
Un estudiant de segon de batxillerat de Barcelona amb una discapacitat física reconeguda del 77% podria veure’s obligat a deixar el centre educatiu el pròxim 1 de gener. El motiu és la falta d’un auxiliar de Necessitats Educatives Especials (NEE), figura imprescindible perquè el jove, que supera el barem de mobilitat, pugui realitzar les activitats bàsiques i seguir el currículum acadèmic. Segons denuncia la família, el Consorci d’Educació de Barcelona no ha publicat encara la convocatòria de subvencions per a l’assignació de vetlladors en l’etapa postobligatòria, un retard que consideren una vulneració flagrant del dret a l’educació inclusiva.
Fins ara, l’alumne ha pogut assistir a classe gràcies a una solució provisional: el centre va facilitar una auxiliar procedent de l’etapa d’ESO per cobrir el buit administratiu durant el primer trimestre. Tanmateix, la direcció de l’institut ja ha comunicat oficialment que aquesta professional haurà de reincorporar-se a la seva plaça original a partir de l’any nou. Els pares lamenten que, sense aquest suport, el seu fill perdrà l’autonomia necessària per acudir a l’institut, la qual cosa suposa un perjudici acadèmic irreparable en un curs decisiu per a la seva formació.
Silenci institucional i indefensió de les famílies
Davant d’aquesta situació, la família ha realitzat nombroses gestions sense èxit davant el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat i el propi Consorci. Els afectats critiquen la manca de transparència i de respostes efectives. “Les comunicacions han estat escasses i ninguna de les administracions ha assumit responsabilitats ni ha ofert explicacions sobre els motius reals d’aquesta situació”, afirmen els pares, que se senten en una situació d’indefensió total per la falta de coordinació entre institucions.
La denúncia ja ha estat posada en coneixement de la Síndica de Greuges mitjançant una queixa formal presentada el 13 de desembre, a la qual s’han sumat reclamacions oficials davant l’Institut i el Consorci els dies 16 i 19 de desembre. Malgrat la gravetat del cas, una consulta telefònica realitzada el 17 de desembre va confirmar que la convocatòria segueix sense publicar-se i que “no hi ha novetats” al respecte. La família sospita que aquest no és un cas aïllat i que podria haver-hi més alumnat en estudis postobligatoris afectat per aquests retards administratius.
Aquesta mancança de recursos xoca amb la normativa vigent, concretament amb la Llei Orgànica 2/2006 d’Educació (LOE), modificada per la LOMLOE, i la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Personas amb Discapacitat. Ambdós marcs legals obliguen les administracions públiques a garantir els mitjans necessaris perquè els alumnes amb NEE puguin romandre al sistema educatiu en igualtat de condicions. Per als pares, aquesta retirada del suport és “una discriminació per raó de discapacitat” que atempta contra els principis bàsics d’inclusió.

