perquè plou sinó perquè el govern de la Generalitat, per fi, posa en paper el anhelat Pacte Nacional per la Discapacitat. Fins al dia d’avui, m’he preguntat com no era possible que Catalunya per la seva història i la seva cultura inclusiva, no tingues incorporat un acord com aquest. Però res de llàgrimes ni conformismes sintomàtics. El que cal fer és tenir cura de que aquest acord sigui positiu, dinàmic, transparent i finalment es compleixi, no tant per fer-se el guai sinó perquè d’ell depèn el manteniment d’una societat cada cop més digna fomentada en la realitat.
Les persones que hem barallat pacíficament per fer possible aquesta realitat sabem que ha costat. La administració per algunes coses és massa lenta sobretot si pel mig trobem una classe política deficient i que em perdonin l’expressió. Menys mal, que la tossuderia de les entitats del sector han mantingut la flama encesa com sempre fan amb el seu afany solidari i sobretot destilant una passió per la vida que ens fa falta degut especialment als temps actuals on sembla que tot és massa ràpid i no tenim temps per a res més.
Avui ens hauriem de felicitar però no conformar-nos. Cal seguir actuant amb la inèrcia que produeix el fet d’actualitzar els drets de les persones amb diversitat funcional i de la societat catalana en general. Sense escarafalls ni actituds alarmistes, hem de nedar contracorrent en un mar feixuc però farcit de moments extraordinaris on cal ser sincer amb un mateix. En un marc feixuc però farcit de moments extraordinaris com avui dia 5 de març on les persones amb capacitats diverses s’ens protegeix encara més evitant baixar la guàrdia. Avui dia 5 de març és un bon dia i no ho dic perquè plou sinó perquè el govern de la Generalitat, per fi, posa en paper el anhelat Pacte Nacional per la Discapacitat
Sempre he procurat treballar per les persones amb capacitats diverses i de fet qualsevol que llegeixi els meus articles sap que la meva prioritat és el benestar de les persones des d’un àmbit concret que és la defensa insobornable dels drets humans i és per això que celebro però no em conformo amb cada pas que es dóna en aquest sentit. És per això, que exigeixo el compliment d’aquest nou acord nacional públic i en la mesura que es pugui la seva actualització amb la mirada posada en el benestar integral de les persones amb discapacitat.
Podriem cercar la justícia social amb tècniques poc productives i que solament ofereixen missatges curts destinats a alguns privilegiats però sincerament no condueix a rés seguir aquest patró conductual. El que ens ha de conduir a ser feliços i permetent que els qui tenim al costat puguin viure millor, no és la indiferència sinó la solidaritat sense excuses de tot tipus. Només deixant que la gent interpel·li el vostre cervell podrem actuar correctament i arribar més lluny.
Dit això, voldria informar-vos que en les properes setmanes us vull oferir en aquest mitjà un seguit d’entrevistes sobre l’àmbit de la diversitat funcional amb gent interessant que ens pot servir útilment per seguir plantant cara a tot allò que ens fa perdre oportunitats col·lectives. Com podeu llegir, ahir va ser publicada la primera amb el diputat Isaac Padrós, a qui vull conèixer el seu activisme, caràcter i disponibilitat. També la seva vocació de servei i de transformar la societat a cada pas i amb el seu gos.
Gent amb noms i històries vitals, algunes conegudes, que ens han d’impulsar a pujar al tren de la justícia social tot fent que tothom arribi a la mateixa estació i sense deixar ningú enrere com tantes vegades reivindiquem. Cada setmana, per tant, podreu llegir, amb els vostres ulls, un text que potser sembla avorrit però que en el fons amaga una voluntat sincera de transformar la vida de moltes persones des d’una vessant diferent però sempre posant damunt de la taula una visió integral, humana, bona i digna de la societat.
Acabo manifestant la meva esperança de que el dia d’avui no sigui un més al calendari o que l’acord avui signat es converteixi com molts altres en paper mullat. Les persones amb capacitats diverses i en conseqüència el conjunt de la societat, ens ho mereixem aquestes notícies que fan que la societat sigui cada cop millor a la vegada que ens anima a no defallir.
