Un equip internacional d’investigadors ha assolit una fita científica en publicar a la revista Nature Communications el primer atles molecular unicel·lular de la còclea en primats no humans. Aquest treball, titulat “Molecular heterogeneity of the non-human primate cochlea”, se centra en l’espècie Macaca fascicularis i suposa un avenç estratègic per millorar la precisió de les teràpies gèniques i cel·lulars destinades a combatre la pèrdua auditiva. L’estudi ha permès analitzar més de 36.000 nuclis cel·lulars mitjançant seqüenciació d’ARN, revelant una diversitat genètica fins ara desconeguda en aquesta estructura de l’oïda interna amb forma de caragol.
Heterogeneïtat molecular i diferències amb els models de ratolí
La recerca, liderada per científics de la Universitat de Nanjing, demostra que la còclea presenta una complexitat interna molt superior a la que es creia. Segons els autors, el teixit “presenta una heterogeneïtat molecular significativa dins de tipus cel·lulars prèviament considerats homogenis”, especialment en les poblacions de suport i les cèl·lules glials. Aquest descobriment és fonamental, ja que identifica subpoblacions amb perfils genètics diferenciats que podrien tenir rols especialitzats en la transformació del so en senyals elèctrics per al cervell.
Un dels punts més rellevants de l’estudi és la comparativa amb els models de ratolí, l’estàndard habitual en la recerca auditiva. Els resultats han evidenciat diferències substancials en determinades cèl·lules, fet que podria explicar per què “algunes teràpies que mostren eficàcia en models animals no sempre reprodueixen els mateixos resultats en humans”. En aquest sentit, disposar d’un mapa en una espècie filogenèticament propera a la nostra permet “reduir la distància entre els models murins i la fisiologia humana”.
Cap a la regeneració de les cèl·lules sensorials
L’atles no només té un valor anatòmic, sinó que esdevé una eina essencial per a la medicina regenerativa. Els experts assenyalen que aquesta cartografia molecular servirà de base per a futures estratègies d’edició genètica i per a la regeneració de les cèl·lules ciliades, les quals l’ésser humà no pot restaurar de manera natural un cop danyades. Els investigadors han destacat que la diversitat detectada en les cèl·lules de suport “podria estar relacionada amb el seu potencial regeneratiu després del dany”.
Finalment, la recerca apunta a la possibilitat de modular la interacció entre les cèl·lules glials i les neurones sensorials per “protegir o restaurar la funció auditiva”. Aquest recurs científic no planteja una intervenció clínica immediata, però proporciona el full de ruta necessari perquè les teràpies de precisió puguin dirigir-se amb exactitud a les cèl·lules implicades en la sordesa sensorioneural, marcant un pas decisiu cap a tractaments reparadors personalitzats.
